Sant Martí de Llémena























































































Infotaula de geografia políticaSant Martí de Llémena










Bandera de Sant Martí de Llémena Escut de Sant Martí de Llémena
bandera de Sant Martí de Llémena escut de Sant Martí de Llémena

Sant-Martí-de-Llemena.jpg
Església de Sant Martí de Llémena



Localització







Localització de Sant Martí de Llémena respecte del Gironès.svg

42° 02′ 17″ N, 2° 38′ 56″ E / 42.038055555556°N,2.6488888888889°E / 42.038055555556; 2.6488888888889



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Gironès
Entitats de població
4
Població
Total
626 (2018)
• Densitat
14,52 hab/km²
Llar
71 (1553)
Geografia
Superfície
43,1 km²
Altitud
256 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Jaume Busquets i Arnau
Identificador descriptiu
Codi postal
17153
Fus horari
UTC+01:00

Codi de municipi INE
17172
Codi territorial IDESCAT
171729
Modifica les dades a Wikidata

Sant Martí de Llémena és un municipi de la comarca del Gironès. El topònim prové de la vall i riera de Llémena, que travessa el municipi. Està documentat al segle xi en llatí Lemine. Podria provenir del bolet també conegut com a llengua de bou o de la llemenosa, la planta Artemisia campestris.[1] El Castell de Granollers de Rocacorba és Bé Cultural d'Interés Nacional.
























Entitat de població
 Habitants

Granollers de Rocacorba
 59

Llorà
 436

Sant Martí de Llémena
 67

les Serres
 29
Dades: 2011. Font: Idescat



Contingut






  • 1 Demografia


  • 2 Referències


  • 3 Vegeu també


  • 4 Enllaços externs





Demografia












Evolució demogràfica


























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
66
 51
 71
 368
 562
 1.456
 1.003
 921
 887
 1.076





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.124
 1.160
 1.103
 1.009
 788
 511
 319
 340
 313
 373





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
372
 396
 478
 475
 509
 520
 532
 566
 596
 626





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
618
 626
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -




1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Referències





  1. ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p. 221, 133. ISBN 84-7304-186-0. 




Vegeu també


  • Baronia de Granollers


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Llémena Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament

  • Pàgina web de la Comunitat de Municipis de la Vall de Llémena

  • Informació de la Generalitat de Catalunya

  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  • Pàgina web de la llémena









-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Marbre de Carrara

Image
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
Read more