Ewa Podleś

Multi tool use
Ewa Podleś (Varsòvia, 26 d'abril de 1952) és una contralt polonesa considerada una de les millors cantants del moment i una de les poquíssimes "contralts pures". Posseeix una veu que es diferencia pel seu ampli registre (més de tres octaves, del la2 al re6), per la seva agilitat, pel seu dramatisme, per un timbre i color inconfusible i per una entrega emocional commovedora.
Entre els seus papers cal destacar Isaura (Tancredi), Arsace (Semiramide), Malcolm (La donna del lago), Ciro (Ciro in Babilonia) i Rosina (Il barbiere di Siviglia) de Rossini; Rinaldo, Giulio Cesare i Polinesso (Ariodante) de Händel; la Cieca (La Gioconda) de Ponchielli; Azucena (Il trovatore) i Ulrica (Un ballo in maschera) de Verdi; Adalgisa (Norma) de Bellini; la marquesa (La fille du régiment) de Donizetti; Erda (Das Rheingold) de Wagner; Klytamnestra (Elektra) de R. Strauss; la comtessa (La dama de piques) de Txaikovski; Iocasta (Oedipus Rex) de Stravinski; Mme. de la Haitière (Cendrillon) de Massenet, etc. És sovint requerida per a concerts (és corprenedora la seva "Cançó de la mort" de l'Aleksándr Nevski de Prokófiev) i recitals, en els quals destaquen els lieder de Xostakóvitx.
Des que el 1981 obtingué el segon premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas,[1] les actuacions de Podleś a Catalunya han estat constants, fins al punt que considera Barcelona la seva segona casa.[2]
El 2013, fou guardonada amb la Medalla d'or del Gran Teatre del Liceu.[3]
Referències
↑ Francesc Viñas. Història dels premis 1981-1990
↑ Eric Myers: "Eva Podleś in Barcelona". Opera News 77/5, novembre 2012 [Consulta: 9 abril 2014]
↑ ACN, 30 abril 2013 [Consulta 9 abril 2014]
Enllaços externs
- http://www.podles.pl
- http://www.delosmus.com/bio/eva_podles.html
http://theoperacritic.com/singers.php?singer=ewa_podles.
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a11353065
BNF: cb13951368v
GND: 124828647
LCCN: n82235690
VIAF: 51881041
ISNI: 0000 0001 1441 7112
SUDOC: 155711555
BIBSYS: 3038933
MusicBrainz: 542680db-9206-49ca-bb12-67c29d747a95
NKC: pna2006338042
|
AW ea,Dsz4i
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...