Lèmming

Multi tool use
Lèmming
Lemmus |
 L. lemmus
|
Període |
Pliocè superior – recent[1]
|
Taxonomia |
|
Super-regne |
Eukaryota |
Regne |
Animalia |
Fílum |
Chordata |
Classe |
Mammalia |
Ordre |
Rodentia |
Família |
Muridae |
Subfamília |
Arvicolinae |
Gènere |
Lemmus Link, 1795
|
|
Espècies |
- L. amurensis
- L. lemmus
- L. sibiricus
- L. trimucronatus
- L. portenkoi
|
 |
Els lèmmings (Lemmus) són un gènere de rosegadors de la família dels cricètids. El seu hàbitat natural és la tundra àrtica. Són coneguts per les seves migracions massives. Tenen una llargada de cap a gropa de 10–13,5 cm i una cua de 18–26 mm. Pesen 40–112 g i són grisos o marrons. Tenen urpes afilades al polze. La gestació dura 16–23 dies, al cap dels quals neixen una mitjana de set cries. El nom genèric Lemmus significa 'lèmming' en llatí.[2]
Referències
↑ Entrada «Lemmus» de la Paleobiology Database (en anglès).
↑ Entrada «Lemmus» d'Animalia (en anglès).
Espècies vivents d'arvicolins
|
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Ordre: Rodentia · Família: Cricetidae
|
Arvicolini |
Arvicola |
Rata talpera (A. amphibius) · Rata d'aigua (A. sapidus) · A. scherman
|
Blanfordimys |
B. afghanus · B. bucharensis
|
Chionomys |
C. gud · Talpó de tartera (C. nivalis) · C. roberti
|
Lasiopodomys |
L. brandtii · L. fuscus · L. mandarinus
|
Lemmiscus |
L. curtatus |
Microtus |
Subgènere Alexandromys: M. clarkei · M. evoronensis · M. fortis · Talpó pirinenc (M. gerbei) · M. hyperboreus · M. kikuchii · M. limnophilus · M. maximowiczii · M. middendorffii · M. mongolicus · M. montebelli · M. mujanensis · Talpó de la tundra (M. oeconomus) · M. sachalinensis
Subgènere Hyrcanicola: M. schelkovnikovi
Subgènere Microtus: Talpó muntanyenc (M. agrestis) · M. anatolicus · Talpó camperol (M. arvalis) · Talpó de Cabrera (M. cabrerae) · M. dogramacii · M. elbeyli · M. guentheri · M. ilaeus · M. irani · M. levis · M. paradoxus · M. qazvinensis · M. schidlovskii · M. socialis · M. subterraneus · M. transcaspicus
Subgènere Mynomes: M. breweri · M. canicaudus · Talpó de les praderies (M. montanus) · M. oregoni · Talpó de Pennsilvània (M. pennsylvanicus) · M. townsendii
Subgènere Pedomys: M. ochrogaster
Subgènere Pitymys: M. guatemalensis · M. oaxacensis · M. pinetorum · M. quasiater
Subgènere Stenocranius: M. gregalis
Subgènere Terricola: M. bavaricus · M. brachycercus · M. daghestanicus · Talpó comú (M. duodecimcostatus) · M. felteni · M. liechtensteini · M. lusitanicus · M. majori · M. multiplex · M. nasarovi · Talpó mediterrani (M. savii) · M. tatricus · M. thomasi
Incertae sedis: M. abbreviatus · M. californicus · M. chrotorrhinus · M. longicaudus · Talpó mexicà (M. mexicanus) · M. miurus · M. richardsoni · M. umbrosus · M. xanthognathus
|
Neodon |
N. forresti · N. irene · N. juldaschi · N. linzhiensis · N. medogensis · N. nyalamensis · N. sikimensis
|
Phaiomys |
P. leucurus |
Proedromys |
P. bedfordi · P. liangshanensis
|
Volemys |
V. millicens · V. musseri
|
|
Dicrostonychini |
Dicrostonyx |
Lèmming de collar àrtic (D. groenlandicus) · D. hudsonius · D. nelsoni · D. nunatakensis · D. richardsoni · D. torquatus · D. unalascensis · D. vinogradovi
|
|
Ellobiusini |
Ellobius |
E. alaicus · E. fuscocapillus · E. lutescens · E. talpinus · E. tancrei
|
|
Lagurini |
Eolagurus |
E. luteus · E. przewalskii
|
Lagurus |
L. lagurus |
|
Lemmini |
Lemmus |
L. amurensis · Lèmming comú (L. lemmus) · L. sibiricus · L. trimucronatus · L. portenkoi
|
Myopus |
M. schisticolor |
Synaptomys |
S. borealis · S. cooperi
|
|
Myodini |
Alticola |
Subgènere Alticola: A. albicaudus · A. argentatus · A. barakshin · A. montosa · A. roylei · A. semicanus · A. stoliczkanus · A. tuvinicus
Subgènere Aschizomys: A. lemminus · A. macrotis · A. olchonensis
Subgènere Platycranius: A. strelzowi
|
Caryomys |
C. eva · C. inez
|
Eothenomys |
E. cachinus · E. chinensis · E. custos · E. melanogaster · E. miletus · E. olitor · E. proditor · E. wardi
|
Hyperacrius |
H. fertilis · H. wynnei
|
Myodes |
M. andersoni · M. californicus · M. centralis · M. gapperi · Talpó roig (M. glareolus) · M. imaizumii · M. regulus · M. rex · M. rufocanus · M. rutilus · M. shanseius · M. smithii
|
|
Neofibrini |
|
Ondatrini |
Ondatra |
Rata mesquera (O. zibethicus) |
|
Pliomyini |
|
Prometheomyini |
Prometheomys |
P. schaposchnikowi |
|
Incertae sedis |
Arborimus |
A. albipes · A. longicaudus · A. pomo
|
Phenacomys |
P. intermedius · P. ungava
|
|
Categoria |
Bases de dades taxonòmiques |
Dyntaxa EOL Fauna Europaea GBIF ITIS MSW NCBI Paleodb
|
VfHjU7fnXX9ZW,6
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...