Ignasi de Solà-Morales i Rubió








































Infotaula de personaIgnasi de Solà-Morales i Rubió
Biografia
Naixement
1942
Barcelona
Mort
2001 (58/59 anys)
Amsterdam
Educació
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació
Arquitecte i professor
Ocupador
Universitat Politècnica de Catalunya
Família
Fills
Clara de Solà-Morales Serra
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Ignasi de Solà-Morales i Rubió (Barcelona, 24 d'agost de 1942 - Amsterdam, Països Baixos, 12 de març del 2001) fou un arquitecte i professor universitari català.[1][2][3]




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Activitat professional


  • 3 Obra publicada


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Biografia


Va néixer el 1942 a la ciutat de Barcelona, fill d'una família d'arquitectes entre els quals destaquen el seu avi Joan Rubió i Bellver, el seu pare Manuel de Solà-Morales i de Rosselló i el seu germà Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va estudiar arquitectura i filosofia a la Universitat de Barcelona, aconseguint l'any 1977 el doctorat i esdevenint posteriorment catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya.[1][2][3]


Ha estat professor de la Universitat de Colúmbia (Estats Units d'Amèrica), membre de l'Institute for Architecture and Urban Studies (Nova York) i director de l'Arxiu Històric d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC).[2][3]


Tenia dos fills arquitectes, Pau i Clara. Va morir l'11 de març de 2001 a la ciutat d'Amsterdam (Països Baixos), a conseqüència d'un atac de cor quan es trobava en aquesta ciutat com a integrant del jurat del Premi d'arquitectura Mies van der Rohe. Fou enterrat al cementiri del Port de la Selva.[1]



Activitat professional


Des de 1971 treballa en el seu propi despatx professional d'arquitectura. L'any 1984 va dirigir la reconstrucció del pavelló d'Alemanya de Mies Van der Rohe,Barcelona, conjuntament amb els arquitectes Ferran Ramos i Cristian Cirici, l'original del qual fou derrocat després de finalitzar l'Exposició Internacional de 1929.[4][3]


Entre les moltes obres realitzades destaca el projecte d'ampliació, juntament amb Xavier Fabré i Lluís Dilmé, del Gran Teatre del Liceu i, després del seu incendi el 31 de gener de 1994, la seva reconstrucció, un edifici que fou reinaugurat el 7 d'octubre de 1999. L'any 2000 els tres arquitectes foren guardonats amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per aquesta obra.[1] Fou acadèmic constituent de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya.[5]



Obra publicada


Interessat per la teoria i la història de l'arquitectura, és autor de diversos estudis:[2][6][3]




  • 1975: Rubió i Bellver y la fortuna del Gaudinismo


  • 1976: L'arquitectura del expresionismo

  • 1976: Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Un assaig d'interpretació


  • 1980: Eclecticismo y vanguardia


  • 1983: Gaudí


  • 1984: Arquitectura teatral en España


  • 1985: L'Exposició Internacional de Barcelona 1914-1929


  • 1986: Arquitectura Minimale a Barcelona

  • 1986: Contemporary Spanish Architecture

  • 1986: Arquitectura balneària a Catalunya


  • 1996: Diferencias: topografía de l'arquitectura contemporánea



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,3 «Fallece en Amsterdam Ignasi de Solà-Morales, autor de la reconstrucción del Teatro del Liceo» (en castellà). El País, 13 març del 2001. [Consulta: 19 octubre del 2016].


  2. ↑ 2,02,12,22,3 «Ignasi Solá-Morales, hijo y padre de arquitectos» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 19 octubre del 2016].


  3. ↑ 3,03,13,23,33,4 «Ignasi de Solà-Morales i Rubió» (en català). Gran Enciclopedia catalana. [Consulta: 21 octubre del 2016].


  4. ↑ «Ignasi de Solà-Morales» (en castellà). Santa&Cole. [Consulta: 19 octubre del 2016].


  5. ↑ Fitxa de la RAING


  6. ↑ «Ignasi de Solá-Morales i Rubio» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 19 octubre del 2016].




Enllaços externs




  • (català) Informació i obres de Solà-Morales a la xarxa


  • (anglès) Informació de Solà-Morales a la xarxa


  • Bibliografia d'Ignasi de Solà.Morales (guia temàtica Biblioteca ETSAB)











Premis i fites
Precedit per:
'
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Engineering.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia d'Enginyeria
Medalla XXXV
1994-2001
 Succeït per:
Eloy Álvarez Pelegry









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more