Ngtjyty

Coord.: 41° 23′ 34″ N, 02° 09′ 49″ E / 41.39278°N,2.16361°E / 41.39278; 2.16361

Passeig de Gràcia

El Passeig de Gràcia des de la Casa Milà
Tipus	passeig
Situació
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Barcelonès
Municipi	Barcelona
Districte(s)	Eixample
Barri(s)	Dreta de l'Eixample
Inici	Plaça de Catalunya
Fi	Carrer Gran de Gràcia
Interseccions	Ronda de Sant Pere, Gran Via de les Corts Catalanes, carrer de la Diputació, carrer del Consell de Cent, carrer d'Aragó, Carrer de València, carrer de Mallorca, carrer de Provença, carrer del Rosselló, Avinguda Diagonal, carrer de Còrsega i plaça de Catalunya
Construcció
Creació	1827
Traçat de la via
41° 23′ 35″ N, 2° 09′ 50″ E / 41.393044444444°N,2.1637861111111°E / 41.393044444444; 2.1637861111111

El passeig cap al començament del segle XX, des del Portal de l'Àngel

El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants. A més, és aparador de destacats edificis de l'arquitectura modernista a la ciutat, amb obres de Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Enric Sagnier. La Casa Batlló i la Pedrera, situades al passeig, són Patrimoni de la Humanitat.

És a la Dreta de l'Eixample, tot i que en una posició molt central, i connecta la plaça de Catalunya, a la banda de mar, amb el carrer Gran de Gràcia, a la banda de muntanya. Fa 1.6 km de llarg i travessa tot l'Eixample; a més, el Passeig de Gràcia és, de lluny, el carrer més ample de la ciutat, amb 42 metres d'amplitud.

Té les estacions de metro de Plaça Catalunya (línies 1, 3, 6 i 7), Passeig de Gràcia (línies 2, 3 i 4) i Diagonal (línies 3, 5, 6 i 7). També es troba proper a les parades del Metro del Vallès de FGC Plaça Catalunya i Provença. A la cantonada amb la plaça de Catalunya hi ha una estació de Rodalies de Catalunya. A la confluència amb el carrer d'Aragó hi ha una altra estació de Rodalies de Catalunya i d'ADIF (Passeig de Gràcia). Té diverses parades d'autobús: urbans diürns i nocturns, metropolitans diürns i nocturns, i regionals; així com estacions del Bicing i parades de taxi.

Durant la República dugué el nom de Francesc Pi i Margall, primer com a carrer (1931-1937) i després com a passeig (1937-1939).

Història

Cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer de la Diputació, amb l'edifici de La Unión y el Fénix i un dels bancs de trencadís blanc amb fanal

L'antic camí de Jesús, de tipus quasi rural, flanquejat per horts i cases rurals, era la via principal per anar de la vila de Gràcia (municipi independent fins al 1897) fins a Barcelona, per on s'entrava a través del portal de l'Àngel. El primer projecte d'urbanització, ideat per l'Ajuntament liberal de la ciutat, data de 1821 i fou obra de Ramon Plana, que va haver de parar les obres al cap de poc a causa d'una sèrie d'epidèmies que assolaven Barcelona en aquella època. Amb la caiguda del govern liberal arran de la tornada de l'absolutisme el 1824, el projecte fou reprès pel capità general de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado. Es volia fer un camí espaiós amb una calçada ampla i plana que permetés una millor circulació de carruatges i cavalls. El nou passeig, inaugurat el 1827, feia 42 metres d'ample i va esdevenir el lloc favorit on l'aristocràcia va exhibir les seves habilitats en l'art de muntar a cavall i els seus cotxes luxosos al llarg del segle XIX. En aquesta època el passeig va esdevenir un dels llocs d'esbarjo més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres d'estiu, com el Jardí de les Delícies, els Camps Elisis i el seu teatre, el Teatre Tívoli, el Jardí d'Euterpe, el Prado Catalán, el Teatre de la Sarsuela, el Teatre de Varietats, el Jardí Espanyol, el Teatre Novedades, els jardins i el Teatre del Bon Retir, etc..^[1]
Fins i tot va disposar d'enllumenament de gas a partir de 1853.^[2]

Aquesta avinguda havia de ser un eix determinant en el procés d'instauració del projecte d'Eixample de Cerdà i, entre els anys 1860-1890, entorn del passeig es va definir un nucli residencial de baixa densitat constituït en gran part per edificis unifamiliars. A la dècada dels noranta, de mica en mica tot aquest sector de la ciutat va anar adquirint un protagonisme comercial que va anar atraient la burgesia i que va fer que s'anessin substituint les cases aïllades amb jardí per edificis de pisos.

