Alfons d'Este (1527-1587)
























































Infotaula de personaAlfons d'Este
Biografia
Naixement
1527 (Gregorià)
Ferrara
Mort
1587 (59/60 anys)
Ferrara
Religió
Catolicisme
Activitat
Ocupació
Condottiero
Altres
Títol
Marcgravi
Família
Este
Cònjuge
Giulia della Rovere Tradueix
Fills
Cèsar I d'Este
Leonora d'Este Tradueix
Alessandro d'Este Tradueix
Alfonsino d'Este
Pares
Alfons I d'Este, Laura Dianti Tradueix
Germans
Elionor d'Este, Isabel Maria d'Este, Hèrcules II d'Este, Alessandro d'Este, Francesc d'Este i Hipòlit II d'Este
Premis


Modifica les dades a Wikidata




Escut d'armes de la Casa d'Este.


Alfons d'Este ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1527 - íd. 1587 ) fou un príncep dels ducats de Ferrara, Mòdena i Reggio que va esdevenir marquès de Montecchio. Membre de la Casa d'Este, el seu fill aconseguí esdevenir duc de Mòdena a la mort del seu nebot Alfons II d'Este.




Contingut






  • 1 Orígens familiars


  • 2 Herència familiars


  • 3 Núpcies i descendents


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Orígens familiars


Va néixer el 10 de març de 1527 a la ciutat de Ferrara sent el fill il·legítim d'Alfons I d'Este i la seva amistançada Laura Dianti. Per línia paterna fou nét d'Hèrcules I d'Este i Elionor de Nàpols, i germà per part de pare d'Hèrcules II d'Este, Hipòlit d'Este o Francesc d'Este, entre d'altres.



Herència familiars


El seu pare li cedí la ciutat de Montecchio el 1523, domini que l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic l'elevà a marquesat el 1569.[1]



Núpcies i descendents


Es casà el 3 de gener de 1549 amb Juliana della Rovere, filla del duc Francesc Maria I della Rovere i Elionor Gonzaga. D'aquesta unió nasqueren:



  • Alfons d'Este (1560-1578), casat amb Marfisa d'Este


  • Cèsar I d'Este (1562-1628), duc de Mòdena

  • Elionor d'Este (1561-1637), casada el 1594 amb Carlo Gesualdo di Venosa


En segones núpcies es casà el 1584 amb Violant Signa. D'aquesta unió no tingueren fills.


Tingué diversos fills naturals, entre ells:



  • Alexandre d'Este (1568-1624), cardenal

  • Hipòlita d'Este (1565-1602), casada el 1594 amb Frederic II Pico della Mirandola



Referències





  1. ↑ (italià) Cronistoria di Montecchio




Enllaços externs



  • (italià) La famiglia d'Este a Ferrara



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more