Pleocasi
S'anomena pleocasi a la cima multípara en la que cada eix dóna origen a més de dues branques verticil·lades. La floració és centrífuga, de manera que les flors més properes a l'eix central maduren abans que les perifèriques. Aquest tipus d'inflorescència és típic de les lletereses europees.
Bibliografia
Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
Aguilella, Antoni; Puche, Felisa. Diccionari de botànica. Col·lecció: Educació (sèrie materials). Publicacions de la Universitat de València, 2004. ISBN 9788437059150.
Tipus d'inflorescències |
Ament • |