Càlam (escriptura)
Càlam de canya
El càlam o l'estil és un instrument de canya (Arundo donax o bambú) tallada en punta que es pot usar per a l'escriptura sobre argila, cera o, mullat en tinta, sobre papir, pergamí o paper.[1]
El seu ús s'inicia el segle XX aC.[2] Va donar la forma característica a l'escriptura cuneïforme, de petits triangles, fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que inicialment fos utilitzat com a instrument per decorar l'argila.
càlams per escriptura aràbiga
El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'edat mitjana, fins al segle XII, quan va ser substituït per la ploma d'au, i es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[3]
Una falta d'ortografia o simplement d'escriptura s'anomena sovint lapsus calami.[4]
Vegeu també
Càlam per tauletes d'argila
- Llapis
- Tinter
- Ploma estilogràfica
- Estilet
- Ploma d'au
Referències
↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.210. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
↑ Carvalho, David N. Forty Centuries of Ink (en anglès). Echo Library, 2007, p.159. ISBN 1406844136.
↑ Wong, Frederick. The Complete Calligrapher (en anglès). Courier Dover Publications, 1999, p.13. ISBN 048640711X.
↑ «lapsus | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 19 juliol 2017].
Enllaços externs
- Realització i ús
- Càlam egipci
- Article de Linotipia
