Estàtua en granit de Nectabeu I, duent una taula d'ofrenes.
Biografia
Naixement
I mil·lenni aC
Mort
362 aC
Faraó d'Egipte
378 – 361 aC.
← Neferites II
Teos →
Els cinc noms del faraó (Titularitat reial)
Nomen
Tyemaa Semenjtauy Irimernecheru Jeperkara La manifestació de l'espiritu (Ka) de Ra Najtnebef Fort es el seu Senyor
Activitat
Ocupació
Estadista
Altres
Títol
Faraó
Família
dinastia XXX
Fills
Teos
Nectabeu I, Jeperkara-Najtnebef (nom egipci), va ser el primer faraó de la dinastia XXX, del període tardà d'Egipte.
Va regnar de 378 a 361 aC i és un dels últims faraons egipcis al tron d'Egipte.
És citat a la Crònica demòtica com a Najtnebef, amb 16 anys de regnat.
El 378 aC, Nectabeu va deposar Neferites II, començant l'última dinastia de reis egipcis. Durant la major part del seu mandat, va combatre els intents de reconquesta persa amb l'ocasional ajut dels mercenaris d'Esparta o Atenes.
Des de circa 363 aC va ser coregent amb el seu fill Teos, que el va succeir. Va morir el 361 aC.
El seu regnat assenyala un nou període de prosperitat per al país, i la represa dels llaços comercials amb l'Orient i Grècia.
Contingut
1Activitat legislativa
2Construccions de la seva època
3Referències
4Enllaços externs
Activitat legislativa
Va reformar lleis i disposicions, informant mitjançant decrets inscrits sobre grans esteles de granit col·locades a cada una de les grans ciutats d'Egipte. Així, el famós decret de Naucratis fixa els tributs que cada comerciant estranger del delta havia de pagar al temple de Neit a Sais. Recentment, es va descobrir una nova estela a la costa d'Abukir no lluny d'Alexandria.
Construccions de la seva època
Esfinx del dromos del Serapeum de Saqqara. Museu del Louvre
Va ser un gran constructor i restaurador dels principals temples d'un Egipte reunificat per última vegada per sobirans natius. Va construir a Sais, i a Bubastis es van trobar relleus jubilars d'ell, i lleons sedents amb el seu nom, que són a Roma, on s'havien transportat per al temple d'Isis de la capital imperial, i que inicialment s'havia consagrat a un temple d'Heliòpolis. Va restaurar els temples en ruïnes en tot el país, com els de Luxor i File.
Va fer construir a Hibis, a l'oasi de Jarga, a l'oest, un temple consagrat a Ammó, el qual, com era habitual, va ser embellit pels seus successors. També va fundar un temple a Abidos, on es van trobar els fragments d'una nau actualment exposada al Museu del Louvre.
És també del seu temps el primer mammisi de Denderah, l'arquitectura del qual inaugura un tipus de monument que va conèixer un desenvolupament sistemàtic als grans santuaris del país. Va ampliar el temple de Karnak construint el primer piló; també va protegir el temple de Karnak creant un gran recinte amb murs de tova. Va fer el mateix a Luxor i va condicionar el gran dromos que precedeix el temple d'Ammó-Min les esfinxs dels quals porten totes la seva titulatura. És de la seva època el primer santuari a Isis del temple de File, a la vora d'Assuan, així com el quiosc que acollia els visitants de l'antiga illa consagrada.
