Ngtjyty

Paul Hindemith

Biografia
Naixement	16 novembre 1895 Hanau
Mort	28 desembre 1963 (68 anys) Frankfurt del Main
Causa de mort	Pancreatitis aguda
Lloc d'enterrament	Vaud
Religió	Luteranisme
Educació	Hoch Conservatory (1908–)
Activitat
Ocupació	Compositor, director d'orquestra, músic, Professor of Music Composition , musicòleg, pedagog de música, teòric de la música, viola d'amore player , professor d'universitat, concertino, escriptor, compositor de bandes sonores, violinista, violista i llibretista
Ocupador	Universitat de les Arts de Berlín (1927–1934) Amar Quartet (1921–1929) Universitat de Yale Universitat Harvard Hacettepe University Ankara State Conservatory
Gènere artístic	Òpera i simfonia
Professors	Adolf Rebner, Arnold Mendelssohn i Bernhard Sekles
Alumnes	Lukas Foss, Graham George, Norman Dello Joio, Mel Powell, Yehudi Wyner, Harold Shapero, Hans Otte, Ruth Schönthal, Leonard Sarason, George Roy Hill, Violet Archer, John Avison, Irwin Bazelon, Charles L. Bestor, Easley Blackwood, Martin Boykan, Wernher von Braun, Samuel Adler, Charles F. Bryan, Arnold Cooke, Emma Lou Diemer, Alvin Etler, Paul Fetler, Harald Genzmer, Olga Gorelli, Bernhard Heiden, Andrew Hill, Ulysses Kay, Heinrich Konietzny, Felicitas Kukuck, Mitch Leigh, Walter Leigh, Donald Loach, Willson Osborne, William P. Perry, Alejandro Planchart, Franz Reizenstein, John Donald Robb, Oskar Sala, Alan Shulman, Robert Strassburg, Josef Tal, Francis Thorne i Guillermo Graetzer
Instrument	Orgue, viola i violí
Obra
Obres destacables	String Quartet No. 2 Q733434 (1926) Maties el pintor (1928) Symphony in B-flat for Band (1951)
Premis
(1963)  Premi d'art de Berlín (1962)  premi Balzan (1955)  medalla Goethe de la ciutat de Frankfurt (1955)  Premi Wihuri Sibelius (1954)  doctor honoris causa de la Universitat d'Oxford (1951)  Bach Prize of the Free and Hanseatic City of Hamburg (1950)  doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Berlín (1948)  Q62594073  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències
Lloc web	Lloc web oficial

Paul Hindemith (Hanau, Hessen, 16 de novembre de 1895 – Frankfurt del Main, 28 de desembre de 1963) va ser un compositor i musicòleg alemany.

Biografia

Hindemith no tenia en els seus orígens res d'aristocràtic o burgès. Era fill d'un treballador manual d'una petita ciutat, i va assistir a l'Hoch Conservatorium de Frankfurt amb ajuda d'una beca que cobria totes les despeses. Hindemith va aprendre a tocar el violí sent un infant. A causa de l'oposició paterna a les seues ambicions musicals, va abandonar sa casa als onze anys, i va tocar en cafès i teatres per a poder pagar-se els estudis en el Conservatori de Frankfurt.

El 1915, abans de complir els vint anys, ja era director de l'Òpera de Frankfurt, lloc que va mantenir fins a 1923. En aquesta època, Hindemith havia aconseguit fer-se un nom en els cercles de música d'avantguarda. Com a organitzador des de 1923 del Festival de Donaueschingen, va poder programar obres de compositors del segle XX com Anton Webern i Arnold Schönberg.

Des de 1927 va ser professor de composició en el Conservatori Superior de Música de Berlín, on entre altres alumnes distingits va tenir el compositor i director d'orquestra palentí Victorino Echevarría López.
El 1929 va fundar el quartet de corda Amar, on tocava la viola, i amb el qual va realitzar nombroses gires de concerts arreu d'Europa.

