Bangka-Belitung

Multi tool use
Bangka-Belitung |
|
|

|
|
Lema |
«Bumi Serumpun Sebalai» |
Localització |
 |
|
2° 08′ 00″ S, 106° 07′ 00″ E / 2.1333333333333°S,106.11666666667°E / -2.1333333333333; 106.11666666667
|
|
|
|
Estat |
Indonèsia |
Illa |
Sumatra |
|
Capital |
Pangkal Pinang
|
Conté la localitat |
Bangka  Bangka Barat  Bangka Selatan  Bangka Tengah  Belitung  Belitung Timur  Pangkal Pinang
|
Població |
Total |
1.372.813 (2015) |
• Densitat |
83,59 hab/km² |
Idioma oficial |
indonesi i hakka
|
Grup ètnic |
malais (72%) xinesos (28%) |
Geografia |
Superfície |
16.424,14 km² |
Banyat per |
estret de Karimata, mar de Java, Bangka Strait i Natuna Sea 
|
Altitud |
8 m |
Limita amb |
illes Riau Sumatra Meridional
|
Història i celebracions |
Creació |
21 novembre 2000 |
Organització política |
• Governador |
Eko Maulana Ali 
|
Identificador descriptiu |
Fus horari |
Western Indonesian Time Zone
|
|
ISO 3166-2 |
ID-BB |
Altres |
|
Lloc web |
Lloc web oficial
|
 |
Bangka-Belitung és una província d'Indonèsia que inclou dues illes principals, Bangka i Belitung, i uns quantes de més petites, situades a l'est de Sumatra, al nord-est de la província de Sumatra Meridional. L'estret de Bangka separa Sumatra i Bangka, i el de Gaspar separa Bangka i Belitung. El nord està banyat pel mar de la Xina Meridional, i el sud pel mar de Java, i a l'est hi ha Borneo, que està separat de Belitung per l'estret de Karimata.
La província formava part anteriorment de Sumatra Meridional, però l'any 2000 es convertia en una província independent junt amb Banten i Gorontalo. El 2004 la seva població era d'1.012.655 habitants. La capital és Pangkal Pinang.
L'illa de Bangka és una gran productora d'estany i de pebre. També té boniques platges i illes més petites que han atret molts turistes de tot el món. Les platges més famoses són les de Matras, Parai, Tanjung Pesona, Batu Bedaun, Remodong, Pasir Padi, Tanjung Kelian, Rebo, Telok Uber i moltes altres.
Províncies d'Indonèsia
|
Sumatra (Sumatera) |
Aceh · Bangka-Belitung · Bengkulu · Illes Riau (Kepulauan Riau) · Jambi · Lampung · Riau · Sumatra Meridional (Sumatera Selatan) · Sumatra Occidental (Sumatera Barat) · Sumatra Septentrional (Sumatera Utara)
|
|
Java (Jawa) |
Banten · Jakarta · Java Central (Jawa Tengah) · Java Occidental (Jawa Barat) · Java Oriental (Jawa Timur) · Yogyakarta
|
Borneo (Kalimantan) |
Borneo Central (Kalimantan Tengah) · Borneo Meridional (Kalimantan Selatan) · Borneo Occidental (Kalimantan Barat) · Borneo Oriental (Kalimantan Timur)
|
Illes Petites de la Sonda (Nusa Tenggara) |
Bali · Illes Petites de la Sonda Occidentals (Nusa Tenggara Barat) · Illes Petites de la Sonda Orientals (Nusa Tenggara Timur)
|
Cèlebes (Sulawesi) |
Cèlebes Central (Sulawesi Tengah) · Cèlebes Meridional (Sulawesi Selatan) · Cèlebes Occidental (Sulawesi Barat) · Cèlebes Septentrional (Sulawesi Utara) · Cèlebes Sud-oriental (Sulawesi Tenggara) · Gorontalo
|
Moluques (Maluku) i Nova Guinea (Irian) |
Moluques (Maluku) · Moluques Septentrionals (Maluku Utara) · Papua · Papua Occidental (Papua Barat)
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bangka-Belitung 
|
Registres d'autoritat |
GND: 5124026-9
NKC: ge998259
|
fvXLVy132BIEv4qAnV Jz51Y5CxnxhxkaHL4iH7bM9EBb
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...