Ngtjyty

Un artefacte arqueològic és qualsevol material o objecte distintiu que es troba en una excavació arqueològica en alguns dels estrats del sòl (sepultada) o per la superfície de la terra. Aquests van ser creats per persones d'una època i lloc determinats per satisfer una necessitat o facilitar la vida quotidiana d'un grup concret d'humans. A més, poden ser de diverses tipologies, segons les característiques per a descobrir a quina civilització van pertànyer, quina funció tenien en el passat, quin és el lloc on es van formar o per a saber la data exacta en què es va fer, segons la composició química i mitjançant el procés de datació. Des del punt de vista etnogràfic i arqueològic, un artefacte ancestral pot definir-se com qualsevol objecte de matèria primera natural (sílex, obsidiana, fusta, os, coure nadiu etc.) fabricat per gent que segueix un estil de vida basat en el farratge ( per exemple, caça, recol·lecció) i/o una agricultura bàsica o el pasturatge (per exemple, horticultura, transhumància).^[1]

La majoria d'aquests, després de la seva manufactura, rebien l'ús funcional propi que tenien de per si, fins que usualment acabaven trencant-se (desfuncionalització) i es procedia a la seva conversió funcional, fent-se servir per un altre ús menor fins al seu abandonament. Molts d'aquests podien ser reutilitzats, però generalment el seu abandonament és degut a un canvi tecnològic que va afavorir el seu desús i foren recanviats per altres artefactes que complien la seva funció d'una manera més eficient, per destrucció parcial del material o per simple abandonament de l'objecte a la intempèrie.

Anàlisi de l'artefacte

Artefactes en os, lloc arqueològic Lapa do Sant, Brasil.

En una excavació, sempre s'haurà d'identificar i classificar, en un primer moment, cada objecte o material que es trobi al jaciment (pedra, fusta, metalls, ceràmica...), per mitjà d'una anàlisi directa, descrivint: la funcionalitat (malgrat que no sempre es pugui), la cronologia (relativa), la tipologia (ja siguin aspectes cronològics, culturals, socials, artístics, psicològics...) i la procedència (característiques del material i propietats). I després d'això, se sol anotar el contingut i el nom en una fitxa d'inventari de materials arqueològics, per així poder posteriorment estudiar-ho amb més precisió al laboratori, on se'n pot analitzar l'estructura, la composició química, les propietats, la seva reconstrucció amb el dibuix arqueològic en el cas que estigués trencat o faltés una peça...

Artefactes especials: les ceràmiques

Les ceràmiques són els artefactes que més abunden en les excavacions arqueològiques que es duen a terme, perquè és un material que s'ha utilitzat molt pels nostres avantpassats, gràcies a les seves qualitats de solidesa i resistència al pas del temps, i s'han conservat, així, fins als nostres dies. És cert que els metalls i les pedres també són resistents al pas del temps, però abans costava d'adequar-los i donar-los forma segons les necessitats dels respectius individus. Amb la ceràmica, formada primer per pastes argiloses i de fang espès, permetia donar-hi una forma insòlita i creativa segons cada cultura o utilitat i, realitzant la cocció del material al foc a altes temperatures, les argiles procedien a vitrificar-se o solidificar-se, amb la qual cosa es podia efectuar a posteriori una decoració diferent i harmònica depenent de la funció de la ceràmica o les creences dels grups humans corresponents. Normalment els artefactes ceràmics, com gerres, atuells, àmfores i d'altres, tenien funció d'emmagatzematge d'alguns sòlids i líquids, que generalment eren comestibles.

Cadena de manufactura i activitats d'ús

En la manufactura, per a executar un determinat objecte, primer s'havia d'obtenir el material necessari que es trobés per la zona on es residia; després d'això, calia seleccionar el material trobat, adequat al que es volgués fer; seguidament, es processava el material i s'adaptava a una primera aproximació de l'objecte desitjat, i una vegada tenien el disseny fet, se'n procedia a la producció.

Quan l'objecte estava fet, es continuava amb la distribució en diferents zones o persones del grup, se li donava un ús funcional característic, que era pel motiu que havia estat manufacturat, s'adaptava a les necessitats de cada etapa, patint algunes modificacions en el seu aspecte, i es descartava en el moment que en sortia un de millor o s'havia trencat.

Referències

Vegeu també

• 
  Jaciment arqueològic.

Bibliografia

• Renfrew, C. y Bahn, P. (1993), "Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica", Madrid: Ediciones Akal.


• Mannoni, T. Giannichedda. "Arqueología de la producción". E. 2004

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artefacte arqueològic