Ngtjyty

En tipografia, la família tipogràfica és el conjunt de caràcters, cossos i sèries diferents amb el mateix dibuix. El conjunt de lletres, xifres i signes d'una família tipogràfica són fruit d'un disseny característic i tenen un nom propi. Per exemple, Times, Meridien, Futura. La família inclou caràcters alfabètics, signes auxiliars de l'alfabet, xifres i altres símbols (matemàtics, monetaris, etc.). El terme família tipogràfica també s'utilitza per designar els grups (romana, pal sec, egípcia...) en què els tipògrafs i estudiosos (Francis Thibaudeau, Maximilien Vox, Aldo Novarese, etc.) han classificat les lletres tipogràfiques.

El nom de les famílies

Moltes de les famílies tipogràfiques es denominen amb el nom del creador o de la foneria que les comercialitza. Els tipus clàssics se solen anomenar amb el cognom del seu creador (Garamond, Basquerville, Bodoni) encara que també dissenyadors contemporanis han posat el seu nom a les tipografies que han creat: Frutiger, Gill Sans, Stone.
Al llarg dels anys les famílies han estat recreades i lletres molt diferents entre si s'anomenen de manera semblant: Caslon 540, Caslon 224. En el cas de la Garamond el nom de la foneria determina el disseny. No són iguals l'Adobe Garamond, la Garamond ITC, la Stempel Garamond o la Garamond Simoncini. Hi ha famílies batejades amb el nom de la publicació per a la qual van ser creades: Times (pel nom del diari), Century (pel nom de la revista)^[1] o amb el nom d'una màquina de guerra medieval, com és el cas de la Trebuchet MS.

Sèries

Normalment la família tipogràfica inclou diverses sèries.^[2]

1. Respecte a la seva figura, poden ser minúscules (o de caixa baixa), majúscules (o de caixa alta) i versaletes.


2. Les majúscules o minúscules poden ser, atenent a l'aplom de l'ull, rodones (és a dir verticals) o cursives.


3. Atenent al gruix del traç o pes, les lletres, tant si són rodones com cursives, poden ser normals o negretes. En algunes famílies hi ha diverses gradacions del gruix. Un cas extrem d'aquesta varietat en el gruix del traç és la Helvetica Neue LT std, que presenta fins a 8 sèries o estils que van des de la Helvetica Neue LT std 25 Ultra Light (molt prima) fins a la Helvetica Neue LT std 97 Black (amb el traç molt gruixut).


4. Observant l'amplada dels caràcters, les lletres es poden presentar estretes o eixamplades (condensed o extended en anglès).

Les sèries habitualment necessàries per compondre un text que ha de ser publicat són la rodona, la cursiva, la negreta i la negreta cursiva. Aquest és el cas de la ITC Officina Sans Std, dissenyada per Erik Spiekemann que es presenta amb aquestes quatre variants:

• 
  ITC Officina Sans Std Book (rodona o normal)


• 
  ITC Officina Sans Std Italic (cursiva o itàlica)


• 
  ITC Officina Sans Std bold (negreta)


• 
  ITC Officina Sans Std bold italic (negreta i cursiva)

En els sistemes de fotocomposició i en tipografia digital cadascuna d'aquestes sèries també s'anomenen ·col·loquialment amb l'anglicisme "font". Així doncs una família tipogràfica està formada per una o més "fonts".

Classificació de les famílies tipogràfiques

Al llarg dels últims dos segles tipògrafs i experts han elaborat categories per agrupar les famílies. Aquestes categories s'anomenen estils.^[3]
La classificació clàssica més estesa és la que Francis Thibaudeau (1860-1925) va presentar l'any 1921.

Classificació de Francis Thibaudeau

Observant la forma de l'asta i el traç terminal (o gràcia) la classificació distingeix quatre grans grups de famílies fonamentals o estils: romana antiga (Romain Elzévir), romana moderna (Romain Didot), egípcia (Egiptienne) i pal sec (Antique). Aquesta classificació es completa amb dos grups més, les manuscrites (Ecritures) i les decoratives (Fantaisies).

