LaBreu Edicions

Multi tool use
LaBreu Edicions
Dades bàsiques |
Tipus entitat |
empresa i editorial
|
Sector |
editorial |
Història |
Fundació |
2004 |
Fundadors |
Marc Romera i Roca
|
Activitat |
Zona on actua |
Països Catalans |
|
|
Organització i govern |
Seu central |
- Cornellà de Llobregat, Catalunya
|
Persona clau |
Marc Romera i Esther Andorrà
|
És propietat de |
Marc Romera i Esther Andorrà
|
|
Web |
http://www.labreuedicions.com/
|
|
 |

Esther Andorrà, editora de LaBreu Edicions

Marc Romera, editor de LaBreu Edicions
LaBreu Edicions és una editorial catalana nascuda a Cornellà de Llobregat l'any 2004 de la mà dels editors i escriptors Marc Romera i Esther Andorrà, amb la publicació del llibre Sant Jordi XP, una paròdia de la llegenda catalana.[1] L'equip seria completat amb Miquel Adam el 2007, any en què es constituïren oficialment com a editorial i associació cultural sense ànim de lucre,[2] qui després de la seva marxa seria substituït per Ignasi Pàmies des de 2012.[3]
L'editorial compta amb quatre col·leccions, sent la principal Alabatre, nascuda el 2006 per publicar poesia en català, tant de noves veus, com d'autors oblidats, així com clàssics imprescindibles actualitzats o publicats per primer cop en llengua catalana.[4] Alguns dels autors publicats en aquesta col·lecció són Jaume C. Pons Alorda, Josep Pedrals, Francesc Garriga, T.S. Eliot o Paul Verlaine. Les col·leccions Cicuta i La intrusa s'especialitzen en la narrativa, la primera dedicada a autors en llengua catalana, on s'han publicat obres de Jordi Nopca, Joan Todó o Jordi Cussà, mentre la segona tradueix al català autors estrangers, treball del qual se'n destaca la recuperació de l'obra de l'autor rus Serguei Dovlàtov. Finalment, la col·lecció Banda Ampla s'ocupa de recollir veus i textos que neixen en la blogosfera.[2]
Referències
↑ «Neix una editorial per a autors novells especialitzada en llibres de petit format». Vilaweb, 03-04-2004 [Consulta: 28 juliol 2015].
↑ 2,02,1 Quero, Toni «LaBreu: poesia i relats de qualitat». Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres, 2011 [Consulta: 28 juliol 2015].
↑ Nopca, Jordi «L’edició independent en català avança». Diari Ara, 02-11-2014 [Consulta: 28 juliol 2015].
↑ «'Alabatre', la poesia subterrània passa del recital al llibre». Vilaweb, 08-03-2006 [Consulta: 28 juliol 2015].
Enllaços externs
- LaBreu Edicions - Lloc web oficial
MQCY5SkP,AyedlAHt,pk2,qmU,Wb0uA
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...