Cillorigo de Liébana Cabezón de Liébana Vega de Liébana Camaleño
Organització política
• Alcalde
Francisco Javier Gomez Ruiz
Identificador descriptiu
Codi postal
39584
Fus horari
UTC+01:00
Codi de municipi INE
39055
Altres
Lloc web
Lloc web oficial
Potes és un municipi de la Comunitat Autònoma de Cantàbria. Està situat al centre de la comarca de Liébana de la que és capital. Limita al nord amb Cillorigo de Liébana, a l'oest amb Camaleño, al sud amb Vega de Liébana i a l'est amb Cabezón de Liébana. A Potes s'uneixen el riu Deva i el riu Quiviesa. La ciutat té un aire medieval amb cases de pedra i de fusta.
Contingut
1Història
2Descripció
3Festes
4Demografia
5Administració
6Personatges il·lustres
7Plànol de la vila
8Referències
Història
La ciutat s'esmenta per primer cop al segle IX. Va estar vinculada primer als senyors del Orejón de la Lama, després als marquesos de Santillana i després als ducs del Infantado. Fou peça clau en les lluites pel domini de la comarca. Edifici característic és la Torre del Infantado, on avui dia hi ha l'oficina de turisme i sala d'exposicions, i que abans fou l'Ajuntament i més enrere una presó. El mercat local se celebra des del segle XIII.
Descripció
La ciutat es caracteritza per tenir cinc ponts dels quals els principals són el de Sant Gaietà i el de la Presó sobre el riu Quiviesva abans d'unir-se al riu Deva; en aquest hi un pont abans de la unió (a l'església vella de Sant Vicenç), i un altre ja unit al convent de Sant Raimon. El pont més modern pel que passa la carretera està entre els de Sant Gaietà i de la Presó. Hi ha diverses cases senyorials (blasonades) com la casa on va néixer el violinista Jesús de Monasterio. Edificis notables són el convent de Sant Raimon, el quarter de la Guàrdia Civil, la Torre dels Linares. El tradicional barri de la Solana i el barri del Sol formen el nord-est de la ciutat. Hi ha dues esglésies al municipi de les quals és interessant la Vella de Sant Vicenç del segle XIV; la nova de Sant Vicenç té uns retaules barrocs notables. A una antiga església gòtica fora d'ús hi ha ara el Centre d'Estudis Lebaniegos amb exposicions culturals, i enfront del parc dedicat a Jesús de Monasterio. A uns 3 km del centre de la ciutat hi ha el notable monestir de Sant Toribi de Lièbana, un dels quatre únics llocs del món que té un any jubilar (junt amb Roma, Jerusalem i Santiago de Compostela).
Festes
La Festa de l'Orujo se celebra cada any al segon cap de setmana de novembre. La processó de Santuca el 2 de maig va des del poble al monestir de Sant Toribi. La romeria de la Verge de Valmayor (amb processó el dia abans) i les festes de la Creu (festa patronal) que se celebra el 14 de setembre completen les festes locals. En el camp esportiu hi ha una pujada a peu al "Desfiladero" el darrer diumenge de setembre.
Demografia
Evolució demogràfica
1900
1910
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1980
1990
2000
2007
1.241
1.336
1.139
1.208
1.239
1.434
1.364
1.206
1.444
1.475
1.573
1.500
Font: INE
Administració
Eleccions municipals, 25 de maig de 2003
Partit
Vots
%
Regidors
PP
573
54,83%
5
PSOE
234
22,39%
2
PRC
226
21,63%
2
Alcalde electe: Alfonso Gutiérrez Cuevas (PP).
Eleccions municipals, 27 de maig de 2007
Partit
Vots
%
Regidors
PP
531
54,63%
5
PRC
230
23,66%
2
PSOE
185
19,03%
2
Alcalde electe: Francisco Javier Gómez Ruiz (PP).
Personatges il·lustres
Ángel Juan Fernández Ayala, Juanín, guerriller antifranquista.
Jesús de Monasterio, violinista
Gonzalo del Castillo Alonso, catedràtic de dret a la Universitat de Barcelona
Plànol de la vila
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Potes
Municipis de Cantàbria
Alfoz de Lloredo · Ampuero · Anievas · Arenas de Iguña · Argoños · Arnuero · Arredondo · Bareyo · Bárcena de Cicero · Bárcena de Pie de Concha · Cabezón de Liébana · Cabezón de la Sal · Cabuérniga · Camaleño · Camargo · Campoo de Enmedio · Campoo de Yuso · Cartes · Castañeda · Castro Urdiales · Cieza · Cillorigo de Liébana · Colindres · Comillas · Corvera de Toranzo · El Astillero · Entrambasaguas · Escalante · Guriezo · Hazas de Cesto · Hermandad de Campoo de Suso · Herrerías · Lamasón · Laredo · Las Rozas de Valdearroyo · Liendo · Limpias · Liérganes · Los Corrales de Buelna · Los Tojos · Luena · Marina de Cudeyo · Mazcuerras · Medio Cudeyo · Meruelo · Miengo · Miera · Molledo · Noja · Penagos · Pesaguero · Pesquera · Peñarrubia · Piélagos · Polaciones · Polanco · Potes · Puente Viesgo · Ramales de la Victoria · Rasines · Reinosa · Reocín · Ribamontán al Mar · Ribamontán al Monte · Rionansa · Riotuerto · Ruente · Ruesga · Ruiloba · San Felices de Buelna · San Miguel de Aguayo · San Pedro del Romeral · San Roque de Riomiera · San Vicente de la Barquera · Santa Cruz de Bezana · Santa María de Cayón · Santander · Santillana del Mar · Santiurde de Reinosa · Santiurde de Toranzo · Santoña · Saro · Selaya · Soba · Solórzano · Suances · Torrelavega · Tresviso · Tudanca · Udías · Val de San Vicente · Valdeolea · Valdeprado del Río · Valderredible · Valdáliga · Valle de Villaverde · Vega de Liébana · Vega de Pas · Villacarriedo · Villaescusa · Villafufre · Voto
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...