Placa commemorativa de la presència de la seu del Govern Basc a la casa Olano, al número 60 del passeig de Gràcia

Finalment, entre 1900 i 1914 el passeig de Gràcia va consolidar-se com el principal centre residencial burgès amb l'aportació creativa dels arquitectes modernistes (Antoni Gaudí, Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, Josep Vilaseca, etc.), que van dignificar les construccions existents i van edificar noves cases amb formes ben singulars, com la Casa Milà (la Pedrera), la Casa Batlló o la Casa Amatller, per citar-ne només les més conegudes.

El 1906 l'arquitecte Pere Falqués i Urpí va dissenyar els famosos bancs-fanals de trencadís distribuïts al llarg del passeig, i el 1909 va afegir sis fanals més a la cruïlla amb la Diagonal (aquests sis fanals es van retirar el febrer de 1957 perquè obstruïen el trànsit i ara són a l'avinguda de Gaudí).

Al número 60 hi va tenir la seu el Govern Basc durant la Guerra Civil, i al 132, a la Casa Fuster, hi va viure el poeta Salvador Espriu, que ha donat nom als jardins que hi ha a la part alta del passeig per damunt de la Diagonal, coneguts també com els Jardinets de Gràcia.

El 1974 es va construir un aparcament subterrani tot al llarg del passeig i se'n va modificar la urbanització, fent les voreres més amples a costa de reduir els passejos, que van quedar convertits en lloc per aparcar, amb què els bancs-fanals van quedar aïllats del pas. A la vegada, es van construir a les cantonades uns bancs-jardinera circulars de trencadís, imitant els bancs-fanals, i es van pavimentar les voreres amb lloses hexagonals inspirades en les que havia fet Gaudí per a les cuines de la Pedrera. Aquestes lloses s'han estat substituint recentment per unes altres de més petites que reprodueixen més fidelment el disseny de les originals. Aquests panots van ser dissenyats per Gaudí, i produïts per l'empresa Escofet. És un paviment hidràulic dissenyat pel terra de la Casa Batlló, i que finalment van posar-se al terra de les cuines dels apartaments de La Pedrera. Són hexagonals, monocroms i de temàtica marina.^[3] En un conjunt de sis s'hi poden observar un pop, un cargol marí i una estrella de mar.