Precedit per: Neferites II
Faraó Dinastia XXX 378 aC – 361 aC
Succeït per: Teos
Referències
Dieter Arnold. 1999. Temples of the Last Pharaos. Nova York/Oxford.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nectabeu I
Teti II · Userkare · Pepi I · Merenre I · Pepi II · Merenre II · Neferka, el nen · Nitokris♀
1r període intermedi (2181–2040 aC)
Dinasties VII i VIII
Neterkare · Menkare · Neferkare II · Neferkare III Nebi · Djedkare Shemu · Neferkare IV Khendu · Merenhor · Menkamin I · Sneferka II · Nekare · Neferka Tereru · Neferkahor · Neferkare VI · Sneferkare Annu · Neferkamin · Qakare Ibi · Neferirkare II · Wadjkare · Sekhemkare · Iti · Imhotep · Isu · Iytenu
Dinasties IX i X
Khety I (Meribre?) · Merikare · Neferkare III · Khety II · Meryhathor · Neferkare IV · Khety III · Khety IV · Khety V · Wankhare Khety III
Imperi Mitjà (2040–1782 aC)
Dinastia XI
Mentuhotep (I) · Antef I · Antef II · Antef III · Mentuhotep I (II) · Mentuhotep II (III) · Mentuhotep III (IV)
Dinastia XII
Amenemhet I · Senusret I · Amenemhet II · Senusret II · Senusret III · Amenemhet III · Amenemhet IV · Sobekneferu♀
2n període intermedi (1782–1570 aC)
Dinastia XIII
Sobekhotep I · Sebenef · Nerikare · Amenemhet V · Amenyqemau · Hotepibre · Iufeni · Amenemhet VI · Nebnun Semenkare · Sehotepibre · Sewadjkare · Nedjemibre · Sobekhotep II · Reniseneb · Hor I · Sekhemre Kutawire · Djedkhepereu · Seb · Kay · Amenemhet VII · Wegaf · Khendjer · Imira-mesha · Antef V · Seth I · Sobekhotep III · Neferhotep I · Sihathor · Sobekhotep IV · Sobekhotep V · Sobekhotep VI · Ibiaw · Aya · Ini · Sewadjtu · Ined · Hori · Sobekhotep VII
Djehuty · Sobekhotep VIII · Neferhotep III · Mentuhotep VI · Nebiryraw I · Nebiryraw II · Semenre · Bebiankh · Sekhemre-Shedwaset · Dedumose I · Dedumose II · Montuemsaf · Mentuhotep VII · Sesostris IV
Dinastia XVII
Sekhemre Wahkhau Rehotep · Sobekemsaf I · Antef VI · Antef VII · Antef VIII · Sobekemsaf II · Tao I · Tao II · Kamosis
Imperi Nou (1570–1070 aC)
Dinastia XVIII
Amosis I · Amenofis I · Tuthmosis I · Tuthmosis II · Hatshepsut♀ · Tuthmosis III · Amenofis II · Tuthmosis IV · Amenofis III · Akhenaton (Amenofis IV) · Semenkhare · Tutankamon · Ay · Horemheb
Dinastia XIX
Ramsès I · Seti I · Ramsès II · Merenptah · Amenmesse · Seti II · Siptah · Tausert♀
Dinastia XX
Setnakht · Ramsès III · Ramsès IV · Ramsès V · Ramsès VI · Ramsès VII · Ramsès VIII · Ramsès IX · Ramsès X · Ramsès XI
Tercer període intermedi (1069–525 aC)
Dinastia XXI
Smendes I · Pinedjem I · Amenemnisu · Psusennes I · Amenemope · Osorkón el Vell · Siamun · Psusennes II
Dinastia XXII
Sheshonq o Shoshenq I · Osorkón I · Sheshonq o Shoshenq II · Takelot I · Osorkón II · Takelot II · Sheshonq o Shoshenq III · Sheshonq o Shoshenq IV · Pami · Sheshonq o Shoshenq V · Osorkón IV
Dinastia XXIII
Petubastis I · Iuput I · Sheshonq o Shoshenq VI (abans Sheshonq IV) · Osorkón III · Takelot III · Rudamon · Iuput II
Necó I · Psamètic I · Necó II · Psamètic II · Apries · Amosis II · Psamètic III
Període tardà (525–332 aC)
Dinastia XXVII
Cambises II · Darios I · Xerxes I · Artaxerxes I • Darios II
Dinastia XXVIII
Amirteu II
Dinastia XXIX
Neferites I · Mutis · Psamutis · Acoris · Neferites II
Dinastia XXX
Nectabeu I · Teos · Nectabeu II
Dinastia XXXI
Artaxerxes III · Arsès · Darios III
Període hel·lenístic (332–30 aC)
Dinastia Macedònica
Alexandre Magne · Filip III · Alexandre IV
Dinastia Ptolemaica
Ptolemeu I Sòter · Ptolemeu II Filadelf · Ptolemeu III Evergetes · Ptolemeu IV Filopàtor · Ptolemeu V Epífanes · Ptolemeu VI Filomètor · Cleòpatra I♀ · Ptolemeu VII Neofilopàtor · Ptolemeu VIII Fiscó · Cleòpatra II♀ · Ptolemeu IX Làtir · Cleòpatra III♀ · Ptolemeu X Alexandre I · Berenice III♀ · Ptolemeu XI Alexandre II · Ptolemeu XII Auletes · Berenice IV♀ · Cleòpatra VI♀ · Ptolemeu XIII Filopàtor · Ptolemeu XIV Filopàtor · Cleòpatra VII♀ · Ptolemeu XV Cesarió
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...