Pilosos

Multi tool use
Pilosos
Pilosa |
 Ós formiguer gegant (Myrmecophaga tridactyla)
|
Període |
Paleocè – recent
|
Taxonomia |
|
Super-regne |
Eukaryota |
Regne |
Animalia |
Subregne |
Bilateria |
Fílum |
Chordata |
Classe |
Mammalia |
Superordre |
Xenarthra |
Ordre |
Pilosa Flower, 1883
|
|
Subordres |
|
 |
Els pilosos (Pilosa, 'peluts' en llatí) formen un ordre de mamífers euteris. Avui dia només es troben a les Amèriques. Inclou els óssos formiguers i els peresosos.
Els orígens d'aquest ordre es remunten al Paleocè (fa uns seixanta milions d'anys, poc temps després de l'era dels dinosaures). La presència d'aquests animals a Nord-amèrica s'explica pel gran intercanvi americà.
Classificació
- Subordre Vermilingua
- Família Cyclopedidae
Ós formiguer pigmeu, Cyclopes didactylus
- Família Myrmecophagidae
Ós formiguer gegant, Myrmecophaga tridactyla
Tamàndua septentrional, Tamandua mexicana
Tamàndua meridional, Tamandua tetradactyla
- Subordre Folivora
- Família Bradypodidae: peresosos tridàctils
Peresós de coll fosc, Bradypus variegatus
- Bradypus tridactylus
Peresós de collar, Bradypus torquatus
- Família Megalonychidae: peresosos didàctils
- Choloepus hoffmanni
- Choloepus didactylus
Peresós terrestre, Megalonyx jeffersonii†
- Família Megatheriidae †
Peresós terrestre gegant, Eremotherium laurillardi
- Família Mylodontidae †
- Família Nothrotheriidae †
- Amphibradys
- Chasicobradys
- Huilabradys
- Mionothropus
- Nothropus
- Nothrotheriops
- Nothrotherium
- Pronothrotherium
- Thalassocnus
- Xyophorus
Espècies vivents de pilosos ordenades per subordre
|
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Xenarthra
|
|
Cyclopedidae |
Cyclopes |
C. catellus · Ós formiguer pigmeu (C. didactylus) · C. dorsalis · C. ida · C. rufus · C. thomasi · C. xinguensis
|
|
Myrmecophagidae |
Myrmecophaga |
Ós formiguer (M. tridactyla) |
Tamandua |
Tamàndua septentrional (T. mexicana) · Tamàndua meridional (T. tetradactyla)
|
|
|
Bradypodidae |
Bradypus |
Peresós pigmeu (B. pygmaeus) · Peresós de collar (B. torquatus) · Peresós de coll pàl·lid (B. tridactylus) · Peresós de coll fosc (B. variegatus)
|
|
Megalonychidae |
Choloepus |
Peresós didàctil comú (C. didactylus) · Peresós didàctil de Hoffmann (C. hoffmanni)
|
|
Categoria |
Ordres vivents de mamífers per infraclasses
|
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Subfílum: Vertebrata · (sense rang): Amniota
|
Prototeris |
Monotremes |
Metateris |
Didelfimorfs · Opòssums rata · Microbioteris · Talps marsupials · Dasiüromorfs · Peramelemorfs · Diprotodonts
|
Euteris |
Afrosorícids · Macroscelidis · Tubulidentats · Damans · Proboscidis · Sirenis · Cingulats · Pilosos · Tupaies · Lèmurs voladors · Primats · Rosegadors · Lagomorfs · Eulipotifles · Ratpenats · Pangolins · Carnívors · Perissodàctils · Artiodàctils
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pilosos 
|
Bases de dades taxonòmiques |
EOL GBIF ITIS MSW NCBI Paleodb
|
KBkkxNV pAK2AH
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...