Llocs d'interès

Edificis

Monument	Protecció	Estil/època	Ubicació	Coordenades	Codi?	Imatge
Casa Garriga	BCIL	Eclèctic afrancesat Enric Sagnier i Villavecchia arquitecte, Familia Barba Mestre d'Obra. 1909-11	Barcelona Pg. Gràcia, 112 - c/ Còrsega, 321 - pl. Joan Carles I	41° 23′ 49″ N, 2° 09′ 34″ E / 41.396943,2.159568 (Casa Garriga (Barcelona) - 08019/2579)	08019/2579 (info)
Casa Bonaventura Ferrer	BCIL	Pere Falqués 1905-06	Barcelona Pg. Gràcia, 113 - c/ Riera Sant Miquel, 6	41° 23′ 49″ N, 2° 09′ 30″ E / 41.397049,2.158443 (Casa Bonaventura Ferrer (Barcelona) - 08019/2580)	08019/2580 (info)
Casa Fuster	BCIL	Modernista Lluís Domènech i Montaner 1908-11	Barcelona Pg. Gràcia, 132 - c/ Gràcia, 2-6 - c/ Gran de Gràcia, 2-4	41° 23′ 53″ N, 2° 09′ 29″ E / 41.397982,2.158147 (Casa Fuster (Barcelona) - 08019/2581)	08019/2581 (info)
Casa Milà, o La Pedrera	BCIN 73-MH	Modernisme Antoni Gaudí XX	Barcelona pg. de Gràcia, 92 - c. de Provença, 261-265	41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 42″ E / 41.39528,2.16167 (Casa Milà (Barcelona) - RI-51-0003814)	RI-51-0003814 (info)
Casa Batlló	BCIN 60-MH	Modernisme Antoni Gaudí XX	Barcelona pg. de Gràcia, 43	41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.391667,2.165 (Casa Batlló (Barcelona) - RI-51-0003815)	RI-51-0003815 (info)
Casa Amatller	BCIN 38-MH	Modernisme Josep Puig i Cadafalch XIX Final	Barcelona pg. de Gràcia, 41	41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.391578,2.165060 (Casa Amatller (Barcelona) - RI-51-0004199)	RI-51-0004199 (info)
Casa Ramon Casas	BCIL	Modernista amb arrels medievalistes Antoni Rovira i Rabassa, Josep Pascó Mensa 1894; reforma: 1902	Barcelona Pg. Gràcia, 96	41° 23′ 44″ N, 2° 09′ 41″ E / 41.395446,2.161375 (Casa Casas-Carbó (Barcelona) - 08019/1529)	08019/1529 (info)
Palau Robert (inclou també la Torre Muñoz i els Jardins)	BCIL	Monumentalista; classicista de postguerra Henry Grandpierre; Joan Martorell i Montells; Raimon Duran Reynals; Carles Solsona i Piña 1898; 1949; 1982-1984; 1987; 1994	Barcelona Pg. Gràcia, 107	41° 23′ 46″ N, 2° 09′ 34″ E / 41.396185,2.15937 (Palau Robert (Barcelona) - 08019/1532)	08019/1532 (info)
Casa Pascual i Pons	BCIL	Neogòtic Enric Sagnier i Villavecchia 1890-91; reforma: 1984	Barcelona Pg. Gràcia, 2-4 - rda. Sant Pere, 1 - c. Casp, 2-4	41° 23′ 18″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.388375,2.170279 (Casa Pascual i Pons (Barcelona) - 08019/1506)	08019/1506 (info)
Cases Rocamora	BCIL	Modernista Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó 1914-20	Barcelona Pg. de Gràcia, 6-14 - Casp, 1	41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.388880,2.169518 (Cases Rocamora (Barcelona) - 08019/1507)	08019/1507 (info)
Palau Marcet (Cinema Comèdia)	BCIL	Eclèctic Tiberi Sabater i Carner; reforma: Pere Domènech i Roure 1887; reforma: 1934	Barcelona Pg. Gràcia, 13 - Gran Via Corts Catalanes, 609	41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.389397,2.167697 (Palau Marcet (Barcelona) - 08019/1508)	08019/1508 (info)
Joieria Roca	BCIL	Racionalista Josep Lluís Sert; reforma i ampliació: Marcelo Leonori 1933; reforma: 1964	Barcelona Pg. Gràcia, 18 - Gran Via Corts Catalanes, 611	41° 23′ 24″ N, 2° 10′ 06″ E / 41.389905,2.168263 (Joieria Roca (Barcelona) - 08019/1509)	08019/1509 (info)
Edifici de La Unión y El Fénix Español	BCIL	Monumentalista amb influència francesa Eusebi Bona i Puig; Saint Marceau i Frederic Marés 1927-31	Barcelona Pg. Gràcia, 21 - c. Diputació, 265-267	41° 23′ 25″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.390313,2.166589 (Edifici de La Unión y El Fénix Español (Barcelona) - 08019/1510)	08019/1510 (info)
Casa Pere Llibre	BCIL	Neomudèjar Domènec Balet i Nadal; Pere Bassegoda i Mateu 1872; darrera dècada del segle XIX; 1950-62; 1993-94	Barcelona Pg. Gràcia, 24	41° 23′ 25″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.390178,2.167902 (Casa Pere Llibre (Barcelona) - 08019/1511)	08019/1511 (info)
Casa Malagrida	BCIL	Modernista Joaquim Codina i Matalí 1905-08	Barcelona Pg. Gràcia, 27	41° 23′ 26″ N, 2° 09′ 58″ E / 41.390669,2.166168 (Casa Malagrida (Barcelona) - 08019/1513)	08019/1513 (info)
Edifici de la Union des Assurances de París (abans de la Sociedad La Educación Femenina)	BCIL	Eclèctic Enric Sagnier i Villavecchia 1913	Barcelona Pg. Gràcia, 33 - c. Consell de Cent, 310	41° 23′ 27″ N, 2° 09′ 57″ E / 41.390920,2.165749 (Edifici de la Union des Assurances de París (Barcelona) - 08019/1514)	08019/1514 (info)
Casa Lleó Morera	BCIL	Modernista Lluís Domènech i Montaner; Òscar Tusquets; Carles Diaz 1905; 1943; 1988-89	Barcelona Pg. Gràcia, 35	41° 23′ 29″ N, 2° 09′ 56″ E / 41.391253,2.165462 (Casa Lleó Morera (Barcelona) - 08019/1515)	08019/1515 (info)
Casa Mulleras	BCIL	Modernista Enric Sagnier i Villavecchia 1906	Barcelona Pg. Gràcia, 37	41° 23′ 29″ N, 2° 09′ 55″ E / 41.391381,2.165301 (Casa Mulleras (Barcelona) - 08019/1516)	08019/1516 (info)
Casa Bonet	BCIL	Clàssic Marcel·lià Coquillat i Llofriu, arquitecte; Jaume Brossa i Mascaró, mestre d'obres 1871; 1901; 1915	Barcelona Pg. Gràcia, 39	41° 23′ 29″ N, 2° 09′ 55″ E / 41.391482,2.165186 (Casa Bonet (Barcelona) - 08019/1517)	08019/1517 (info)
Bar Torino (abans Farmàcia Martí Lledó)	BCIL	Modernista 1915, aprox.	Barcelona Pg. Gràcia, 59 - c. València, 272	41° 23′ 34″ N, 2° 09′ 49″ E / 41.392719,2.163569 (Bar Torino (Barcelona) - 08019/1520)	08019/1520 (info)
Casa Olano	BCIL	Eclèctic Tiberi Sabater i Carner 1880-85	Barcelona Pg. Gràcia, 60	41° 23′ 34″ N, 2° 09′ 53″ E / 41.392838,2.164682 (Casa Olano (Barcelona) - 08019/1521)	08019/1521 (info)
Casa Vídua Marfà	BCIL	Modernista Manuel Comas i Thos 1901-05	Barcelona Pg. Gràcia, 66 - c. València, 274-276	41° 23′ 36″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.393210,2.164293 (Casa Vídua Marfà (Barcelona) - 08019/1523)	08019/1523 (info)
Casa Enric Batlló (Hotel Condes de Barcelona)	BCIL	Esteticista amb elements modernistes Josep Vilaseca i Casanovas 1895-96	Barcelona Pg. Gràcia, 75 - c. Mallorca, 259-263	41° 23′ 38″ N, 2° 09′ 44″ E / 41.393856,2.162230 (Casa Enric Batlló (Barcelona) - 08019/1525)	08019/1525 (info)
Casa Codina	BCIL	Modernista amb arrels medievalistes Antoni Rovira i Rabassa; Josep M. Fargas i E. Tous 1898; 1990-91	Barcelona Pg. Gràcia, 94	41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 41″ E / 41.395406,2.161452 (Casa Codina (Barcelona) - 08019/1528)	08019/1528 (info)

