Edward Hopper
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 de juliol de 1882 Nyack, EUA |
| Mort | 15 de maig de 1967(1967-05-15) (als 84 anys) Nova York, EUA |
| Nacionalitat | Estatunidenc |
| Educació | Parsons The New School for Design |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Moviment | pintura del realisme |
| Professors | Robert Henri |
| Influències | Robert Henri, John Sloan, Gustave Caillebotte i Caspar David Friedrich |
| Obra | |
Automat (1927) Chop Suey (1929) Nighthawks (1942) Office in a Small City (1953) | |
| Obres destacables | Night Windows  (1928)Early Sunday Morning (1930)Room in New York (1932)Nighthawks (1942) House by a Road (1942) |
| Família | |
| Cònjuge | Josephine Nivison (1924–1967) |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
  | |
 | |
Edward Hopper (Nyack, Nova York, 22 de juliol de 1882 - Nova York, 15 de maig de 1967) fou un pintor estatunidenc conegut per les seves representacions realistes i misterioses de la soledat en els Estats Units contemporanis.
Contingut
1 Biografia
2 Obres
2.1 Obres principals
3 Reconeixements i llegat
4 Referències
5 Enllaços externs
Biografia
Hopper estudià disseny i pintura. Un dels seus professors, l'artista Robert Henri, encoratjava els alumnes a fer servir l'art per causar una commoció al món. Henri, que va influir Hopper, animava els estudiants a fer representacions realistes de la vida urbana. D'aquesta manera, els seus estudiants, molts dels quals van esdevenir artistes famosos, van passar a ser coneguts com l'Ashcan School dins l'art estatunidenc.
Un cop finalitzats els estudis, Hopper va fer tres viatges a Europa per tal de conèixer les noves tendències artístiques que s'hi desenvolupaven. Però a diferència de la majoria dels seus coetanis que imitaven el cubisme, Hooper es va sentir atret per l'idealisme dels pintors realistes, tal com es reflecteix en les seves obres primerenques.
Al mateix temps que treballava en el món de la publicitat, Hopper continuà pintant.
Hopper morí el 1967 en el seu estudi de Nova York. La seva muller donà la seva obra al Whitney Museum of American Art. Altres obres de Hopper es troben al Museum of Modern Art de Nova York i a l'Art Institute of Chicago.
Obres
El 1925 creà House in the Railroad, una obra clàssica que marcà el pas a la seva maduresa artística. Aquesta pintura és la primera d'una sèrie de severes escenes urbanes i rurals en les quals utilitzà línies afilades i grans formes, que es mostren sota una il·luminació inusual que captura la naturalesa solitària dels éssers que s'hi representen. Sempre tracta d'escenes de la vida del carrer estatunidenca, com ara gasolineres, motels, bars o carreteres.
La seva obra més popular, Nighthawks (1942), ens mostra els clients solitaris que freqüenten un restaurant que obre tota la nit. L'aspra il·luminació elèctrica del restaurant fa que l'escena contrasti vivament amb la negra nit que hi ha a fora. Els clients, asseguts en tamborets al llarg de la barra, estan aïllats els uns dels altres, i fan que l'espectador es pregunti "què els ha portat a aquell lloc en una hora tan tardana". Altres pintures famoses de Hopper són Chop Suey, Rooms for Tourists i Office in a Small City.
Les escenes rurals de Nova Anglaterra de Hopper, com ara Gas (1940), també segueixen una línia melancòlica. Si considerem els temes de la seva obra, Hopper pot ser comparat amb Norman Rockwell, però mentre que Rockwell exaltava la vida estatunidenca en els pobles, Hopper descriu la vida rural, a la qual dóna el mateix sentit de solitud que utilitza en les escenes urbanes. També aquí Hopper fa ús dels espais amplis, representats per una gasolinera solitària al costat d'una carretera buida, destacant el contrast entre la llum natural del cel, matisada per la frondositat del bosc, i la brillantor de la llum artificial de l'interior de la gasolinera.
L'any 2004, una vasta col·lecció de les pintures de Hopper va ser duta de gira per diferents llocs d'Europa. Al museu Tate Modern de Londres l'exposició va ser vista per 420.000 persones al llarg de tres mesos d'exhibició.
Obres principals
| Títol original | Tècnica | Data | Col·lecció | Dimensions | Imatge |
|---|---|---|---|---|---|
| Girl at Sewing Machine | oli sobre llenç | 1921 | Museu Thyssen-Bornemisza | 48 cm × 46 cm | |
| Automat | oli sobre llenç | 1927 | Des Moines Art Center | 71.4 cm × 91.4 cm | |
| Chop Suey | oli sobre llenç | 1929 | Barney A. Ebsworth Collection | 81.3 cm × 96.5 cm | |
| Early Sunday Morning | oli sobre llenç | 1930 | Whitney Museum of American Art | 89.4 cm × 153 cm | |
| Office at Night | oli sobre llenç | 1940 | Walker Art Center (Minneapolis) | 56.356 cm × 63.82 cm | |
| Nighthawks | oli sobre llenç | 1942 | Institut d'Art de Chicago | 84.1 cm × 152.4 cm |  |
| Hotel Lobby | oli sobre llenç | 1943 | Indianapolis Museum of Art | 81.9 cm × 103.5 cm | |
| Office in a Small City | oli sobre llenç | 1953 | Metropolitan Museum of Art | 71 cm × 102 cm |
Reconeixements i llegat
L'any 2006 el poeta català Ernest Farrés publicà un llibre de 50 poemes sobre Edward Hopper, obra que guanyà l'Englantina d'or dels Jocs Florals de Barcelona.[1]
Referències
↑ Ernest Farrés versus Edward Hopper. El Mundo, 27/3/2006.
Enllaços externs
Edward Hopper at the National Gallery of Art (anglès)
- Obres i biografia al WebMuseum
Artinthepicture.com: Edward Hopper - Breu introducció a la vida d'Edward Hopper- Edward Hopper
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edward Hopper |
