Martin Cooper




Martin Cooper (n. Chicago, Illinois, 26 de desembre de 1928) és un enginyer electrònic i inventor estatunidenc considerat pels nord-americans el pare del telèfon mòbil per un disseny de 1973. Si bé l'inventor del primer sistema de telefonia mòbil fou l'enginyer soviètic Leonid Kupriyanovich l'any 1957.


















































Infotaula de personaMartin Cooper
Biografia
Naixement
26 desembre 1928 (90 anys)
Chicago


  Executiu en cap 



Educació
Institut de Tecnologia d'Illinois
Activitat
Camp de treball
Electrotècnia
Ocupació
Inventor i emprenedor
Ocupador
ArrayComm
Conflicte
Guerra de Corea
Família
Cònjuge
Arlene Harris
Premis




Lloc web
Lloc web oficial

Twitter: MartyMobile
Modifica les dades a Wikidata



Martin Cooper usant un Motorola DynaTAC, el primer prototip de telèfon mòbil.




Contingut






  • 1 Orígens familiars


  • 2 Recerca científica


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències





Orígens familiars


Fill de pares d'origen ucraïnès,[1] va estudiar enginyeria electrònica, llicenciant-se el 1950. El 1957 va realitzar un màster en enginyeria electrònica a l'Institut Tecnològic d'Illinois.



Recerca científica


Va iniciar la seva carrera laboral treballant en una companyia subsidiària de la Western Electric, passant el 1954 a treballar per Motorola. En aquesta companyia passà a desenvolupar investigació en el món de les comunicacions, desenvolupant a prinicipis de la dècada del 1970 treballs al voltant de la millora de la tecnologia de les xarxes sense fil i d'un sistema dual de ràdio-telèfon[2] que donaria lloc a l'aparició del telèfon mòbil.


El 1973, dissenyà un aparell més petit que, per fi, podia ser utilitzat fora del cotxe. Ho van aconseguir en 90 dies fabricant el DynaTAC 800x, però que s'havia de recarregar durant 10 hores per a tenir un màxim d’una conversació de 20 minuts i pesava 4 o 5 vegades més que un telèfon mòbil actual. El 3 d’abril d’aquell mateix any va realitzar la primera trucada per telèfon mòbil mitjançant un prototip del DynaTAC, en una conferència amb la prensa. Les lleis americanes, però, dificultaven la instauració d'un sistema extens i calgué esperar fins a 1983 per a poder comercialitzar el primer telèfon mòbil, amb un servei limitat inicialment a l'àrea de Chicago.[3] La idea de trucar a qualsevol persona des de qualsevol lloc del món va ser molt exitosa potenciant la marca Motorola, aconseguint llicències de telecomunicacions per a la cobertura d’aquesta tecnologia i posicionant AT&T com l'única operadora que oferia cobertura en la telefonia mòbil, però Cooper va abandonar Motorola abans del llançament del dispositiu. Durant la resta d’anys, va fundar companyies com Cellular Business Systems per a ser l'empresa pionera en la indústria dels mòbils, però que finalment va ser venuda; Dyna LLC, fundada per ell i la seva dona tenint com a objectiu ajudar a empreses petites a créixer i finançar les seves idees; GreatCall Inc, amb la que venien telèfons mòbils senzills per a persones grans amb diverses tarifes de cobertura; i Arraycomm, la qual ofereix software per a antenes de telefonia i internet de gran cobertura.


El 1995 va rebre el Wharton Infosys Business Transformation Award per les seves innovacions tecnològiques en l'àmbit de la comunicació, i el 2009 fou guardonat, juntament amb Raymond Samuel Tomlison, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica[4] per la revolució que els seus descobriments han aportat a la comunicació mundial.



Vegeu també


  • Telèfon mòbil


Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Cooper Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Economist, Father of the cell phone (anglès)


  2. ↑ Radio telephone system (anglès)


  3. ↑ Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 138. ISBN 978-84-7246088-1. 


  4. ↑ Fundació Príncep d'Astúries, Premi d'Investigació Científica i Tècnica 2009 (castellà)










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more