Xavier Aliaga i Víllora

Multi tool use
Multi tool use



























Infotaula de personaXavier Aliaga

Xavier Aliaga.jpg
Biografia
Naixement
1970
Madrid
Activitat
Ocupació
Periodista i Escriptor
Gènere artístic
novel·la
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Xavier Aliaga i Víllora (Madrid, 1970), és un periodista i escriptor valencià.
Tot i que nascut a Madrid, va créixer a Xàtiva. Ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians. L’any 2005 va publicar la novel·la Si no ho dic rebente, per la qual va guanyar el VII Premi de narrativa, Vila de la Lloseta, (Mallorca).[1] L’any 2008 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa, un dels màxims guardons en llengua catalana al País Valencià amb Els neons de Sodoma, i el 2011 va resultar guanyador del Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia per la seua novel·la Vides desafinades.[1]


Ha publicat, el 2013, la novel·la El meu nom no és Irina en la col·lecció "Trencadís" de l'editorial Andana.[2]


El 2014 publica Dos metres quadrats de sang jove, novel·la negra de crims.cat.[3]


El 2017 guanyà el Premi Pin i Soler de narrativa per Les quatre vides de l'oncle Antoine.[4] Aquest mateix any va publicar a Sembra Llibres una antologia de textos de Joan Fuster, Fuster per a ociosos.


L'any 2018 guanyà el Premi de la Crítica als Escriptors Valencians en la categoria de narrativa, per la novel·la Les quatre vides de l'oncle Antoine, publicada amb Angle Editorial.[5]



Referències





  1. ↑ 1,01,1 «Xavier Aliaga: "Es estéril lamentarse por el panorama cultural valenciano"». La Vanguardia, 30-11-2011. [Consulta: 4 gener 2013].


  2. ↑ «Inici - Andana Editorial» (en ca-es). [Consulta: 16 desembre 2017].


  3. ↑ «Valencia Negra | El Festival» (en es-es). [Consulta: 16 desembre 2017].


  4. ↑ Batet, Mònica. «Xavier Aliaga. La curiositat s'oposa a l'oblit» (en català), 13-05-2017. [Consulta: maig 2017].


  5. ↑ «Xavier Aliaga, Mercè Claramunt i Manel Alonso, entre els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians». DiariJornada.coop, 20-06-2018. [Consulta: 20 juny 2018].




Enllaços externs



  • Xavier Aliaga i Víllora - Lloc web oficial

  • «Xavier Aliaga i Víllora». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).











Premis i fites
Precedit per:
David Vilaseca
L'aprenentatge de la soledat
Premi Andròmina de narrativa
2008
 Succeït per:
Rafael Gomar i Lloret
Andròmines







C3jNVHe,lWqCh1WN24A,RsIak
-
0Ngd2GbpL OL4L,AONldybkC,cEUQMESBiF3Qdx vyeSX eJ Uwxmxrv94iSf7t,UYF5Pepq1Y

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more