Juliette Binoche
 Juliette Binoche 2015 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 de març de 1964 (1964-03-09) París (França) |
| Residència | París |
| Nacionalitat |  França |
| Educació | Conservatoire national supérieur d'art dramatique Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | Actriu |
| Obra | |
| Papers destacats | Mauvais Sang Les Amants du Pont-Neuf Tres colors: Blau El pacient anglès Children of the Century |
| Família | |
| Cònjuge | Santiago Amigorena (2006–2009) |
| Parella | Leos Carax  (1986–1991)Olivier Martinez (1994–1998)Benoît Magimel (1999–2003)Santiago Amigorena (2005–2009) |
| Mare | Monique Stalens |
| Parents | Léon Binoche (besneboda) |
| Premis | |
| Premis Oscar | |
Millor actriu secundària 1997 - El pacient anglès | |
| Premis BAFTA | |
Millor actriu secundària 1997 - El pacient anglès | |
| Premis César | |
Millor actriu 1994 - Tres colors: Blau | |
| Festival de Canes | |
Millor actriu 2010 - Copie conforme | |
| Mostra de Venècia | |
Millor actriu 1994 - Tres colors: Blau | |
| Festival de Berlín | |
Berlinale Camera 1993 - Trajectòria cinematogràfica Millor actriu 1997 - El pacient anglès | |
Signatura  | |
 | |
 | |
Juliette Binoche (París, 9 de març de 1964) és una actriu francesa de cinema i de teatre.
Contingut
1 Biografia
2 Filmografia i premis
3 Teatre
4 Referències
5 Enllaços externs
Biografia
Nascuda d'una mare mestra i d'un pare titellaire, Juliette Binoche s'inicia molt aviat als cursos d'art dramàtic de la seva mare. Després d'haver interpretat algunes obres teatrals, debuta en el cinema amb grans directors: Jean-Luc Godard, Jacques Doillon o André Téchiné.
En el rodatge de Mauvais sang el 1986, coneix el realitzador Leos Carax i es converteix en la seva companya. Se separen durant el rodatge de Les amants du Pont-Neuf, estrenada el 1991.
Juliette Binoche i Jean Reno al Festival de Cannes, el 2002
La seva interpretació amb Daniel Day-Lewis a La insostenible lleugeresa del ser (1987) o a Damage (1992) amb Jeremy Irons la propulsa a nivell internacional.
Sol·licitada per Steven Spielberg per a Jurassic Park, prefereix rodar amb Krzysztof Kieslowski a Tres colors: Blau (1993), i obté així el César a la millor actriu. Havia estat ja nomenada quatre vegades i seguiran tres altres nomenaments.
Juliette Binoche dóna a llum Raphaël, el 1993. El seu pare és André Hallé.
Interpretant heroïnes romàntiques a Le Hussard sur le toit (1995) o El pacient anglès (1997) per al qual rep l'Oscar a la millor actriu secundària i és igualment nominada per l'Oscar a la millor actriu el 2000 per a la seva participació en la comèdia romàntica Chocolat amb Johnny Depp
Dóna a llum el 18 de desembre de 1999 a Hannah, el pare de la qual és l'actor Benoît Magimel (se separen el 2003) amb qui ha rodat Children of the Century (1999), en la qual interpretava George Sand.
Juliette Binoche interpreta un esteticista xerraire encallada en un aeroport a Décalage horaire (2002), després roda el 2005 el thriller Caché de Michael Haneke i el drama Mary d'Abel Ferrara.
