Dordonya








Aquest article tracta sobre el departament francès. Si cerqueu l riu homònim, vegeu «Riu Dordonya».





























































































Infotaula de geografia políticaDordonya










Bandera de Dordonya Escut de Dordonya

Périgueux préfecture (2).JPG


Anomenat en referència a
Dordonya
Localització







Département 24 in France 2016.svg

45° 00′ 00″ N, 0° 40′ 00″ E / 45°N,0.66666666666667°E / 45; 0.66666666666667



Estat França
Regió Nova Aquitània
Capital
Perigús
Conté la localitat

Població
Total
415.417 (2015)
• Densitat
45,85 hab/km²
Geografia
Superfície
9.060 km²
Punt més alt
Q26898492 Tradueix  (491 m)
Limita amb

Història
Creació
4 març 1790
Organització política
• President
Germinal Peiro
Identificador descriptiu
Zona horària


ISO 3166-2
FR-24
Codi NUTS
FR611
Codi de departament INSEE
24
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Dordonya (24) (en francès Dordogne i en occità Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.




Contingut






  • 1 Idioma


  • 2 Personatges


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també


  • 5 Enllaços externs





Idioma


La llengua tradicional del departament és l'occità en la seva variant llemosina, al nord de la línia que va aproximadament de Montaseus a Nadalhac, mentre que al sud d'aquesta línia es parla la variant llenguadociana. Els municipis de Parcoul i part de La Roche-Chalais es troben en zona lingüística de les llengües d'oïl (saintongès).



Personatges


  • Pierre Poujade


Referències





Vegeu també



  • Consell General de la Dordonya

  • Llista de municipis de la Dordonya

  • Llista de Cantons de la Dordonya



Enllaços externs




  • Prefectura (francès)


  • Consell General (francès)


  • Fotografies de la Dordonya (anglès)


  • Mapes de la Dordonya a about.com (anglès)












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more

Emilio Artal Fos

Image
Emilio Artal Fos Biografia Naixement 1895 Sueca Mort 1969 (73/74 anys) València Activitat Ocupació Arquitecte Emili Artal Fos (1895 – 1969) fou un arquitecte valencià que treballà a la primera meitat del segle XX. Es titula a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1922 i té com a companys de curs a Vicente valls, Salvador Donderis, Lorenzo Criado o Joaquín Rieta. Posteriorment formarà part de la comissió encarregada de redactar els estatuts de l'acabat de nàixer Col·legi d'Arquitectes de la Zona de València , el 1930. Per tant, s'incorpora a la generació de "trànsit" entre l'academicisme i una modenitat moderada, demostrat en la seua evolució des de les Escoles Carrasquer de Sueca de l'any 1927 o la seua participació en el concurs de l'Ateneu Mercantil dins del grup format per Xavier Goerlich, José Luis Testor, Cayetano Borso, ell mateix, José Pedrós i Antoni Burguera amb tres solucions neobarroques i eclèc
Read more