Serralades Bètiques








































Infotaula de geografia físicaSerralades Bètiques

Mulhacen Winter.jpg
Tipus
Sistema muntanyós i serralada
Part de
Gibraltar Arc Tradueix
Situació geogràfica
península Ibèrica
Ubicació







37° N, 3° O / 37°N,3°O / 37; -3

Característiques
Altitud
3.478 m
Punt més alt
Mulhacén  (3.482 m)
Història
Períodes històrics
Terciari


Modifica les dades a Wikidata



Representació esquemàtica dels Sistemes Bètics


Les Serralades Bètiques o els Sistemes Bètics són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu. S'estenen des del sud de la península Ibèrica –del golf de Cadis– fins a Alacant i les Illes Balears. Formen part de l'Arc de Gibraltar. Les Serralades Bètiques es divideixen en:





Sierra Almijara a la Serralada Penibètica.




Contingut






  • 1 Serralades


    • 1.1 Serralada Penibètica


    • 1.2 Serralada Subbètica


    • 1.3 Serralada Prebètica




  • 2 Vegeu també


  • 3 Bibliografia


  • 4 Enllaços externs





Serralades



Serralada Penibètica


La Serralada Penibètica o Sistema Penibètic és la serralada més meridional de les serralades Bètiques i discorre per la costa sud d'Andalusia, des de la província de Màlaga fins a la província de Múrcia. Corre paral·lelament a la costa de la mar Mediterrània, des de Gibraltar al camp de Cartagena. Inclou la Sierra Nevada amb el Mulhacén, el pic més alt del sistema i de la península Ibèrica, amb 3.482 metres d'altitud.



Serralada Subbètica


La Serralada Subbètica o Sistema Subbètic és el grup de serralades que forma l'arc exterior de les serralades Bètiques, des del Cap Trafalgar fins a la Regió de Múrcia, amb una extensió de poc més de 500 km.



Serralada Prebètica


La Serralada Prebètica o Sistema Prebètic es troba a la part oriental del Sistema Bètic que s'estén des de Martos, de la província de Jaén, fins a l'interior de la cap de la Nau a la Marina Alta, de la província d'Alacant.



  • Serra de Tramuntana: és part d'una prolongació nord-oriental del Sistema Prebètic que se submergeix en la mar Mediterrània des de la cap de la Nau i emergeix a les Illes Balears, a Eivissa i Mallorca.


Vegeu també



  • Geografia del País Valencià (secció Sector bètic meridional)

  • Parc Natural de la Sierra del Castril

  • Serra del Mugrón



Bibliografia


  • Wes Gibbons & Teresa Moreno, The geology of Spain. Geological Society of London, 2003


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serralades Bètiques Modifica l'enllaç a Wikidata


  • «serralades Bètiques». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  • Physical geography and geology of Spain (anglès)

  • Virtual Cadastral









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more

Emilio Artal Fos

Image
Emilio Artal Fos Biografia Naixement 1895 Sueca Mort 1969 (73/74 anys) València Activitat Ocupació Arquitecte Emili Artal Fos (1895 – 1969) fou un arquitecte valencià que treballà a la primera meitat del segle XX. Es titula a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1922 i té com a companys de curs a Vicente valls, Salvador Donderis, Lorenzo Criado o Joaquín Rieta. Posteriorment formarà part de la comissió encarregada de redactar els estatuts de l'acabat de nàixer Col·legi d'Arquitectes de la Zona de València , el 1930. Per tant, s'incorpora a la generació de "trànsit" entre l'academicisme i una modenitat moderada, demostrat en la seua evolució des de les Escoles Carrasquer de Sueca de l'any 1927 o la seua participació en el concurs de l'Ateneu Mercantil dins del grup format per Xavier Goerlich, José Luis Testor, Cayetano Borso, ell mateix, José Pedrós i Antoni Burguera amb tres solucions neobarroques i eclèc
Read more