La seua música va ser considerada "degenerada" pels nazis, i el 1938 es va expatriar a Suïssa. El 1940 va emigrar als Estats Units, on va ensenyar composició musical en les universitats de Yale i de Harvard, on va tenir alumnes distingits, com el peruà José Malsio Montoya^[1] o, el francès Antonio d'Almeida.^[2] El 1948 es va nacionalitzar nord-americà, però va tornar a Europa el 1953, establint-se a Zuric, on va ocupar una plaça de professor de musicologia a la Universitat d'aquesta ciutat i en la de Salzburg, on tingué entre d'altres alumnes l'italià Luciano Chailly.^[3]

Hindemith va morir a Frankfurt el 1963, de pancreatitis aguda.

La seua música

Hindemith és considerat com un dels músics alemanys més importants del segle XX. Les seues primeres obres són encara d'inspiració romàntica. Després va passar per una etapa expressionista, semblant en el seu estil a la del jove Schönberg. Més tard va desenvolupar un estil propi, que alguns van considerar, i encara avui és així, de difícil comprensió. Ha estat qualificat de neoclàssic, però és molt diferent del neoclassicisme d'Ígor Stravinski, i està més a prop de l'estil contrapuntístic barroc de Bach que de la claredat clàssica de Mozart.

Aquest nou estil apareix ja en una sèrie d'obres anomenades Kammermusik (música de cambra) que daten de 1922 a 1927. Cada una d'aquestes peces va ser escrita per a un conjunt diferent d'instruments (alguns d'ells completament atípics). Per exemple, la Kammermusik núm. 6, és un concert per a viola d'amore, un instrument que havia caigut en desús des de finals de l'època barroca. Hindemith va continuar component durant tota la seua vida per a aquest tipus de conjunts, produint, per exemple, una sonata per a contrabaix i piano el 1949.

Durant els anys 30, Hindemith va començar a escriure cada vegada més per a grans conjunts orquestrals. El 1933-35, va escriure la seua òpera Mathis der Maler (Maties el pintor), basada en la vida del pintor renaixentista alemany Matthias Grünewald. Com moltes de les obres de Hindemith, va obtenir el vistiplau dels cercles musicals, però escàs èxit popular, i encara avui es representa molt rarament. Anys més tard, Hindemith va transformar-ne part de la música en una simfonia purament instrumental (també anomenada Mathis der Maler), que és considerada una de les seues obres mestres.

Hindemith, com Kurt Weill i Ernst Krenek, va escriure gebrauchsmusik (música útil), és a dir música amb un propòsit polític i social precís, fins i tot pensada per a ser tocada per aficionats. Un exemple n'és la seua Trauermusik (‘música fúnebre'), escrita el 1936. Hindemith estava preparant un concert per a la BBC quan es va assabentar de la mort del rei Jordi V. Ràpidament va compondre aquesta peça per a viola i orquestra de corda, que va ser interpretada el mateix dia. Més tard Hindemith va rebutjar el terme gebrauchsmusik, considerant-lo equívoc.

A finals dels 30, Hindemith va escriure un tractat de música titulat L'art de la composició musical en què classifica tots els intervals musicals, des del més consonant al més dissonant. Aquest manual fixa la tècnica compositiva de Hindemith, que va continuar usant la resta de la seua vida. La seua obra per a piano Ludus Tonalis (1942) és un clar exemple de l'ús d'aquesta tècnica. Conté dotze fugues, a la manera de Johann Sebastian Bach, connectades entre si per un interludi durant el qual la música es desplaça des de la tonalitat de la fuga precedent a la de la fuga següent.

L'obra més famosa de Hindemith probablement són les Metamorfosis simfòniques sobre un tema de Carl Maria Von Weber, escrites el 1943. En aquesta composició, Hindemith es va servir de melodies de Carl Maria Von Weber, sobretot duets per a piano, però també d'un tema de l'obertura de la música incidental per a Turandot, i les va transformar i adaptar de tal manera que cada moviment de l'obra es basa en un tema.

