Test








Per a altres significats, vegeu «Test (desambiguació)».




Cossiet buit


Un test[1] (calc del castellà), cossiet,[2]cossiol,[3]torreta[4] o torratxa[5] és un recipient per al conreu de plantes. Tradicionalment els cossiets es fan de terrissa, però actualment n'hi ha molts al mercat que són de plàstic biodegradable. Aquests són lleugers, i més difícils de trencar, però tenen l'inconvenient que a l'exterior són fàcilment tombats amb vents forts. També n'hi ha de decoratius fets de pedra o porcellana.





Psilotum nudum dins d'un cossiet




Cossiols de diferents mides amb plantes


Els cossiets tenen múltiples usos, com conrear plantes amb fins decoratius dintre de les cases o fora, com a balcons i patis. També serveixen per a transportar plantes i fer germinar llavors.[6]


També es diu "test" d'un bocí o fragment de qualsevol objecte de terrissa trencat.



Història


Els testos ja s'utilitzaven d'ençà de temps molt antics. A l'antic Egipte es feien servir a l'horticultura per a transportar plantes d'un hort a l'altre. A Atenes, es llençaven testos amb flors a la mar durant les festivitats dels Jardins d'Adonis. Teofrast, c. 371 – c. 287 aC, va comentar que hi havia una certa planta, anomenada "fusta del sud" que s'havia de mantenir en cossiets perquè era difícil de cultivar.[7]


A l'Antiga Roma hom sap que certes plantes es mantenien dintre de les cases en cossiols durant els dies crus de l'hivern.


Al segle XVIII es varen fer servir cossiets per a portar arbres del pa joves de Tahití a les Índies Occidentals en el famós viatge del "Bounty".[8]



Vegeu també



  • Jardineria.


Referències





  1. ↑ «test». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.


  2. ↑ DCVB/Cossiet


  3. ↑ DCVB/Cossiol


  4. ↑ DCVB/Torreta


  5. ↑ «Torratxa». Diccionari.cat. [Consulta: juliol 2015].


  6. ↑ «Etaerio - A Plant News Weblog: The History of the Flowerpot». Ubcbotanicalgarden.org, 07-09-2004. [Consulta: 22 abril 2010].


  7. ↑ Birch, Samuel. History of Ancient Pottery. J. Murray, 1858, p. 202. 


  8. ↑ «In praise of the flowerpot / The Christian Science Monitor». CSMonitor.com, 18-08-2004.













En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata


Viccionari







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more