Classificació de les famílies de Francis Thibaudeau

• Romana antiga

També anomenada "elzeveriana" s'inspira en l'escriptura dels manuscrits humanístics. La família més antiga és la de Nicolaus Jenson (1420-1480).

El gruix de l'asta de les lletres és irregular i els terminals són triangulars i còncaus.

Exemples: Sabon, Times, Garamond.

• Romana moderna

Es coneix també com "Didot". Correspon a un estil clàssic i rigorós. El primer a gravar un tipus amb aquest estil va ser Philippe Grandjean (1666-1714).

L'asta de la lletres és de gruixos molt contrastats i els terminals filiformes.

Exemples: Fenice, Bodoni, Walbaum.

• Egípcia

Apareix per primera vegada en el Regne Unit en 1815, traçada per Vincent Figgins. Aquest estil evoca màquines i engranatges.

L'asta és recta i uniforme, els terminals tenen forma rectangular.

Exemples: Rockwell, Clarendon, Stymie.

• Pal Sec

Aquesta lletra es deriva de la egípcia de la que s'eliminen els acabaments. També s'anomena "antigua" o "grotesca". Caràcters amb estil de pal sec s'han trobat inscrits en monuments i objectes de l'època grega i romana.

L'asta és recta i uniforme i no tenen acabaments.

Exemples: Kabel, Avant Garde, Folio.

• Manuscrita

Les lletres imiten la cal·ligrafia manual.

Exemples: Mistral, Script, Nuptial.

• Decorativa

Lletres adornades, o de caràcter experimental apropiades per fer capitulars, retolació, publicitat etc.

Exemples: Stencil, Revue, Aachen.

Classificació de Maximilien Vox - AtypI

El 1953 el francès Maximilien Vox establí una classificació tipològica dividida en onze grups atenent a criteris formals i històrics. Aquesta classificació va ser adoptada el 1964 per la AtypI (Associació Tipogràfica Internacional). En 1967 British Standard la va reconèixer com "British Standards Classification of Typefaces (BS 2961:1967)" establint nou categories. Aquesta classificació es reprodueix a continuació.

1. Humanística Humanist

Classificació de les famílies British Standard. Humanística

Morfologia

• 
  a) La barra de les minúscules està inclinada.


• 
  b) L'eix de les corbes és inclinat a l'esquerra.


• 
  c) Presència de cartel·la.


• 
  d) No hi ha gaire contrast en el gruix de les astes.


• 
  e) L'acabament dels traços ascendents de les minúscules és inclinat.

Nota

En el món anglosaxó es coneixen com famílies Venecianes. S'inspiren en la lletra manuscrita de principis del Renaixement.

Exemples: Verona, Centaur, Kennerley.

2. "Garalda" Garalde

Classificació de les famílies British Standard. Garalda

Morfologia

• 
  a) El travesser de la e minúscula és recte.


• 
  b) L'eix de les corbes està inclinat a l'esquerra.


• 
  c) Presència de cartel·la.


• 
  d) El gruix de l'asta no és tan contrastat com en les famílies humanístiques.


• 
  e) La gràcia dels traços ascendents de les minúscules és inclinat.

Nota

Aquestes famílies es deriven de les creades per gravadors i impressors, francesos i italians, del Renaixement. El nom es deriva de Claude Garamond i Aldo Manuzio. També s'anomenen Old Style o bé Old Face.

Exemples: Bembo, Garamond, Caslon.

3. Transició Transitional

Classificació de les famílies British Standard. Transició.

Morfologia

• 
  a) L'eix de les corbes és vertical o lleugerament inclinat a l'esquerra.


• 
  b) Presència de cartel·la.


• 
  c) Contrast a les astes.


