Teofil·lina
| Malaltia objecte | bronquitis aguda, asma i emfisema pulmonar |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | xanthines |
| Codi ATC | R03DA04 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C₇H₈N₄O₂ |
| Massa molecular | 180,065 uma |
| Punt de fusió | 268 °C |
SMILES | |
| Identificadors | |
| Número CAS | 58-55-9 |
PubChem (SID) | 2153 |
| IUPHAR/BPS | 413 |
| DrugBank | 00277 |
| ChemSpider | 2068 |
| UNII | 0I55128JYK |
| KEGG | C07130 |
| ChEBI | 28177 |
| ChEMBL | CHEMBL190 |
PDB ligand ID | TEP |
| AEPQ | 100.000.350 |
La teofil·lina és un alcaloide de la família metilxantina, la mateixa a què pertanyen la cafeïna i la teobromina, estimulants del sistema nerviós central i broncodilatadors..[1] Es troba de forma natural al te negre i al te verd. La teofil·lina és especialment diurètica: ajuda a l'eliminació de líquids a través de l'orina. Fon a 272 °C. El nom químic (IUPAC) és 1,3 dimetilxantina. El principal efecte és la dilatació general dels vasos perifèrics, broncodilatació (usada per tractar l'asma),[2] estimulació del còrtex cerebral, sensació d'escalfor a la pell i pesadesa de cames i braços. En països industrialitzats, l'adveniment dels glucocorticoides per inhalació, els agonistes de receptors beta adrenèrgics i els fàrmacs modificadors de leucotriè han disminuït notablement l'amplitud de l'ús de la teofil·lina.[3]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teofil·lina |
↑ Mandal, Ananya. «Caffeine Pharmacology».
↑ For Some Who Have Lost Their Sense Of Smell, A Once Popular Asthma Drug Could Help. Science Daily, American Physiological Society
↑ «A molecular mechanism of action of theophylline: Induction of histone deacetylase activity to decrease inflammatory gene expression». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 99, 13, 2002, pàg. 8921–6. DOI: 10.1073/pnas.132556899. PMC: 124399. PMID: 12070353.