Beguda negra














Infotaula begudaBeguda negra
Tipus
beguda
Modifica les dades a Wikidata



El cacic Saturiwa prepara els seus homes per a la batalla, d'un gravat de Jacques le Moyne des Morgues


La beguda negra, en anglès: black drink, és el nom de diversos tipus de beguda ritual que preparaven els amerindis natius americans del sud-est dels Estats Units. Les ètnies que feien aquest tipus de cerimònies eren els Caddo, Cherokee, Choctaw, Muscogee i d'altres. Feien servir aquestes begudes com purificadores. que treien la contaminació física i espiritual del bevedor. Encara que la fórmula no es publicava, els ingredients habituals eren les fulles i tiges torrades del Yaupon (Ilex vomitoria). Normalment contenia herbes emètiques que feien vomitar.[1] Tanmateix, No sempre implicava el vòmit i el que en realitat feia vomitar era la gran quantitat de beguda que es prenia.[2]




Contingut






  • 1 Preparació


  • 2 Notes


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Preparació





Preparació de la beguda negra, ravat per Joseph-François Lafitau, 1723




Yaupon Holly (Ilex vomitoria)


Després de collir les fulles del Yaupon es posaven sobre el foc en recipients de ceràmica. El torrat incrementava la solubilitat en l'aigua de la cafeïna.[3] Després es bullien fins a aconseguir una beguda de color negre cosa que també incrementava l'efecte de la cafeïna. Es bevia encara calenta. Posilement aquesta beguda negra alliberava més cafeïna que en una beguda de cafè, possiblement fins a 3,0-6,0 grams de cafeïna.[4] Els colonialistes van adoptar mètodes similars de producció de la beguda negra per``o amb altres propòsits no rituals.




Mapa de l'extensió geogràfica de la Beguda Negra entre els amerindis abans de la seva deportació del segle XIX



Notes





  1. ↑ Gibbons, E. Stalking the Blue-eyed Scallop. David McKay Company, Inc, 1964. ISBN 0-911469-05-2. 


  2. ↑ Hudson, Charles M. Black Drink: A Native American Tea. University of Georgia Press, 1979, p. 126–137. 


  3. ↑ Susan Budavari. The Merck Index. 12th. Merck & Co., Inc., 1996, p. 1674. 


  4. ↑ Hudson, Charles M.. The Southeastern Indians, 1976, p. 226. 




Referències




  • Hudson, Charles M. (1979). Black Drink: A Native American Tea. University of Georgia Press. ISBN 0-8203-0462-X

  • Hale, Edwin Moses (1891). Ilex Cassine: The aboriginal North American tea : its history, distribution, and use among the native American Indians. Bulletin U.S. Dept. of Agriculture. Division of Botany.

  • Andrews, Charles Mclean and Andrews, Evangeline Walker (1945). Jonathan Dickinson's Journal or, God's Protecting Providence. Being the Narrative of a Journey from Port Royal in Jamaica to Philadelphia between August 23, 1696 to April 1, 1697. Yale University Press. Reprinted 1981. Florida Classics Library.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beguda negra Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Crown, Patricia L.; Emerson, Thomas E.; Gu, Jiyan; Hurst, W. Jeffery; Pauketat, Timothy R. «Ritual Black Drink consumption at Cahokia». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 109, 35, 28-08-2012, pàg. 13944–13949. DOI: 10.1073/pnas.1208404109. PMC: 3435207. PMID: 22869743.

  • Elizabeth Norton «'Black Drink' Tea Cup Discovered, Linked To Native American Ritual And Trade Network». Huffington Post, 08-08-2012.

  • Photo of Cahokia mugs associated with black drink : John Shanks «Use of Caffeinated Drink in pre-Columbian North America». Sci-News.com, 07-08-2012.









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more