Alta Còrsega





















































































Infotaula de geografia políticaAlta Còrsega










Bandera d'Alta Còrsega Escut d'Alta Còrsega
bandera de Còrsega

Lozzi-Poggio-village-5 Frati.jpg


Anomenat en referència a
Còrsega i dalt
Localització







Haute-Corse-Position.svg

42° 28′ 00″ N, 9° 12′ 00″ E / 42.466666666667°N,9.2°E / 42.466666666667; 9.2



Estat França
Regió Còrsega
Capital
Bastia
Conté la localitat

Població
Total
174.553 (2015)
• Densitat
37,41 hab/km²
Geografia
Superfície
4.666 km²
Punt més alt
Monte Cinto  (2.706 m)
Limita amb
Còrsega del Sud
Identificador descriptiu
Zona horària


ISO 3166-2
FR-2B
Codi NUTS
FR832
Codi de departament INSEE
2B
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L’Alta Còrsega (20B) (Haute-Corse en francès i Corsica Suprana en cors) és un departament francès situat a la regió de Còrsega.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Referències


  • 3 Vegeu també


  • 4 Enllaços externs





Història


El departament de l'Alta Còrsega es creà per la divisió de l'illa de Còrsega en dos departaments l'1 de gener de 1976, en aplicació de la llei de 15 de maig de 1975. Els seus límits corresponen als de l'antic departament de Golo, que existí entre 1793 i 1811.



Referències





Vegeu també



  • Llista de municipis de l'Alta Còrsega

  • Llista dels Cantons de l'Alta Còrsega

  • Consell General de l'Alta Còrsega



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alta Còrsega Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Universitat de Còrsega

  • http://www.corsica-isula.com/












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more

Emilio Artal Fos

Image
Emilio Artal Fos Biografia Naixement 1895 Sueca Mort 1969 (73/74 anys) València Activitat Ocupació Arquitecte Emili Artal Fos (1895 – 1969) fou un arquitecte valencià que treballà a la primera meitat del segle XX. Es titula a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1922 i té com a companys de curs a Vicente valls, Salvador Donderis, Lorenzo Criado o Joaquín Rieta. Posteriorment formarà part de la comissió encarregada de redactar els estatuts de l'acabat de nàixer Col·legi d'Arquitectes de la Zona de València , el 1930. Per tant, s'incorpora a la generació de "trànsit" entre l'academicisme i una modenitat moderada, demostrat en la seua evolució des de les Escoles Carrasquer de Sueca de l'any 1927 o la seua participació en el concurs de l'Ateneu Mercantil dins del grup format per Xavier Goerlich, José Luis Testor, Cayetano Borso, ell mateix, José Pedrós i Antoni Burguera amb tres solucions neobarroques i eclèc
Read more