Ngtjyty

Birmània
ပြည်ထောင်စု သမ္မတ မြန်မာနိုင်ငံတော် (my)
bandera de Myanmar escut de Myanmar
Himne	Kaba Ma Kyei
Lema	- n/d en birmà (birmà): «La felicitat es troba en una vida harmoniosament disciplinada»)
Localització
22° N, 96° E / 22°N,96°E / 22; 96
Capital	Naypyidaw
Ciutat més gran	Yangon (Rangun)
Conté la localitat	Arakan Xin Kachin Estat Shan Kayah Karen Mon divisió de Sagaing Divisió de Tanintharyi divisió d'Ayeyarwady Divisió de Yangon Divisió de Bago Divisió de Magwe Divisió de Mandalay Territori de la Unió de Naypyidaw Zona Auto-administrada de Danu Zona Auto-administrada de Kokang Zona Auto-administrada de Naga Zona Auto-administrada de Pa-O Zona Auto-administrada de Pa Laung Divisió Auto-administrada de Wa
Població
Total	53.259.018 (2013)
• Densitat	78,72 hab/km²
Idioma oficial	birmà
Geografia
Superfície	676.577,2 km²
Punt més alt	Hkakabo Razi  (5.881 m)
Punt més baix	oceà Índic  (0 m)
Limita amb	Bangla Desh República Popular de la Xina Índia Laos Tailàndia
Història
Anterior	República Socialista de la Unió de Birmània i Birmània sota el Consell d'Estat per a la Pau i el Desenvolupament
Independència
Creació	del Regne Unit el 4 de gener de 1948
Dia festiu	Dia de la Independència de Birmània
Organització política
Forma de govern	República parlamentària
Òrgan legislatiu	Assemblea de la Unió
• President de Myanmar	Win Myint
• State Counsellor of Myanmar	Aung San Suu Kyi (2016)
Membre de	Organització de les Nacions Unides (19 abril 1948) Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (23 juliol 1997) Organització Mundial del Comerç Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (3 gener 1952) Associació Internacional de Foment (5 novembre 1962) Corporació Financera Internacional (3 desembre 1956) Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (16 desembre 2013) Fòrum Regional de l'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic Banc Asiàtic de Desenvolupament (1973) Iniciativa per a la Cooperació Multi-sectorial, Tècnica i Econòmica del Golf de Bengala Interpol Organització per la Prohibició de les Armes Químiques Organització Hidrogràfica Internacional UNESCO (27 juny 1949)
Economia
PIB nominal	69.322.122.755,854 $ (2017)
PIB per càpita	1.161,49 $ (2015)
Índex de Desenvolupament Humà	0,334 (1980)
kyat (MMK)
Identificador descriptiu
Zona horària	UTC+06:30
Domini de primer nivell	mm
Prefix telefònic	95
Número de telèfon d'emergències	199
Codi país	MM i BU
Altres

La República de la Unió de Birmània (oficialment anomenada Myanma, mal transcrita com a Myanmar) és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005, la capital n'és Nay Pyi Taw en substitució de Yangon (abans anomenada Rangun).

Les primeres civilitzacions a Myanmar estaven constituïdes per ciutats-estats: Pyu de Tibeto-Burman –a la part superior de Birmània– i els regnes Mon –a la Baixa Birmània–.^[1] Al segle IX, els bamar van entrar a la vall alta d'Irrawaddy i, després de l'establiment del Regne Pagà, cap el 1050, la llengua, la cultura i el budisme theravada es van convertir en dominants al país. El Regne Pagà va desaparèixer a causa de les invasions mongoles i van sorgir diversos estats en conflicte. Al segle XVI, fou reunificat per la dinastia Taungoo i el país va ser, durant un breu període de temps, l'imperi més gran del sud-est asiàtic.^[2]

