Bazzita








































































































Infotaula de mineralBazzita

Bazzite - Fibbia Ticino Switzerland.jpg
Cristall de bazzita de la muntanya Fibbia, Fontana, Leventina, Tessin, Suïssa

Fórmula química
Be3Sc2(Si6O18)
Epònim
Alessandro E. Bazzi Tradueix
Localitat tipus
mina Seula, mont Camoscio, Oltrefiume, Baveno, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria
silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.
9.CJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.
9.CJ.05
Nickel-Strunz 8a ed.
VIII/E.12
Dana
61.1.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí
hexagonal
Grup espacial
space group 192 Tradueix
Color
blau, blau-verd
Exfoliació
pobre en {0001}
Fractura
irregular, desigual
Tenacitat
fràgil
Duresa
6,5 a 7
Lluïssor
vítria
Color de la ratlla
blanc
Diafanitat
transparent, translúcida
Densitat
2,77 a 2,8 g/cm3 (mesurada); 2,82 g/cm3 (calculada)
Impureses comunes
Fe, Mn, Mg, Li, Na, K, Rb, Cs
Més informació
Estatus IMA
mineral heretat (G)
Any d'aprovació
1915
Referències
[1][2]
Modifica les dades a Wikidata

La bazzita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del beril.[3] Va rebre el nom l'any 1915 per Alessandro E. Bazzi, qui la va descobrir.



Característiques


La bazzita és un ciclosilicat de fórmula química Be3Sc2(Si6O18). És l'anàleg amb escandi del beril, i és complicat diferenciar-la d'aquest. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant prismes, de fins a 2 centímetres, normalment en forma de barril. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.


Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bazzita pertany a "09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si6O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.



Formació i jaciments


Es troba en cavitats miarolítiques en granit, en filons alpins i en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, ortoclasa, moscovita, laumontita, albita, hematites, calcita, clorita, fluorita, beril o bavenita. Va ser descoberta l'any 1915 a la mina Seula, a Oltrefiume, Baveno (Piemont, Itàlia), tot i que se'n pot trobar a diverses localitats més.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bazzita Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ «Bazzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].


  2. ↑ «Bazzite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 novembre 2015].


  3. ↑ «Beryl Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more