Ngtjyty

Casa Vicens
Dades
Tipus	monument i edifici residencial
Part de	Llista d'edificis modernistes de Barcelona i Iconic Houses Network
Arquitecte	Antoni Gaudí i Cornet
Data de creació o fundació	1888
Característiques
Estil arquitectònic	neomudèjar, modernisme català i modernisme
Material utilitzat	maó i ceràmica vidrada
Superfície	1.239 m²
Nombre de pisos per sobre el terra	3
Ubicació geogràfica
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Barcelonès
Municipi	Barcelona
Districte	Gràcia
Localització	Carrer de les Carolines, 18-24
41° 24′ 13″ N, 2° 09′ 04″ E / 41.403611111111°N,2.1511111111111°E / 41.403611111111; 2.1511111111111Coord.: 41° 24′ 13″ N, 2° 09′ 04″ E / 41.403611111111°N,2.1511111111111°E / 41.403611111111; 2.1511111111111
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	2005 (29a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iv)
Identificador	320-004
Bé cultural d'interès nacional
Data	24 juliol 1969
Identificador	52-MH
IPAC	56

La Casa Vicens és un edifici modernista i primer projecte important de l'arquitecte Antoni Gaudí començat a construir l'any 1883. Està situat al carrer Carolines, número 20-26, del barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional i Patrimoni Mundial UNESCO.

Descripció

Casa senyorial enjardinada de complexa volumetria, Gaudí combina la pedra, el maó vist i una extensa gamma de rajola de València de colors diversos, on la influència d'un orientalisme d'arrel islàmica és palesa.^[1]

Les tanques, de ferro forjat, s'inspiren directament en la natura i, concretament, en el margalló (palmera pròpia del Mediterrani occidental). Baranes i reixes són també de forja i preludien els motius decoratius modernistes. La marqueteria de les gelosies del jardí, la jardineria mateixa, l'acabat dels interiors oscil·len entre solucions arabitzants, de caràcter mediterrani o d'apropament a la natura.^[1]

A la part interior domina com a principal element decoratiu la fusta tallada i policromada, que fa conjunt amb el mobiliari i produeix un conjunt de caràcter fantasiós.^[1]

Història

Gaudí va rebre l’any 1883 l'encàrrec per part de Manuel Vicens i Montaner per a la realització d'una residència d'estiueig. Al febrer de 1883 Manuel Vicens va sol·licitar permís a l'Ajuntament de la Vila de Gràcia per poder construir una casa d'estiueig al carrer Sant Gervasi 26 (actualment Carrer Carolines 20-26). Un mes abans havia sol·licitat permís per enderrocar la casa que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner donat el mal estat de conservació de la mateixa.

Tot i que el senyor Manuel Vicens segueix sent un personatge força desconegut, en el seu testament s'esmenta la seva professió: corredor de borsa i canvi, fet que desmentiria la seva presumpta vinculació amb la ceràmica i que es reforçaria per l'inventari de 1885 de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis que es conserva a l'Arxiu Municipal d'Esplugues de Llobregat, allà apareix documentat el senyor Manuel Vicens i Montaner, de Gràcia, com a deutor de 1.440 pessetes.^[2]

La Casa Vicens va ser projectada per Antoni Gaudí l'any 1878 i construïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d'estiueig a Gràcia és el primer intent de Gaudí per trobar un estil nou i fugir de l'historicisme i l'eclecticisme arquitectònics imperants. A la Casa Vicens, Gaudí anticipa d'una manera purament intuïtiva tota una sèrie de categories formals i constructives que contribuiran a preparar l'eclosió del modernisme.^[1]

Està estructurada en quatre nivells, corresponents a un soterrani per al celler, dues plantes per a l'habitatge i unes golfes destinades al servei. Gaudí va enganxar l'immoble a la mitjanera d'un convent veí, i així va aconseguir un jardí gran i espaiós. Per a l'altre costat del jardí, va dissenyar una font monumental d'obra vista, formada per un arc parabòlic a sobre del qual hi havia un pas entre columnes. L'aigua s'emmagatzemava en dos dipòsits col·locats dalt de cada pilar extrem de la font. El 1946 va ser demolida per la venda d'aquesta part del terreny.^[3]

Gaudí es troba en el seu primer període, en què utilitza un llenguatge arquitectònic de gran simplicitat constructiva, amb predomini de la línia recta sobre la corba. Vol trencar amb la influència de l'historicisme i fa un reconeixement a l'herència mudèjar aprofitant l'activitat empresarial dels propietaris i emprant la ceràmica intensament. Es va inspirar en elements vegetals del solar per dissenyar algunes de les peces més significatives de la decoració, com una fulla de margalló per a la reixa de forja o un clavell de moro per decorar la ceràmica de la façana.^[4] Estem al tombant d'una època que preludia el modernisme de manera imminent. És el moment en què Domènech i Montaner fa l'editorial Montaner i Simon, amb ús total i massís del maó, i el castell dels tres Dragons (Restaurant de l'Exposició del 1888), amb estructura de ferro i vidre, i el mur de rajola amb ornamentació naturalista de ceràmica.^[1]

Aquesta casa tenia una deu d'aigua mineral, molt estimada pel veïnat a causa de les atribucions curatives que la gent hi donava. El veïnat la coneixia per "aigua de la font de Santa Rita".^[1]

Aquesta casa presenta característiques similars i dates força coincidents amb el "Capricho de Comillas" (Santander), obra també de Gaudí.^[1]

L'any 1925, l'arquitecte Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l'edifici a imatge del que havia fet Gaudí, reduint-ne notablement el jardí. Per aquestes obres, va merèixer el premi del Concurs anual d'edificis artístics de l'any 1927, concedit per l'Ajuntament de Barcelona.^[3]

El 27 de març de 2014 MoraBanc comprà la casa Vicens i finalment va obrir les seves portes com a casa-museu el 16 de novembre de l’any 2017.^[5][6]

Galeria d'imatges

• 
  

  

  
  

  
  

  Vista general
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Balcó
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Interior de la casa, imatge de 1888
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Maqueta de la casa Vicens, en Catalunya en Miniatura
  

  
  

  
  

Referències

Bibliografia

• 
  Permanyer, Lluís. Detalls, Barcelona modernista. Polígrafa, 2004. ISBN 978-84-343-1061-2 [Consulta: 15 agost 2011]. 
  


• Ribas Muns, Daniel; Pacheco Gómez, Guillem «La Casa Vicens d'Antoni Gaudí» (Tesi doctoral). . Universitat Politècnica de Catalunya, 2005 [Consulta: 19 agost 2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vicens

• «Casa Vicens». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.


• 
  www.casavicens.org.


• 
  Guia temàtica Biblioteca ETSAB: casa Vicens.