Com a estat sobirà s'ha vist atrapat en conflictes ètnics desenfrenats i la seva gran quantitat d'ètnies han estat involucrats en una de les guerres civils més llargues del món. Durant aquest temps, les Nacions Unides i diverses altres organitzacions han denunciat violacions sistemàtiques i sistemàtiques dels drets humans al país.^[3] El 2011, la junta militar es va dissoldre oficialment després de les eleccions generals del 2010 i es va instal·lar un govern nominalment civil. Això, juntament amb l'alliberament d'Aung San Suu Kyi i dels presos polítics, ha millorat la situació del drets humans i les relacions exteriors del país; també ha propiciat la disminució del comerç i altres sancions econòmiques.^[4] Hi ha una crítica contínua al tractament del govern de les minories ètniques, la seva resposta a la insurrecció ètnica i els enfrontaments religiosos.^[5]

Myanmar és un país ric en jade i gemmes, petroli, gas natural i altres recursos minerals. El 2013, el seu PIB (nominal) es va situar en 56.700 milions de dòlars EUA i el seu PIB (US $ 221.5 mil milions).^[6] La desigualtat econòmica a Myanmar es troba entre les més àmplies del món, ja que una gran part de l'economia està controlada pels partidaris de l'ex govern militar.^[7] A partir de 2016, Myanmar ocupa a 145 de 188 països en desenvolupament humà, segons l'índex de desenvolupament humà.^[8]

Geografia

Birmània, amb una àrea total de 678.500 km² (261.970 milles quadrades), és el país continental més gran del sud-est asiàtic, i el 40è més gran del món (després de Zàmbia). És una mica més petit que l'estat de Texas als EUA i una mica més gran que l'Afganistan.

Està situat entre la divisió Chittagong de Bangladesh i els estats d'Assam, Nagaland i Manipur de l'Índia al nord-oest. Comparteix les seves fronteres més llargues amb el Tibet i Yunnan de la Xina al nord-est, en un total de 2.185 km (1.358 milles). Birmània limita amb Laos i Tailàndia al sud-est. Birmània té 1.930 km (1.199 milles) de línia costanera contigua al llarg del golf de Bengala i el mar d'Andaman al sud-oest i el sud, la qual forma un terç del seu perímetre total.^[9]
El delta Irrawaddy, amb aproximadament 50.400 km² (19.500 milles quadrades) d'àrea, s'utilitza en gran part per al cultiu de l'arròs.^[10]

Al nord, les muntanyes Hengduan Shan formen la frontera amb la Xina. Hkakabo Razi, situat al Kachin State, amb una elevació de 5.881 m (19.295 peus), és el punt més alt de Myanmar.^[11] Les serralades de Birmània, com el Rakhine Yoma, el Bago Yoma, l'altiplà Shan, la serra de Dawna i les muntanyes de Tenasserim, discorren en direcció nord-sud des de l'Himàlaia.^[12] Les serralades divideixen Birmània en tres conques fluvials, ocupades pels rius Ayeyarwady, Salween (Thanlwin), i el Sittang.^[10]

El riu principal n'és l'Irauadi (o Irrawaddy, o Ayeyarwady), de gairebé 2.170 quilòmetres de longitud, que travessa el país de nord a sud i té una conca ampla que abasta la major part de Birmània i és habitada per gran part de la població. És navegable en uns 1.450 km i acaba dividit en nou braços en un ampli delta al golf de Martaban, on també desemboca el Sittang. El delta de l'Irauadi és un territori ideal per al conreu de l'arròs, suficient per a abastir les necessitats del país, mentre que el riu representa una important via de comunicació. Un altre riu important n'és el Salween, que és més llarg que l'Irauadi, però té la conca més reduïda i és poc navegable per la seva poca profunditat. Les planes fèrtils es troben a les valls situades entre les cadenes muntanyoses.^[12] La major part de la població de Birmània viu a la vall Ayeyarwady, que se situa entre el Rakhine Yoma i l'altiplà Shan.

Gran part del país està situat entre el tròpic de Càncer i l'equador. Se situa sota la influència del monsó asiàtic, rebent les seves regions costaneres per sobre dels 5.000 mm de pluja a l'any. Les precipitacions anuals a la regió de delta són aproximadament de 2.500 mm, mentre que la mitjana de precipitacions anuals en la zona seca, que està situada a Birmània central, és de menys de 1.000 mm. Les regions del nord del país són les més fresques, amb temperatures mitjanes de 21 °C. La costa i les regions de delta tenen temperatures mitjanes de 32 °C.

