Psitàcids
| Psittacidae | |
|---|---|
 Guacamai blau (Ara ararauna) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Superfamília | Psittacoidea |
| Família | Psittacidae Illiger, 1811 |
| Subfamílies | |
| |
 | |
Els psitàcids són una família d'ocells i l'única que compon l'ordre dels psitaciformes (amb unes 365 espècies) en algunes classificacions.[1] Modernament, però, s'han separat les cacatues i els lloros de Nova Zelanda en les seves pròpies famílies, i han quedat els psitàcids reduïts a unes 348 espècies.[2]
Loriculus galgulus
Contingut
1 Reproducció
2 Alimentació
3 Distribució geogràfica
4 Espècies aclimatades als Països Catalans
5 Taxonomia
6 Vegeu també
7 Referències
8 Enllaços externs
Reproducció
La major part de les espècies d'aquesta família són monògames.
Alimentació
Mengen llavors fonamentalment, però n'hi ha espècies que també inclouen fruits, fulles i insectes en llur dieta.
Distribució geogràfica
Viuen a Amèrica, Àfrica, Àsia, Austràlia i a les illes de l'oceà Pacífic.
Espècies aclimatades als Països Catalans
Algunes psitàcides que crien en llibertat a les nostres ciutats (totes espècies invasores a partir d'individus escapats de la captivitat):
Cotorra argentina (Myiopsitta monachus)
Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
Aratinga nandai (Nandayus nenday)
Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata)
Aratinga mitrada (Aratinga mitrata)
Aratinga de màscara roja (Aratinga erythrogenys)
Cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus)
Taxonomia
Els psitàcids han estat classificats en 85 gèneres (4 extints) i 390 espècies (15 extintes), dins 9 subfamílies.[3]
- Subfamília Psittacinae, amb dos gèneres i 12 espècies.
- Subfamília Arinae, amb 34 gèneres (un extint) i 181 espècies (5 extintes)
- Subfamília Psittrichasinae, amb una única espècie.
- Subfamília Coracopseinae, amb dos gèneres (un extint) i 5 espècies (una extinta).
- Subfamília Platycercinae, amb 13 gèneres i 34 espècies (tres extintes).
- Subfamília Psittacellinae, amb un gènere i cinc espècies.
- Subfamília Loriinae amb 15 gèneres i 73 espècies.
- Subfamília Agapornithinae, amb tres gèneres i 23 espècies.
- Subfamília Psittaculinae, amb 12 gèneres (dos extints) i 49 espècies (6 extintes).
Modernament, altres autors han considerat aquest clade com una superfamília (Psittacoidea) englobant les dues primeres subfamílies a la família Psittacidae (sensu stricto), les dues següents a Psittrichasiidae, i la resta a Psittaculidae.[4]
Vegeu també
- Cyanoraphus
Referències
↑ Informació sobre les 365 espècies de psitàcids. (francès) i (anglès)
↑ Classificació dels Psitàcids
↑ N. Collar (2018). Parrots (Psittacidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie, i E. de Juana (eds.). 2017. Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
↑ Leo Joseph, Alicia Toon, Erin E. Schirtzinger, Timothy F. Wright, Richard Schodde, (2012). "A revised nomenclature and classification for family-group taxa of parrots (Psittaciformes)". Zootaxa. 3205: 26–40.
Enllaços externs
Els psitàcids a la UICN. (anglès)
Imatges i informació diversa sobre aquesta família d'ocells. (anglès)
Els psitàcids a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
Vídeos de psitàcids en llur hàbitat natural. (anglès)
Taxonomia dels psitàcids. (anglès)
Enregistraments sonors de psitàcids. (anglès)
Els psitàcids com a animals de companyia. (anglès)
