Jaume Benavente i Cassanyes
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 novembre 1958 (60 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor - Llicenciat en Belles Arts. |
Gènere artístic | novel·la, narrativa de viatges, poesia, teatre |
Obra | |
Primeres obres | El factor climàtic (1990) Vides invisibles (1994) |
Premis | |
Roc Boronat de novel·la curta, Rosa Leveroni de poesia, Lleida de narrativa, Recull-Joaquim Ruyra de narració, Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil | |
Jaume Benavente i Cassanyes (Barcelona, 10 de novembre de 1958)[1] és un escriptor català, autor d'una quinzena de llibres. Durant la seva primera infantesa va viure al Brasil, on havia emigrat la seva família. Llicenciat en Belles Arts, ha treballat com a dibuixant, auxiliar de biblioteques, documentalista i conservador de museus, entre altres oficis. Actualment, viu a Barcelona.[2]
Considerat un autor creador d'atmosferes, d'un cert nomadisme, té un marcat accent existencial, de reflexió moral i amb un gran interès pel viatge literari. Ja siguin novel·les, relats, dietaris de viatges o novel·les juvenils, la seva obra integra un corpus únic, amb variacions al voltant dels temes que apareixen al seu imaginari: la recerca d'un lloc al món, la lluita contra l'adversitat, la trobada o confrontació entre la Història i l'existència individual, l'elaboració o creació d'un paisatge a partir de la percepció de qui l'habita o qui hi transita, el pas del temps, la frontera entre ficció i realitat, el viatge com a experiència catàrquica i la melangia com a una forma de vida.
Després de la publicació dels seus primers llibres, El factor climàtic (1990) i Vides invisibles (1994), va iniciar un cicle centrat en el món portuguès i atlàntic, amb les novel·les Camps de lava (2000), Masurca de Praia (2001), Llums a la costa (2007) i el dietari de viatges Viatge d'hivern a Madeira (2004). A més a més, va publicar altres llibres com la novel·la Nocturn de Portbou (2003), el llibre de relats L'ajudant de Kepler (2006) i diferents novel·les juvenils, entre les quals destaca Història d'amor a Sarajevo (2005). El 2010 apareix la novel·la El quadern de Nicolaas Kleen, l'inici d'una sèrie de narrativa negra al voltant del personatge la inspectora de policia holandesa Marja Batelaar i que té per escenari principal la ciutat d'Amsterdam i alhora el paisatge europeu.
Ha guanyat diversos guardons, entre els quals destaca el Premi Pin i Soler de narrativa 2006, amb Llums a la costa,[3] el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil,[1] amb Història d'amor a Sarajevo i el Premi Lleida de Narrativa, amb Viatge d'hivern a Madeira. Diferents llibres seus han estat traduïts a l'espanyol i l'italià.[4]
Contingut
1 Obra
1.1 Narrativa breu
1.2 Novel·la
1.3 Narrativa de viatges
1.4 Novel·la juvenil
1.5 Poesia
1.6 Teatre
2 Premis literaris
3 Referències
4 Enllaços externs
Obra
Narrativa breu
1990 - El factor climàtic
2006 - L'ajudant de Kepler
Novel·la
1994 - Vides invisibles
2000 - Camps de lava
2001 - Masurca de Praia
2003 - Nocturn de Portbou
2007 - Llums a la costa
2010 - El quadern de Nicolaas Kleen
2013 - Lluny d'aquí
- 2014 - Dibuix a les fosques[5]
Narrativa de viatges
2004 - Viatge d'hivern a Madeira
2013 - Dietari de Porto
2017 - Una mirada interrogativa i altres textos errants
Novel·la juvenil
2005 - La senda del dingo
2005 - Història d'amor a Sarajevo
2008 - La il·lusió
2009 - Les bicicletes de l'Havana
Poesia
2002 - Un pont sobre l'erm
Teatre
1992 - Laberint d'Arcàdia (amb Joan Grau Martí)
Premis literaris
2000 Roc Boronat de novel·la curta per Masurca de Praia
2001 Rosa Leveroni de poesia per Un pont sobre l'erm
2002 Lleida de narrativa per Viatge d'hivern a Madeira
2005 Recull-Joaquim Ruyra de narració L'ajudant de Kepler
2005 Ramon Muntaner per Història d'amor a Sarajevo[1]
2006 Premi Pin i Soler de narrativa per Llums a la costa[3]
2011 Benvingut Oliver de Narrativa per Dietari de Porto
Referències
↑ 1,01,11,2 Admin. «Benavente Cassanyes, Jaume» (en ca-es). [Consulta: 10 octubre 2018].
↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
↑ 3,03,1 «Jaume Benavente | CCCB». [Consulta: 10 octubre 2018].
↑ «El novelista Jaume Benavente se impone en los premios Vila de Catarroja» (en castellà). El Periodic, 26-09-2011. [Consulta: 23 desembre 2012].
↑ Llort, Lluís «"Veig la meva obra com un tot, com un únic llibre" - 04 abril 2014» (en ca). El Punt Avui.
Enllaços externs
- "Entrevista a Jaume Benavente". Suplement de Cultura del diari Avui.
- "L'ànima dels canals". Ressenya de Jordi Cervera al diari Avui
- "Hivern amb inspectora holandesa". Ressenya de Sebastià Benassar al Diari de Balears
- Jaume Benavente al seu estudi
- "Entrevista a Jaume Benavente".