El 2007, Juliette prepara una gira mundial de ball contemporani amb el coreògraf anglès d'origen bangladeshi Akram Khan per a 2008 i com a publicitat s'ofereix per la portada de Playboy. Juliette Binoche ho explica així: «He estat convençuda per un jove equip que vol canviar Playboy, com es voldria canviar el món, parlant del cos de forma diferent, tornant-li la seva ànima. »[1]
Filmografia i premis
| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1983 | Dorothée, danseuse de corde | Televisió | |
Liberty Belle | La noia del rallye | ||
| 1985 | Le Meilleur de la vie | Una amiga de Véronique al bar | |
Rendez-vous | Nina/Anne Larrieux | Nominada − César a la millor actriu | |
Adieu Blaireau | Brigitte B. | ||
La Vie de Famille | Natacha | ||
Les Nanas | Antoinette | ||
Je vous salue, Marie | Juliette | ||
Fort bloqué | Nicole | Televisió | |
| 1986 | Mauvais Sang | Anna | Nominada – César a la millor actriu |
Mon beau-frère a tué ma soeur | Esther Bouloire | ||
| 1988 | La insostenible lleugeresa del ser (The Unbearable Lightness of Being) | Tereza | |
| 1989 | Un tour de manège | Elsa | |
| 1991 | Les Amants du Pont-Neuf | Michèle Stalens | Nominada – César a la millor actriu |
Women & Men 2 | Mara | Televisió | |
| 1992 | Ferida (Damage) | Anna Barton | Nominada − César a la millor actriu |
Cims borrascosos (Wuthering Heights) | Cathy Linton / Catherine Earnshaw | ||
| 1993 | Tres colors: Blau (Trois Couleurs: Bleu) | Julie Vignon (de Courcy) | Copa Volpi per la millor interpretació femenina César a la millor actriu Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica |
| 1994 | Tres colors: Blanc | Julie Vignon (de Courcy) | |
Tres colors: Vermell | Julie Vignon (de Courcy) | ||
| 1995 | Le hussard sur le toit | Pauline de Théus | Nominada − César a la millor actriu |
| 1996 | El pacient anglès (The English Patient) | Hana | Oscar a la millor actriu secundària Ós de Plata a la millor interpretació femenina BAFTA a la millor actriu secundària Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària |
Un divan a Nova York (Un divan à New York) | Beatrice Saulnier | ||
| 1998 | Alice et Martin | Alice | |
| 1999 | Children of the Century | George Sand/Baronessa Aurore Dudevant | |
| 2000 | Chocolat | Vianne Rocher | Nominada − Oscar a la millor actriu Nominada – Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Nominada – BAFTA a la millor actriu |
Code Unknown | Anne Laurent | ||
La viuda de Saint Pierre (La Veuve de Saint-Pierre) | Pauline (Madame La) | Nominada − César a la millor actriu | |
| 2002 | Jet lag (Décalage horaire) | Rose | Nominada − César a la millor actriu |
| 2004 | Un país a l'Àfrica (In My Country) | Anna Malan | |
| 2005 | Mary | Marie Palesi / Mary Magdalene | |
Bee Season | Miriam | ||
Caché | Anne Laurent | ||
| 2006 | Breaking and Entering | Amira | |
Uns quants dies de setembre (Quelques Jours en Septembre) | Irène Montano | ||
Paris, je t'aime | Suzanne | segment "Place des Victoires" | |
| 2007 | Dan in Real Life | Marie | |
Désengagement | |||
Le Voyage du Ballon Rouge | Suzanne | ||
| 2008 | Paris | Elise | |
L'Heure d'été | Adrienne | ||
Shirin | Juliette Binoche | ||
| 2010 | Copie conforme | Elle | Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes) |
| 2011 | The Son of No One | Loren Bridges | |
Mademoiselle Julie | Mademoiselle Julie | Televisió | |
| 2012 | Elles | Anne | |
La vie d'une autre | Marie Speranski | ||
Cosmopolis | Didi Fancher | ||
À coeur ouvert | Mila | ||
| 2013 | Camille Claudel 1915 | Camille Claudel | |
A thousand Times Good Night | Rebecca | ||
Words and Pictures | Dina Delsanto | ||
| 2014 | Godzilla | Sandra Brody | |
Clouds of Sils Maria | Maria Enders | Nominada − César a la millor actriu | |
| 2015 | Ningú no vol la nit | Josephine | Nominada − Goya a la millor actriu |
7 Letters | Elle | ||
The 33 | María Segovia | ||
L'attesa | Anna | ||
| 2016 | Ma Loute | Aude Van Peteghem | |
Polina, danser sa vie | Liria Elsaj | ||
| 2017 | Un beau soleil intérieur | Isabelle |
Teatre
Binoche al Festival de Toronto (2007)
- 1977: El malalt imaginari de Molière
- 1977: Le Jeu de la feuillée d'Adam de la Halle
- 1979: L'Ós d'Anton Txékhov
- 1980: Le Roi se meurt d'Eugène Ionesco
- 1981: Enric IV de Luigi Pirandello, posada en escena Jacques Mauclair
- 1982: L'Argent de Dieu de Michel Bodan, teatre del Point-Virgule, París
- 1988: La gavina d'Anton Txékhov, posada en escena Andrei Kontxalovski, amb André Dussolier, Teatre de l'Odéon
- 1997: Naked de Luigi Pirandello, posada en escena de Jonathan Kent, amb Juliette Binoche (Ersilia Drei), Oliver Ford Davies (Onoria), Teatre Almeida Londres
- 2001: Betrayal de Harold Pinter, posada en escena David Leveaux, amb Juliette Binoche (Emma), Liev Schreiber (Jerry), John Slattery (Robert), Teatre Roundabout Nova York
Referències
↑ Vegeu el bloc de Playboy
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juliette Binoche |
Juliette Binoche a Internet Movie Database (anglès)
Juliette Binoche a TCM Movie Database (anglès)
Juliette Binoche a Allmovie (anglès)
Juliette Binoche a AlloCiné (francès)
