La Vall de Cofrents-Aiora
 la Vall de Cofrents | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Capital | Aiora | ||||
| Municipi | 7 | ||||
| Conté la localitat | Aiora Cofrents Cortes de Pallars Teresa de Cofrents Xalans Xarafull Zarra | ||||
| Població | |||||
| Total | 10490 hab. (2005) | ||||
| • Densitat | 9,19 hab/km² | ||||
| Idioma oficial | Castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.141,2 km² | ||||
| Limita amb | Canal de Navarrés Foia de Bunyol la Plana d'Utiel-Requena | ||||
 | |||||
La Vall de Cofrents-Aiora, o simplement la Vall de Cofrents, és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora. Històricament ha estat coneguda com la la Vall d'Aiora o la la Serrania d'Aiora.
Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés i al sud-oest amb Castella. Els municipis d'aquesta comarca són:
| la Vall de Cofrents (2005) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Contingut
1 Comarca històrica
2 Història
3 Vegeu també
4 Referències
5 Bibliografia
Comarca històrica
La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a Serrania d'Aiora al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.
Història
Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei Jaume I el Conqueridor, que després va cedir la vall a la Corona de Castella en virtut del Tractat d'Almizra (1244), atorgant-se al senyor de Villena, l'infant Manuel de Castella. El 1281, amb la signatura del Tractat d'Ágreda entre el rei castellà Alfons X el Savi i Pere III el Gran, va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia Sanç, fill d'Alfons X el Savi, com a hereu.[1] No obstant això, la definitiva integració de la vall en el Regne de València no es va produir fins a la signatura del Tractat d'Elx el 1305, durant el regnat de Jaume el Just. La zona va passar a formar part de la Governació d'Oriola, igual que la meitat sud de l'actual província d'Alacant, que havia sigut conquistada originalment per Castella.
Vegeu també
- Llista de monuments de la Vall de Cofrents
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Cofrents-Aiora |
↑ (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)
Bibliografia
- «la vall de Cofrents». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Comarques del País Valencià | ||
|---|---|---|
l'Alacantí · l'Alcalatén · l'Alcoià · l'Alt Maestrat · l'Alt Millars · l'Alt Palància · l'Alt Vinalopó · el Baix Maestrat · el Baix Segura · el Baix Vinalopó · el Camp de Morvedre · el Camp de Túria · la Canal de Navarrés · el Comtat · la Costera · la Foia de Bunyol · l'Horta Nord · l'Horta Oest · l'Horta Sud · la Marina Alta · la Marina Baixa · la Plana Alta · la Plana Baixa · la Plana d'Utiel-Requena · els Ports · el Racó d'Ademús · la Ribera Alta · la Ribera Baixa · la Safor · els Serrans · València · la Vall d'Albaida · la Vall de Cofrents-Aiora · el Vinalopó Mitjà |  | |
Coord.: 39° 6′ 33.42″ N, 1° 4′ 38.44″ O / 39.1092833°N,1.0773444°O / 39.1092833; -1.0773444
