Onofre Gomis

Multi tool use
Onofre Gomis
|
Biografia |
Naixement |
S.XVI Barcelona? |
Mort |
S.XVI ? |
|
67è President de la Generalitat de Catalunya
|
1563 – 1566
|
Activitat |
Ocupació |
Polític
|
Família |
Càrrec eclesiàstic |
Canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell
|
 |
Onofre Gomis fou canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell. Va esser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 7 d'octubre de 1563, després que en l'elecció del 22 de juliol fos nomenat el bisbe de Barcelona, Guillem Caçador i no pogués incorporar-se per estar al Concili de Trento. Posteriorment s'anomenaren successivament als bisbes de Vic, Tortosa i Lleida i tot tres renunciaren per la mateixa raó.
Onofre Gomis era fill de mercaders i abans de passar a la Seu d'Urgell, havia estat a l'església de Sant Miquel de Barcelona. Al començament del seu mandat s'inicien les Corts de Barcelona-Montsó (1564) que acabaren sobtadament el 13 de març de 1564.
El 25 de juny de 1564 tornen a aparèixer vaixells musulmans a la desembocadura del Besòs i no va ser fins cinc setmanes més tard quan varen aparèixer 83 galeres reials comandades per Garcia Alvarez de Toledo. Poc més tard, el 25 d'agost de 1564, el nou lloctinent de Catalunya, en Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, jurà les Constitucions.
Referències
Bibliografia
Junqueras i Vies, Oriol. Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Vol.1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9.
Precedit per: Miquel d'Oms i de Sentmenat
|
President de la Generalitat de Catalunya 1563–1566
|
Succeït per: Francesc Giginta
|
 Presidents de la Generalitat de Catalunya
|
De les Corts de 1359 a la guerra civil catalana (1462) |
Berenguer de Cruïlles · Romeu Sescomes · Ramon Gener · Bernat Vallès · Romeu Sescomes · Joan I d'Empúries · Guillem de Guimerà i d'Abella · Galceran de Besora i de Cartellà · Ramon Gener · Felip d'Anglesola · Pere de Santamans · Arnau Descolomer · Miquel de Santjoan · Alfons de Tous · Marc de Vilalba · Andreu Bertran · Joan Desgarrigues · Dalmau de Cartellà i Despou · Felip de Malla · Domènec Ram i Lanaja · Marc de Vilalba · Pere de Palou · Pere de Darnius · Antoni d'Avinyó i de Moles · Jaume de Cardona i de Gandia · Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Bertran Samasó · Bernat Guillem Samasó · Nicolau Pujades · Antoni Pere Ferrer
|
|
|
De la guerra civil catalana (1462) a la guerra dels Segadors (1640-42) |
Manuel de Montsuar i Mateu · Francesc Colom · Ponç Andreu de Vilar · Miquel Samsó · Joan Maurici de Ribes · Miquel Delgado · Pere Joan Llobera · Berenguer de Sos · Pere de Cardona · Ponç Andreu de Vilar · Juan Payo Coello · Joan de Peralta · Francí Vicenç · Pedro de Mendoza · Alfons d'Aragó · Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls · Gonzalo Fernández de Heredia · Lluís Desplà i d'Oms · Jordi Sanç · Joan d'Aragó · Jaume Fiella · Esteve de Garret · Bernat de Corbera · Joan Margarit i de Requesens · Lluís de Cardona i Enríquez · Francesc de Solsona · Francesc Oliver i de Boteller · Dionís de Carcassona · Joan Pasqual · Jeroni de Requesens i Roís de Liori · Miquel Puig · Jaume Caçador · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre de Copons i de Vilafranca · Miquel de Ferrer i de Marimon · Joan de Tormo · Miquel de Tormo · Francesc Jeroni Benet Franc · Pere Àngel Ferrer i Despuig · Ferran de Lloaces i Peres · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre Gomis · Francesc Giginta · Benet de Tocco · Jaume Cerveró · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Benet de Tocco · Rafael d'Oms · Jaume Beuló · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Martí Joan de Calders · Francesc Oliver de Boteller · Jaume Caçador i Claret · Miquel d'Agullana ·Francesc Oliveres · Jaume Cordelles i Oms · Bernat de Cardona i de Queralt · Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai · Onofre d'Alentorn i de Botella · Francesc de Sentjust i de Castre · Ramon d'Olmera i d'Alemany · Miquel d'Aimeric i de Codina · Lluís de Tena Gomez · Benet Fontanella · Pere de Magarola i Fontanet · Francesc Morillo · Pere Antoni Serra · Esteve Salacruz · Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Miquel d'Alentorn i de Salbà · Pau Claris i Casademunt
|
|
|
De la guerra dels Segadors (1640-42) a l'abolició de Felip V (1716) |
Josep Soler · Bernat de Cardona i de Raset · Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Andreu Pont · Pau del Rosso · Francesc Pijoan · Joan Jeroni Besora · Pau d'Àger i d'Orcau · Jaume de Copons i de Tamarit · Josep de Magarola i de Grau · Joan Pagès i Vallgornera · Josep de Camporrells i de Sabater · Esteve Mercadal i Dou · Alfonso de Sotomayor · Josep Sastre i Prats · Baltasar de Muntaner i de Sacosta · Antoni de Saiol i de Quarteroni · Benet Ignasi de Salazar · Antoni de Planella i de Cruïlles · Rafael de Pinyana i Galvany · Climent de Solanell i de Foix · Josep Antoni Valls i Pandutxo · Francesc de Valls i Freixa · Josep Grau · Manuel de Copons i d'Esquerrer · Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Josep de Vilamala
|
|
|
De la Generalitat republicana (1931-39) a l'actualitat |
Francesc Macià i Llussà · Lluís Companys i Jover · Josep Irla i Bosch · Josep Tarradellas i Joan · Jordi Pujol i Soley · Pasqual Maragall i Mira · José Montilla i Aguilera · Artur Mas i Gavarró · Carles Puigdemont i Casamajó · Quim Torra i Pla
|
|
|
|
woktMecbgqmbcr 8hb9lNxzz6H39PAB2,M,4wjy1P54XkqOI4W ygcj rsPhbF4jqV1H TH2,eVYRO1DMwkcv DRUzoq
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...