Regulus (ocell)
 Reietó Regulus regulus | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Regulidae |
| Gènere | Regulus Cuvier, 1800 |
| Espècies | |
Mireu el text. | |
 | |
Els reietons (Regulus spp) són un gènere d'aus, l'únic de la família dels regúlids (Regulidae) que pertany a gran ordre dels Passeriformes. El nom llatí "regulus" (petit rei) fa referència a l'acolorada corona dels adults de les diferents espècies. Són ocells de distribució principalment holàrtica.
Contingut
1 Morfologia
2 Hàbitat
3 Alimentació
4 Reproducció
5 Taxonomia
Morfologia
- Els reietons fan entre 9 i 11 cm de llargària i són un dels passeriformes més petits.
- Les ales i cues són mitjanes. Les cues tenen una incisió en la punta.
- Bec petit i molt fi.
- Plomatge gris verdós. La majoria de les espècies tenen un anell ocular o una línia superciliar ostensible.
- Els mascles tenen una corona amb una taca molt acolorida, que arriba fins a la part superior del bec, excepte en Regulus caledula.
Hàbitat
Generalment estan adaptats als boscos de coníferes, però poden acceptar altres ambients, sobretot en l'època de migració. Des dels boscos septentrionals, també han conquerit algunes zones subtropicals. Poblacions insulars ha evolucionat formant espècies i subespècies.
Alimentació
La petita grandària i alt metabolisme fan que tingui necessitats alimentàries molt altes. L'animal mor d'inanició a l'hora de no alimentar-se.
Són insectívors, menjant pugons, col·lèmbols i altres insectes que troben entre les branques dels arbres, però també en la vegetació del terra.
Reproducció
El niu és una estructura petita, en forma de tassa, feta de molsa i líquens que penja de la part terminal de les rames altes de les coníferes. La femella pon entre 7 i 12 ous blancs o pàl·lids, de vegades amb petites taques marrons. La incubació és de 19 - 24 dies.
Taxonomia
Antany inclosos a la família dels sílvids (Sylviidae). Alguns autors reconeixen set espècies diferents, però l'IOC classifica teneriffae con una subespècie de R. regulus.
Regulus regulus - Reietó.
Regulus teneriffae. Considerat per alguns autors una subespècie de R. regulus.
Regulus ignicapillus - Bruel.
Regulus madeirensis - Bruel de Madeira. Se l'ha considerat una subespècie de R. ignicapillus.
Regulus goodfellowi.
Regulus satrapa - Reietó de corona daurada.
Regulus calendula - Reietó de corona rubí. És prou diferent de les altres espècies del gènere, tant per la veu com pel plomatge, el que fa que de vegades se'l classifiqui a un gènere diferent (Corthylio).
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regulus |