• 
  d) L'acabament dels traços ascendents de les minúscules és inclinat.

Nota

De camí entre las garaldes i les didones presenten característiques d'ambdós estils.

Exemples: Fournier, Baskerville, Caledonia.

4. "Didona" Didone

Classificació de les famílies British Standard. Didona.

Morfologia

• 
  a) L'eix de les corbes és vertical.


• 
  b) Sovint no presenten cartel·la.


• 
  c) Les astes són molt contrastades.


• 
  d) La gràcia dels traços ascendents de les minúscules és horitzontal i, en general, els acabaments filiformes.

Nota

Aquestes famílies van ser creades per Firmín Didot i Giambattista Bodoni. També s'anomenen Modern.

Exemples: Bodoni, Corvinus, Didot.

5. Egípcia Slab serif

Classificació de les famílies British Standard. Egípcia.

Morfologia

• Els acabaments són rectangulars i notoris. És possible la presència de cartel·les en algunes famílies com la Clarendon.

Nota

S'inspiren en la revolució industrial, evoquen la modernitat de les màquines i engranatges.

Exemples: Rockwell, Clarendon, Serifa.

6. Pal sec Lineale

Classificació de les famílies British Standard. Pal sec.

Morfologia

• No tenen gràcies.

Nota

La classificació de British Standard subdivideix aquesta categoria en quatre grups: Grotesque, Neo-grotesque, Geometric i Humanist. També s'anomenen Sans-Serif.

Exemples: Futura, Univers, Helvética.

7. "Glífiques" Glyphic

Classificació de les famílies British Standard. "Glífiques".

Morfologia

• Semblen lletres cisellades de forma cal·ligràfica.

Nota

Pròpies del gravat en pedra d'antics monuments.

Exemples: Albertus, Latin, Augustea.

8. "D'escriptura" Script

Classificació de les famílies British Standard. "Escriptes".

Morfologia

• Famílies que imiten l'escriptura cursiva lligada.

Exemples: Mistral, Palace, Script.

9. "Gràfiques" Graphic

Classificació de les famílies British Standard. "Gràfiques".

Morfologia

• Semblen caràcters dibuixats amb pinzell.

Nota

Aquest grup representa una categoria on es poden encabir aquelles famílies inclassificables.

Exemples: Cartoon, Libra, Old English.

Notes i referències

Bibliografia

• Solà, Joan; Pujol, Josep M. Ortotipografia: Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Empúries, 2000. [1a ed., 1995]


• Josep M. Pujol. L'escriptura tipogràfica, 1. La font digital.
  


• Mestres, Josep M.; Costa, Joan; Oliva, Mireia; Fité, Ricard. Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. 3a ed. Vic, Barcelona: Eumo Editorial, Associació de Mestres Rosa Sensat, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2007.


• 
  Martínez de Sousa, José. Manual de edición y autoedición. Madrid: Ediciones Pirámide. 1999. p.103


• 
  Martínez de Sousa, José. Diccionario de la tipografía y del libro. Madrid: Editorial Paraninfo. 1981.


• Martín, E.; Tapiz, L. DEAIG. Diccionario Enciclopédico de las Artes e Industrias Gráficas. Barcelona: Ediciones Don Bosco. 1981.


• Martín, E. La Composición en Artes Gráficas. Barcelona: Ediciones Don Bosco. 1970. p. 177.


• Baines, Phil; Haslam, Andrew. Tipografía Función forma i diseño México: Ediciones G. Gili, S.A. de CV. 2007.


• Blackwell, Lewis. La tipografía del siglo XX. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A. 1993.


• Miralles Carlo, Agustín. Introducción a la historial del libro y de las bibliiotecas. México: Fondo de Cultura Económica. 1971.

Vegeu també

• Tipus (tipografia)


• Pòlissa (tipografia)


• Pictograma


• Altura de la x


• Lletra de pal sec


• Escriptura carolíngia


• Escriptura cuneïforme