Fanals

Monument	Protecció	Estil/època	Ubicació	Coordenades	Codi?	Imatge
Fanals-Banc	BCIL	Modernista Pere Falqués i Urpí, Manuel Ballarín 1906	Barcelona Pg. Gràcia	41° 23′ 25″ N, 2° 10′ 02″ E / 41.390215,2.167155 (Fanals-Banc (Barcelona) - 08019/1505)	08019/1505 (info)

Hotels

L'Hotel Majestic

• Hotel Casa Fuster [1], 5 *


• Hotel Condes de Barcelona [2], 4 *


• Hotel Majestic [3], 5 *


• Hotel Mandarin Oriental [4], 5 *


• Hotel Prestige [5], 4 *

Cinemes

• Casablanca-Kaplan


• Comèdia

Botigues de luxe

Al passeig de Gràcia hi són representades marques internacionals i boutiques com Chanel, Gucci, Louis Vuitton, Bvlgari, Armani, Chopard, Roberto Verino, Cartier, Valentino, Hermès, Dolce & Gabbana, Yves Saint-Laurent, Burberry, Ermenegildo Zegna, Lacoste, Tommy Hilfiger, Max Mara, Carolina Herrera o Loewe i la boutique barcelonina Santa Eulàlia entre d'altres.

Missions diplomàtiques

També s'hi poden trobar els consolats de Turquia (núm. 7), Panamà (núm. 20) o Cuba (núm. 34).

Monuments

• 
  Homenatge al llibre, de Joan Brossa
  

Referències

Bibliografia

• 
  Bassegoda Nonell, Joan. Edicions UPC. Josep Bayó Font, contractista de Gaudí, 2003. ISBN 9788483016756. 
  


• 
  Permanyer, Lluís. Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona. L'Eixample, 150 anys d'història, 2008. ISBN 978-84-9850-131-5. 
  


• 
  Permanyer, Lluís. Angle editorial. L'esplendor de la Barcelona burgesa, 2008. ISBN 978-84-96970-70-0. 
  

Vegeu també

• Hodonímia de Barcelona


• Història de Barcelona


• Urbanisme de Barcelona


• Arquitectura de Barcelona


• Art públic de Barcelona


• Representació de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears


• Ildefons Cerdà


• Gràcia


• Noucentisme

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passeig de Gràcia

• Patrimoni històric i artístic del passeig de Gràcia, dins Poblesdecatalunya.cat


• El passeig de Gràcia en detall, dins Gencat.cat


• El Modernisme al passeig de Gràcia, dins Barcelona-on-line.es


• Els carrers i les places de Barcelona, dins Bcn.cat


• Informació didàctica sobre la Pedrera