Ducat de Mòdena






































































Ducatus Mutinae et Regii(en llatí)
Ducato di Modena e Reggio(en italià)

Ducat de Mòdena






Flag of Modena.svg
Bandera
Coat of arms of the House of Este (1471).svg
Bandera
Flag of the Duchy of Parma.svg


1452 — 1796

Flag of Repubblica Cispadana.jpg



Restauració








Flag of the Napoleonic Kingdom of Italy.svg


1814 — 1859

Flag of Kingdom of Sardinia (1848).svg













de}}}{{{common_name}}}

de}}}{{{common_name}}}
Bandera
Escut


Ubicació de {{{nom_comú}}}

Extensió del Ducat de Mòdena el 1796

Capital

Mòdena

Idioma oficial

llatí, italià

Història: 1r període

 • Establiment

1452
 • Annexió al Regne de Sardenya-Piemont

1796

Govern

Monarquia

Duc de Mòdena

 • 1452–1471

Borso I d'Este
 • 1814–1859

Francesc V de Mòdena

Història: 2n període

 • Restabliment
1814
 • Dissolució
1859

Govern
{{{forma_de_govern_bis}}}




El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara. El Ducat de Mòdena existí fins a l'any 1859, moment en el qual fou incorporat al Regne de Sardenya.


El seu centre principal, i capital, era la ciutat de Mòdena.




Contingut






  • 1 Orígens


  • 2 Extensió


  • 3 Guerres Napoleòniques


  • 4 Unificació italiana


  • 5 Llista de Ducs de Mòdena


    • 5.1 Dinastia dels Este


    • 5.2 Dinastia dels Àustria-Este







Orígens


Al llarg de la baixa edat mitjana diferents sants pares incapaços o no desitjosos d'exercir un poder terrenal sobre tot el territori dels Estats Pontificis cediren la sobirania de diferents territoris a famílies de l'aristocràcia local o a fills bords. Aquest és el cas del Ducat de Parma o les ciutats-estat d'Ímola i Faenza en mans de la Casa Sforza de Milà.


La ciutat lliure de Mòdena el 1288, a causa de les lluites internes entre les famílies nobles locals, renuncià a la seva independència municipal i decidí demanar ajuda de govern a Opizzo II d'Este, marquès de Ferrara. La Casa d'Este havia exercit el domini sobre el Ducat de Ferrara des del segle XII i al segle XV s'havia convertit en una de les famílies més importants i riques de la península italiana. El 1289 també ho féu Reggio, convertint-se Opizzo en senyor d'aquestes dues ciutats com a feudatari del Sacre Imperi, deixant el Marquesat de Ferrara a mans de la Santa Seu.


El 1452 Borso I d'Este rebé de part de Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic el títol de duc de Mòdena, rebent l'any 1471 del papa Pau II el títol de duc de Ferrara.



Extensió


Des de l'any 1452 i fins a l'any 1859, amb la interrupció de les Guerres Napoleòniques, la família dels Este governà ininterrompudament el Ducat de Mòdena. Al llarg dels anys aquesta família aconseguí incrementar els seus dominis al voltant del Ducat, incorporant el Ducat de la Mirandola a principis del segle XVIII, el Ducat de Guastalla el 1847 i el Ducat de Massa i el Principat de Carrara l'any 1829.


A la mort d'Alfons II d'Este el 1597 el problema successori existent comportà la pèrdua del Ducat de Ferrara, que passà a mans dels Estats Pontificis.



Guerres Napoleòniques




Imatge d'Hèrcules III de Mòdena.


Amb l'entrada de les tropes de Napoleó Bonaparte a la península Itàlica el 1796 comportà l'ocupació per part de les tropes franceses del ducat. La família Este fou desposseïda d'aquest i el seu territori fou incorporat a la República Cispadana.


Amb la realització del Congrés de Viena (1814-1815) el ducat fou restituït als seus propietaris, si bé la mort d'Hèrcules III de Mòdena el 1803 sense hereus mascles comportà que els drets passessin al seu gendre Ferran d'Àustria, fill de Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Teresa I d'Àustria i casat amb Maria Beatriu d'Este, filla del mateix Hèrcules III. Amb l'ascens, doncs, de Ferran III de Mòdena al tron ducal el 1814 s'instaurà la Branca Àustria-Este.



Unificació italiana


El dia 11 de juny de l'any 1859 els Este abandonaren el Ducat de Mòdena i s'instal·laren a Viena després d'una ràpida invasió de les tropes piemonteses, passant a ser part de les Províncies Unides de la Itàlia Central, estat satèl·lit del Regne de Sardenya-Piemont. Malgrat les irades protestes internacionals del duc Francesc V de Mòdena, la comunitat internacional no restituí el territori als Este.


L'any 1875 després de la mort de l'últim duc el ducat passà a formar part dels títols in jure de la Casa d'Àustria. L'any 1917, l'emperador Carles I d'Àustria decidí cedir el ducat de Mòdena al seu segon fill, l'arxiduc Robert d'Àustria-Este.



Llista de Ducs de Mòdena




Borso I d'Este



Dinastia dels Este


Ducs de Ferrara, Mòdena i Reggio


  • 1450-1471: Borso I d'Este

  • 1471-1505: Hèrcules I d'Este

  • 1505-1534: Alfons I d'Este

  • 1534-1559: Hèrcules II d'Este

  • 1559-1597: Alfons II d'Este


el 1597 el Ducat de Ferrara és reintegrat als Estats Pontificis

Ducs de Mòdena i Reggio


  • 1597-1628: Cèsar I de Mòdena

  • 1628-1644: Alfons III de Mòdena

  • 1644-1658: Francesc I de Mòdena

  • 1658-1662: Alfons IV de Mòdena

  • 1662-1694: Francesc II de Mòdena

  • 1694-1737: Reinaldo III de Mòdena

  • 1737-1780: Francesc III de Mòdena

  • 1780-1796: Hèrcules III de Mòdena




El duc Francesc IV de Mòdena.



Dinastia dels Àustria-Este



  • 1814-1846: Francesc IV de Mòdena

  • 1846-1859: Francesc V de Mòdena


el 1859 el Ducat és annexionat al Regne de Sardenya-Piemont, a partir d'aquest moment els hereus seran titulars del ducat



  • 1859-1875: Francesc V de Mòdena


  • 1875-1914: Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria


  • 1914-1917: Carles I d'Àustria, emperador d'Àustria


  • 1917-1966: Robert d'Àustria-Este, arxiduc d'Àustria


  • 1996-actualitat: Llorenç d'Àustria-Este, arxiduc d'Àustria





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Mòdena Modifica l'enllaç a Wikidata







Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita