Setge de Castellciutat (1714)
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Corona Espanyola
Corona Francesa 
Diputació
Consell de Cent
Braç Militar 
Brigadier José Vallejo 
General Josep Moragues 
El setge de Castellciutat tingué lloc el febrer del 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Contingut
1 Antecedents
2 El Setge
3 Conseqüències
4 Referències
5 Bibliografia
6 Vegeu també
Antecedents
Durant la Guerra de Successió Espanyola el general Josep Moragues i Mas fou governador del Castell de Ciutat.[1] Pel Tractat d'Utrecht de 1713 les tropes aliades es comprometen a evacuar Catalunya,[2] fet que es du a terme a partir del 30 de juny de 1713, i el 28 de setembre el general Moragues rendeix Castellciutat als borbònics.[3] A finals de gener de 1714, Vallejo i el seu regiment recorregueren el Solsonès i l'Urgell, on reprimiren amb força la població.
La Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Reial o Popular) acorda la guerra a ultrança i la creació de l'Exèrcit de Catalunya.[4]
El Setge
Després d'un breu retir a Sort, Josep Moragues i Mas va decidir tornar al combat i aixecà l'Urgell[5] bloquejant Castellciutat[6] l'11 de febrer,[7] sent rebutjat per la columna de socors[5] del brigadier José Vallejo amb 400 cavalls i 600 infants.
Conseqüències
El brigadier José Vallejo va perseguir als atacants fins a Sort i va intentar sufocar la rebel·lió, i va prendre ostatges, i entre ells a la dona de Moragues, tots van ser conduïts a Balaguer, però van ser rescatats amb un cop de mà el 24 de juny 1714.[8] Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars[9] a les ordres del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, qui malgrat tenir un grau militar inferior, havia estat nomenat comandant en cap de totes les tropes militars catalanes fora de Barcelona. La guerra a la Catalunya interior tenia com a base principal la fortalesa de Cardona, punt des del qual les tropes catalanes fustigaven les tropes borbòniques a fi d'alleugerir el Setge de Barcelona.
Referències
↑ Creus, Jordi «Josep Moragues». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.34-37. ISSN: 1695-2014.
↑ Convencion para la evacuacion de la Cataluña y el armisticio de Italia (en castellà), 14/3/1713.
↑ de Castellví i Obando, 2002, p. 840.
↑ Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier; Riart i Jou, Francesc; Rubio i Campillo, Xavier. La Coronela de Barcelona 1705-1714. Rafael Dalmau Editor, 2010, p. 62. ISBN 9788423207503.
↑ 5,05,1 Albertí, 1969, p. 202.
↑ Terra lliure: punto de partida 1979-1995. Una biografia autorizada (en castellà). Txalaparta, 2013, p. 113. ISBN 8415313454.
↑ de Castellví i Obando, 2002, p. 535-540.
↑ Pladevall i Font, Antoni. El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya. Abadia Editors, 2007, p. 103. ISBN 978-84-96292-72-7.
↑ Albertí, 1969, p. 290.
Bibliografia
Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 290.
de Castellví i Obando, Francesc. Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725.... vol.IV. Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 2002. ISBN 84-931265-0-0.
Vegeu també
- Guerra dels catalans (1713-1714)
