Districte del Jura-Nord vaudois

Multi tool use
Districte del Jura-Nord vaudois |
|
|
Localització |
 |
|
46° 46′ 00″ N, 6° 38′ 00″ E / 46.766666666667°N,6.6333333333333°E / 46.766666666667; 6.6333333333333
|
|
|
|
Estat |
Suïssa |
Cantó |
Vaud |
|
Capital |
Yverdon-les-Bains
|
Conté la localitat |
Agiez Arnex-sur-Orbe Ballaigues Baulmes Bavois Belmont-sur-Yverdon Bioley-Magnoux Bofflens Bonvillars Bretonnières Bullet Chamblon Champagne Champvent Chavannes-le-Chêne Chavornay  Chêne-Pâquier Cheseaux-Noréaz Concise Corcelles-près-Concise Corcelles-sur-Chavornay Cronay Croy Cuarny Démoret Donneloye Épendes Essert-Pittet Fiez Fontaines-sur-Grandson Giez Grandevent Grandson Juriens L'Abbaye L'Abergement La Praz Le Chenit Le Lieu Les Clées Lignerolle Mathod Mauborget Molondin Montagny-près-Yverdon Montcherand Mutrux Novalles Onnens Orbe Orges Orzens Pomy Premier Provence Rances Romainmôtier-Envy Rovray Sainte-Croix Sergey Suchy Suscévaz Tévenon Treycovagnes Ursins Valeyres-sous-Montagny Valeyres-sous-Rances Valeyres-sous-Ursins Vallorbe Vaulion Villars-Epeney  Vugelles-La Mothe Vuiteboeuf  Yverdon-les-Bains Yvonand
|
Geografia |
Superfície |
702,61 km² |
Altitud |
654 m |
Limita amb |
districte de Nyon Districte de Morges Districte del Gros-de-Vaud Districte de Broye-Vully
|
 |

El districte de Jura-Nord vaudois
El Districte del Jura-Nord vaudois és un dels districtes actuals del cantó suís de Vaud. Té 74549 habitants (cens del 2005) i 702,59 km². Després de la reforma dels districtes del cantó compta amb 83 municipis i el cap és Yverdon-les-Bains.
Municipis
- L'Abbaye
- L'Abergement
- Agiez
- Arnex-sur-Orbe
- Ballaigues
- Baulmes
- Bavois
- Belmont-sur-Yverdon
- Bioley-Magnoux
- Bofflens
- Bonvillars
- Bretonnières
- Bullet
- Chamblon
- Champagne
- Champvent
- Chanéaz
- Chavannes-le-Chêne
- Chavornay
- Chêne-Pâquier
- Cheseaux-Noréaz
- Concise
- Corcelles-près-Concise
- Corcelles-sur-Chavornay
- Cronay
- Croy
- Cuarny
- Démoret
- Donneloye
- Ependes
- Essert-Pittet
- Essert-sous-Champvent
- Fiez
- Fontaines-sur-Grandson
- Fontanezier
- Giez
- Grandevent
- Grandson
- Gressy
- Juriens
- Le Chenit
- Le Lieu
- Les Clées
- Lignerolle
- Mathod
- Mauborget
- Molondin
- Montagny-près-Yverdon
- Montcherand
- Mutrux
- Novalles
- Onnens
- Orbe
- Orges
- Orzens
- Pomy
- Prahins
- La Praz
- Premier
- Provence
- Rances
- Romainmôtier-Envy
- Romairon
- Rovray
- Sainte-Croix
- Sergey
- Suchy
- Suscévaz
- Treycovagnes
- Ursins
- Valeyres-sous-Montagny
- Valeyres-sous-Rances
- Valeyres-sous-Ursins
- Vallorbe
- Vaugondry
- Vaulion
- Villars-Burquin
- Villars-Epeney
- Villars-sous-Champvent
- Vugelles-La Mothe
- Vuitebœuf
- Yverdon-les-Bains
- Yvonand
Vegeu també
- Districtes del Cantó de Vaud
Coord.: 46° 46′ N, 6° 38′ E / 46.767°N,6.633°E / 46.767; 6.633
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte del Jura-Nord vaudois 
|
rayy9z,VzSdWX,K FGb9uAJ,1akvQQy7LJTORj0t v,U,5b
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...