Història

Article principal: Història de Birmània

Regnes i colònia britànica

Des del segle III aC fins al segle XV, els pegu, els ava, els mon i altres pobles desapareguts com els pyu s'anirien perpetuant en dinasties i pobles en guerres entre ells, que comprendrien territoris relativament unificats com el Regne de Paguen. Però no seria fins a la dinastia Toungoo (1531-1752) que es va iniciar un procés que conduiria a la unificació del país, passant per altres dinasties que en mantindrien la unió.
L'Imperi britànic, després d'ocupar diverses províncies cap a 1862, dominà tot el territori i el 1886 va establir-hi un protectorat colonial. Durant la II Guerra mundial va ser ocupada pels japonesos, però va ser represa per Gran Bretanya el 1945. El 1948 el Regne Unit es va veure obligat a concedir la independència.

Comunisme

El 1949, es va produir una revolta comunista dominada pel govern d'U Nu. Des de 1962, s'hi va imposar un règim militar encapçalat pel general Ne Win, que va derrocar U Nu. Després d'aprovar-se una nova Constitució, que va definir el país com a "República Socialista" (gener de 1974), al març de 1974, Ne Win va ser elegit president de la República. Reelegit al març de 1978, va dimitir al juny de 1981 (el va succeir el general San Yun); però va seguir al front del poderós partit únic del país fins a una revolució que demanava la democràcia d'agost a setembre de 1988 i que va acabar amb la formació d'un govern militar amb el general Saw Maung al capdavant d'aquest.

Règim militar

El 1989, el govern militar fruit d'un cop d'estat el 1988 va canviar el nom del país pel d'Unió de Myanmar. Aquest canvi va ser i és rebutjat pels opositors de l'actual govern, tant dins com fora del país, que afirmen que el govern no tenia l'autoritat per a realitzar tal canvi. El títol d'Unió de Myanmar és reconegut per les Nacions Unides.^[13]

L'any 1990, es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, però l'àmplia victòria del NLD, el partit d'Aung San Suu Kyi, va ser anul·lada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder. Una de les figures principals de la història birmana del segle XX va ser el general Aung San, fundador de l'exèrcit i figura de la llibertat. San va passar d'estudiant a activista. La seva filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau l'any 1991, convertint-se en icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat. La tercera figura de Birmània més reconeguda del món és U Thant, que va ocupar el càrrec de secretari general de les Nacions Unides durant dos períodes. Birmània va patir també el terratrèmol de l'oceà Índic de 2004.

En temps recents, han ocorregut nombrosos enfrontaments entre les minories ètniques dins del mateix país i els habitants encara viuen en pobresa i dictadura. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement moltes persones, a vegades només per cantar cançons prohibides. La repressió militar se centra majoritàriament en les minories ètniques, com els Karen.

El govern de Birmània ignora completament els reclams dels països veïns, que demanen obrir un procés de democratització. Aquest procés també és reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta organització ha sol·licitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberin la líder opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que ha romàs detinguda en arrest domiciliari i amb una estricta custòdia des del 1996 i que, finalment, va ser alliberada el 13 de novembre de 2010 després de finalitzar la condemna. El dia del seu alliberament fou rebuda a la porta del seu domicili per unes 3.000 persones.

El riu Salween a l'estat de Shan

Transició

L'any 2010, la junta militar va iniciar una transició cap a una democràcia, segurament "disciplinada" i una obertura al món occidental.^[14] El novembre de 2010, van tenir lloc les primeres eleccions legislatives en quasi vint anys, encara que Aung San no va ser autoritzada a presentar-s'hi. Malgrat les múltiples irregularitats, es va constituir el parlament.^[14] En el pla econòmic, abans de les eleccions, es van privatitzar el 80% de les empreses públiques (que van anar a parar a mans d'amics del règim) i s'estan fent esforços per atraure inversions estrangeres.^[14] El 2017 va saltar a la premsa la Persecució als rohinyes a Birmània de 2016-2017.

