Ngtjyty

Aquest article tracta sobre la invasió americana de 2001. Si cerqueu la invasió soviètica de 1979, vegeu «Guerra afganosoviètica».

Guerra de l'Afganistan

Guerra contra el terrorisme Guerra civil afganesa
Soldats de l'Exèrcit Nacional Afganès preparats per a pujar a un helicòpter Black Hawk a la província de Khost de l'Afganistan
Tipus	guerra
Data	Des del 7 d'octubre de 2001
Lloc	Afganistan, Afganistan
Estat	Afganistan
Causa	atemptats de l'11 de setembre de 2001
Resultat	Desfeta del règim talibà insurrecció del talibans.
Bàndols
Al-Qaida Talibans ISAF Estats Units Canadà Regne Unit Austràlia França Pakistan Nova Zelanda Bèlgica Noruega Itàlia Alemanya Espanya Portugal Estònia Letònia Ucraïna Geòrgia Aliança del Nord
Comandants en cap
Ossama bin Laden † Mohammad Omar Tommy Franks Mohammed Fahim
Forces
Taliban: ~36,000[1] Al-Qaeda: 20,000[2][3] Hezbi Islami: 1,000[4] IMU: 5,000[5] Haqqani network: 4,000-15,000[6] TTP: 30,000–35,000[7] TNSM:4,500 Total: 80,000–100,000 (2010) ISAF: 128,961[8] Forces armades afganes: 380,586 [9] Total: 509,547 (2012-04-18)
Baixes
Morts d'Al-Qaida: 1.500 Talibans morts: 20.000 Civils morts: +30.000 forces de seguretat afganeses: +5.500 morts[10] Aliança del Nord: Almenys 200 morts Coalició: 1908 morts(EUA: 1162, Regne Unit: 313, Altres: 433)[11] Coalició ferits: +15.000(EUA: 6,773,[12] Regne Unit: 3,954,[13] Canadà: +1,500,[14] Altres: +2.500) Civils dels EUA contracters: 338 morts, 7224 ferit[15] Total: 8,000 morts, +25,000 ferits
Cronologia
← Afghan Civil War Guèrra d'Afganistan →

La guerra de l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora") esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats de l'11 de setembre de 2001. Aquests atemptats van ser reivindicats pel moviment extremista Al-Qaida, les bases del qual es trobaven a l'Afganistan, i que era protegit pel règim talibà. La guerra s'inicià el 7 d'octubre de 2001, davant la negativa dels talibans d'entregar Ossama bin Laden, considerat com el màxim responsable d'al-Qaida. Els Estats Units van començar una sèrie de bombardejos sobre el país, amb la fi d'enderrocar el règim i trobar el seu principal enemic públic.

Desenvolupament

Article principal: Operació Llibertat Duradora

El dia de la invasió, forces especials dels Estats Units i del Regne Unit (el seu aliat més incondicional) s'infiltraren al territori l'objectiu de contactar amb la denominada Aliança del Nord per a incorporar-los a l'operació contra el govern talibà. A les 17:00 h, hora local, s'inicià una campanya de bombardejos contra les posicions de l'exèrcit talibà i de camps d'al- Qaida. Els efectes foren immediats a la capital, Kabul, a Kandahar i a Jalalabad (Nangarhar).

Vaixells de cinc països (Estats Units, Regne Unit, França, Itàlia i Països Baixos) durant l'operació "Llibertat Duradora" al Mar d'Oman.

Els primers atacs es dirigiren contra els possibles camps d'entrenament d'al-Qaida -on se sospitava que podien disposar de míssils terra-aire Stinger subministrats pels propis Estats Units a la resistència durant la invasió soviètica dels anys 80- i als sistemes de defensa antiaèria afganesos. Aproximadament al cinquè dia de les operacions, els sistemes de defensa antiaèria estaven pràcticament destruïts, les pistes d'aterratge inutilitzables i les comunicacions internes de l'exèrcit afganès mig tallades amb la incapacitat de coordinar les operacions militars.

D'altra banda, l'Aliança del Nord tenia problemes per a avançar cap a la capital; al cap de quinze dies de l'inici de la invasió, va demanar dels Estats Units suport aeri per a continuar avançant. El seu armament estava compost de vell material soviètic i la seva capacitat de combat era suficient per a la resistència però no per a iniciar una contra ofensiva.

A la segona part de la campanya, els objectius dels Estats Units eren els vehicles terrestres talibans, tant per tancs o cotxes de combat com vehicles de transport de tropes. Igualment es buscava Ossama bin Laden i el líder afganès, el mul·là Omar, que fou atacat però no abastat prop de Kandahar a finals d'octubre. A principis de novembre els raids aeris sobre l'exèrcit talibà havien causat desmoralització i el dia 2, les forces de l'Aliança del Nord podien avançar lliurement cap a Kabul.

El 9 de novembre de 2001 comença la batalla de Mazar-e Sharif,^[16] i el 13 de novembre la capital fou presa per l'Aliança del Nord sense quasi cap resistència per part dels talibans.^[17] Aquest fet va marcar la fi del règim, amb la imposició de Hamid Karzai com a nou president. No obstant això, bin Laden no va ser capturat i es trobava des d'aleshores en parador desconegut fins al maig del 2011 que fou assassinat per les tropes dels Estats Units.^[18]

Establiment de la ISAF

Article principal: Força Internacional d'Assistència i de Seguretat

La Força Internacional d'Assistència i de Seguretat és una missió militar internacional sota la direcció de l'OTAN establerta pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 20 de desembre del 2001 per dirigir les operacions militars per ajudar el Govern de la República islàmica de l'Afganistan a l'establiment i el manteniment d'un entorn segur i pacificat amb una col·laboració total amb les forces de seguretat nacionals afganeses, per tal d'estendre l'autoritat i la influència del govern per a facilitar la reconstrucció de l'Afganistan i de permetre al govern exercir la seva sobirania a tot el país.^[19] La missió inicial va consistir a protegir Kabul i els seus voltants dels talibans, els militants d'al-Qaida i altres faccions de "senyors de la guerra" per a permetre l'establiment de l'administració transitòria encapçalada per Hamid Karzai.^[20] Però el mes d'octubre del 2003, el Consell de Seguretat de l'ONU va autoritzar l'expansió de la seva missió a tot el país,^[21] que es va desenvolupar en quatre etapes, al nord en desembre de 2003, l'oest, sud i est en 2006, substituint el mandat de l'Operació Llibertat Duradora^[21]

Des del 2006, la ISAF ha estat implicada en operacions de combat intensives a l'Afganistan del sud, una tendència que va continuar ampliant-se durant els tres anys següents, mentre que els atacs contra les seves forces també van anar augmentant en altres regions del país. El gener de 2009, el contingent comptava amb al voltant de 55.100 soldats^[22] pertanyents a 26 països de l'OTAN, 10 països associats i 2 de no-associats.^[22] Les contribucions principals són les aportades pels Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, el Canadà, França i Itàlia. Amb l'elecció del nou president dels Estats Units, Barack Obama, es va anunciar el reforç de tropes d'aquest país al contingent de la ISAF. Des de la fi oficial de la guerra, milers de soldats d'ambdós bàndols han mort en diferents accions arreu del país.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra de l'Afganistan

• Imatges de la guerra