Piedra Sola

















Infotaula de geografia políticaPiedra Sola


Localització







32° 04′ 47″ S, 56° 18′ 31″ O / 32.079722222222°S,56.308611111111°O / -32.079722222222; -56.308611111111

Identificador descriptiu
Zona horària
UTC−03:00
Modifica les dades a Wikidata



Estació Piedra Sola.


Piedra Sola és una localitat de l'Uruguai ubicada al límit entre els departaments de Paysandú[1] i Tacuarembó, el qual coincideix, en aquesta zona, amb la via ferroviària que uneix Montevideo i Rivera.


Es va formar al voltant de l'Estació Piedra Sola, important des del punt de vista ferroviari perquè uneix les vies cap al nord i cap al litoral oest mitjançant el Ramal Piedra Sola, el qual va fins a l'Estació Tres Árboles.[2]


El nom de l'estació es deu al fet que per a la seva construcció es van utilitzar carreus procedents d'una sola pedra, de la qual queda una part declarada monument històric.



Referències





  1. ↑ Dades geogràfiques de Piedra Sola a fallingrain.com (anglès)


  2. ↑ Por la ruta de los pies descalzos - aebu.org.uy (castellà)





Coord.: 32° 04′ 00″ S, 56° 21′ 00″ O / 32.06667°S,56.35000°O / -32.06667; -56.35000







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more

Emilio Artal Fos

Image
Emilio Artal Fos Biografia Naixement 1895 Sueca Mort 1969 (73/74 anys) València Activitat Ocupació Arquitecte Emili Artal Fos (1895 – 1969) fou un arquitecte valencià que treballà a la primera meitat del segle XX. Es titula a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1922 i té com a companys de curs a Vicente valls, Salvador Donderis, Lorenzo Criado o Joaquín Rieta. Posteriorment formarà part de la comissió encarregada de redactar els estatuts de l'acabat de nàixer Col·legi d'Arquitectes de la Zona de València , el 1930. Per tant, s'incorpora a la generació de "trànsit" entre l'academicisme i una modenitat moderada, demostrat en la seua evolució des de les Escoles Carrasquer de Sueca de l'any 1927 o la seua participació en el concurs de l'Ateneu Mercantil dins del grup format per Xavier Goerlich, José Luis Testor, Cayetano Borso, ell mateix, José Pedrós i Antoni Burguera amb tres solucions neobarroques i eclèc
Read more