Obres

Orquestrals

• 
  Sinfonietta, op. 4 (1916)


• 
  Ragtime (1921)


• 
  Concert per a orquestra op. 38 (1923)


• 
  Cinc peces per a orquestra de corda (1925)


• 
  Variacions per a orquestra (1932)


• 
  Maties el pintor (simfonia) (1934, considerada la seua obra mestra)


• 
  Dances simfòniques (1937)


• 
  Simfonia en Mi bemoll (1940)


• 
  Amor i Psiche (1943)


• 
  Metamorfosis simfòniques sobre temes de Weber (1943)


• 
  Simfonia Serena (1946)


• 
  Sinfonietta en mi major (1949)


• 
  Simfonia Die Harmonie der Welt (1957)


• 
  Simfonia per a banda (1951)


• Simfonia Pittsburgh


• 
  Marxa sobre "Schwerzeiton" (1960)

Ballet

• 
  Der Dämon, op.28 (1922)


• 
  Triadisches ballett (1923)


• 
  Nobilíssima visione (1938)


• 
  Els quatre temperaments per a orquestra de corda i piano (1940)


• 
  Hérodiade (1944)

Obres vocals

• 
  Das Marienleben, obra vocal sobre poemes de Rilke (1923)


• 
  Six Chansons, sobre poemes francesos de Rilke


• 
  When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd per a cor i orquestra, basada en poemes de Walt Whitman (1946)


• 
  Missa per a cor mixt a cappella (1963)

Òperes

• 
  Mörder, Hoffnung der Frauen (1921)


• 
  Das Nusch-Nuschi (1921)


• 
  Sancta Susanna (1922)


• 
  Cardillac (1926)


• 
  Hin und zurück (1927)


• 
  Neues vom Tage (1929)


• Lehrstück


• Mathis der Maler (1938)


• 
  Die Harmonie der Welt (1957)


• 
  The Long Christmas Dinner (1963)

Concertant

• 
  Concert per a cello Op.3 (1916)


• 
  Klaviermusik mit Orchester per a piano amb mà esquerra solista i orquestra Op.29


• 
  Kammermusik Núm. 2 per a piano i orquestra (1924)


• 
  Kammermusik Núm. 3 per a cello i orquestra (1925)


• 
  Kammermusik Núm. 4 per a violí i orquestra (1925)


• 
  Kammermusik Núm. 5 per a viola i orquestra (1927)


• 
  Kammermusik Núm. 6 per a viola d'amor i orquestra (1927)


• 
  Kammermusik Núm. 7 per a orgue i orquestra (1927)


• 
  Konzertmusik per a viola i gran orquestra de cambra (1930)


• 
  Der Schwanendreher concert per a viola i petita orquestra (1935)


• 
  Trauermusik per a viola i cordes (1936)


• 
  Concert per a violí (1939)


• 
  Concert per a cello (1940)


• 
  Concert per a piano (1945)


• 
  Concert per a clarinet (1947)


• 
  Concert per a trompa (1949)


• 
  Concert per a flauta, oboè, clarinet, fagot, arpa i orquestra (1949)


• 
  Concert per a trompeta, fagot i cordes (1949)


• 
  Concert per a orgue (1962)

Música de cambra

• 
  Quartet de corda Núm. 1 en Do Op.2 (1915)


• 
  Quartet de corda Núm. 2 e fa menor Op.10 (1918)


• 
  Quartet de corda Núm. 3 en Do Op. 16 (1920)


• 
  Quartet de corda Núm. 4 Op.22 (1921)


• 
  Kammermusik Núm. 1 per a orquestra de cambra


• 
  Kleine Kammermusik per a quintet de vent
  


• 
  Quartet de corda Núm. 5 Op.36 (1923)


• 
  Quintet per a clarinet i quartet de cordes (1923)


• 
  Trio per a corda Núm. 1 (1924)


• 
  Tres peces per a cinc instruments per a clarinet en Si, trompeta en Do, violi, contrabaix i piano (1925)


• 
  Trio per a corda Núm. 2 (1933)


• 
  Sonata per a flauta (1936)


• 
  Quartet per a clarinet, violi, cello i piano (1938)


• 
  Quartet de corda Núm. 6 (1943)


• 
  Quartet de corda Núm. 7 (1945)


• Octet per a clarinet, fagot, trompa, violi, dos violes, cello i contrabaix (1958)

Orgue

• 
  Sonata per a orgue Núm. 1 (1937)


• 
  Sonata per a orgue Núm. 2 (1937)


• 
  Sonata per a orgue Núm. 3 (1940)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Hindemith