Economia

Article principal: Economia de Myanmar

Myanmar és una de les nacions més pobres del sud-est asiàtic i ha patit dècades d'estancament, mala gestió i aïllament. La manca d'una mà d'obra especialitzada en tecnologies modernes dificulta l'economia de Myanmar, tot i que les recents reformes i desenvolupaments del nou govern, en col·laboració amb països i organitzacions estrangeres, volen impulsar millores.^[15] Myanmar està mancada d'infraestructures adequades. Els béns viatgen principalment a través de la frontera tailandesa (on s'exporten la majoria de les drogues il·legals) i al llarg del riu Irrawaddy. Els ferrocarrils són antics i rudimentaris, amb poques millores des de la seva construcció a finals del segle XIX.^[16] Les carreteres normalment no estan asfaltades, excepte en les principals ciutats.^[16]

En els darrers anys, tant la Xina com l'Índia han intentat enfortir els vincles amb el govern per obtenir beneficis econòmics. Molts països, inclosos Estats Units, Canadà i els de la Unió Europea, han imposat sancions comercials. Els Estats Units i la Unió Europea van realitzar la majoria de les seves sancions el 2012.^[17] La inversió estrangera prové principalment de la Xina, Singapur, Filipines, Corea del Sud, Índia i Tailàndia.^[18]

L'arròs és el producte agrícola més important de Myanmar

Cultura

Les primeres obres literàries en llengua birmana són del segle XV. L'evolució de la poesia, religiosa o bé consagrada a la família reial, trobà la seva plenitud a partir del segle XV. La poesia entrà en decadència al segle XVIII, però amb la conquesta anglesa es dibuixa una revifalla, fins que amb la independència els poemes esdevingueren compromesos, de caràcter social. El teatre clàssic, d'inspiració siamesa, aparegué al segle XVIII i es birmanitzà amb U Sa i U Kin. La narrativa es troba representada per Maha Shwe, Ming Aung, Hpe Myint, Khim Hnin Yu i Mama Le.

Subdivisió administrativa^[19][20]

La pagoda de Shwedagon o pagoda Daurada, a l'antiga capital del país, Yangon.

En el primer nivell de divisions administratives, Burma o Myanmar es divideix en: un "territori de la Unió" (és a dir, de la Unió de Myanmar), on es troba la ciutat capital, set estats (pyinè) i set regions o províncies (taing; aquestes últimes anomenades divisions abans de l'agost del 2010), que se subdivideixen al seu torn (segon nivell de divisió administrativa) en uns 63 districtes (kayaing) i 6 subestats (aquests últims consisteixen en cinc zones autonòmiques i una divisió autonòmica dins de l'estat de Shan i la regió de Sagaing). Al tercer nivell de divisions administratives, hi ha els townships (en anglès) o àrees municipals (uns 314^[20] o 324),^[21] seguits dels municipis amb diferents noms (ciutats, pobles, "wards", etc.) en l'últim nivell.

Divisions administratives de 1r nivell

Els estats són regions de minories ètniques, mentre que les províncies són principalment habitades per l'ètnia majoritària, els birmans en si o bama.

Estats (Pyinè)

• 
  Chin, capital Hakha
  


• 
  Kachin, capital Myitkyina
  


• 
  Kayah, capital Loikaw
  


• Kayin (Karen), capital Hpa-an
  


• 
  Mon, capital Mawlamyine
  


• 
  Rakhine, capital Sittwe (Akyab)


• 
  Shan, capital Taunggyi
  

Províncies o regions (Taing, abans anomenades divisions)

• 
  Ayeyarwady, capital Pathein
  


• 
  Bago, capital Bago
  


• 
  Magwe o Magway, capital Magwe o Magway
  


• 
  Mandalay, capital Mandalay
  


• 
  Sagaing, capital Sagaing
  


• 
  Tanintharyi, capital Dawei
  


• 
  Yangon, capital Yangon (abans Rangun o Rangoon)

Territori de la Unió

• Territori de la Unió de Naypyidaw, capital Naypyidaw -aquest territori és el districte federal o la zona de la capital del país.

Vegeu també

• Associació per la Unió, la solidaritat i el desenvolupament


• Front Nacional Democràtic


• 
  Xinlone, el joc tradicional de Birmània.


• Revolució safrà


• Cicló Nargis

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari

• 
  Free Burma! International Bloggers' Day for Burma on the 4th of October.