Onofre Gomis

































Infotaula de personaOnofre Gomis
Biografia
Naixement
S.XVI
Barcelona?
Mort
S.XVI
?


St George's Cross Crowned Badge.svg 67è President de la Generalitat de Catalunya

1563 – 1566
Activitat
Ocupació
Polític
Família
Càrrec eclesiàstic
Canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell
Modifica les dades a Wikidata

Onofre Gomis fou canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell. Va esser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 7 d'octubre de 1563, després que en l'elecció del 22 de juliol fos nomenat el bisbe de Barcelona, Guillem Caçador i no pogués incorporar-se per estar al Concili de Trento. Posteriorment s'anomenaren successivament als bisbes de Vic, Tortosa i Lleida i tot tres renunciaren per la mateixa raó.


Onofre Gomis era fill de mercaders i abans de passar a la Seu d'Urgell, havia estat a l'església de Sant Miquel de Barcelona. Al començament del seu mandat s'inicien les Corts de Barcelona-Montsó (1564) que acabaren sobtadament el 13 de març de 1564.


El 25 de juny de 1564 tornen a aparèixer vaixells musulmans a la desembocadura del Besòs i no va ser fins cinc setmanes més tard quan varen aparèixer 83 galeres reials comandades per Garcia Alvarez de Toledo. Poc més tard, el 25 d'agost de 1564, el nou lloctinent de Catalunya, en Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, jurà les Constitucions.



Referències





Bibliografia



  • Junqueras i Vies, Oriol. Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Vol.1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9. 








Precedit per:
Miquel d'Oms i de Sentmenat
President de la
Generalitat de Catalunya
1563–1566
 Succeït per:
Francesc Giginta







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more