Cícero
Multi tool use
Cícero
| Tipus |
punt tipogràfic
|
 |
El cícero és una unitat de mesura tipogràfica per la qual es regeix tradicionalment tot el material d'impremta a Espanya i en altres països de l'Europa continental. Es divideix en 12 punts, equivalent a 4,5126 mm en el sistema Didot. Equival aproximadament a la pica anglosaxona.[1]
Aquesta mesura no es troba internacionalment unificada. Als Estats Units, com en bona part dels països hispanoamericans, se l'anomena pica i, encara que també es divideix en 12 punts, és una cosa menor i equival a 4,2177 mm. En el sistema Fournier té també 12 punts però mesura 4,200 mm i en la Impremta Reial de Torí (Itàlia) mesura 4,776 mm.
Història
El cícero va ser inventat pel tipògraf Pierre Simon Fournier a 1737. Fournier es va basar en una lletra d'11 punts amb què s'havia imprès en 1469, a Venècia, les Epístoles familiars , Ciceró. D'aquí deriva el nom de cícero .
El sistema va ser perfeccionat alguns anys després per François-Ambroise Didot. A diferència de Fournier, Didot no es va basar en cap lletra existent, sinó en el nònius o peu de rei. Establir que 72 cíceros feien un peu de rei i 12 punts Didot a 13 punts Fournier.
Vegeu també
Referències
↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.113. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].
O9lTv w bptyRT,iUz531lW8y7G
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
