Indult
Multi tool use
L'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena. És una situació diferent de l'amnistia, perquè en aquesta els beneficiaris són exonerats tant de la pena com del delicte que la motivava, mentre que l'indult només exonera del compliment de la pena, però no de l'atribució del delicte. Així la persona continua estant culpable però no ha de complir la pena. Cada estat en té una legislació pròpia, però a grans trets es poden assenyalar algunes característiques comunes de les legislacions dels diferents països. L'indult pot ésser total o parcial. També pot ésser general o particular.
- L'indult total comprèn la remissió de totes les penes les quals va rebre la persona i que encara no han estat complides.
- L'indult parcial implica la remissió d'alguna o algunes de les penes imposades o el seu canvi per altres menys greus.
A Espanya l'indult està regulat per la llei d'indult del 1988 que modificava formalment la norma del 1870[1]
En els darrers anys els successius governs han atorgat centenars d'indults anualment. Aquesta atribució no està sotmesa a l'aprovació de ningú més que el ministeri de Justícia, que no està obligat a justificar-ne les causes que el motiven i que no està controlada pel poder judicial i no es pot recórrer en cap cas.[2]
Tanmateix aquesta regulació ha estat criticada per la seva indefinició que permet una aplicació arbitrària d'aquesta prerrogativa del govern d'Espanya[3]
Referències
↑ «LEY 1/1988. de 14 de enero, por la que se modifica la Ley de 18 de junio de 1870. estableciendo reglas para el ejercicio de la Gracia de Indulto» (
PDF) (en castellà). BOE, núm. 13, 15-01-1988, p. 1386 [Consulta: 18 febrer 2013].
↑ Martialay, Ángela. «Gallardón concedió 501 indultos en su primer año de Gobierno» (en castellà), 19-01-2013. [Consulta: 18 febrer 2013].
↑ Sánchez-Vera Gómez-Trelles, Javier «Una lectura crítica de la Ley de Indulto» (PDF) (en castellà). InDret, Núm. 2, 2008, p. 1-32 [Consulta: 18 febrer 2013].
| Registres d'autoritat |
BNF: cb11978966n
GND: 4157769-3
|
Viccionari
5AI m8b,X74vt h HiAc,u2SCR5Vm2U DwbYY RLoRGktgZcaa,Ga neuCOfiaygn jJUy4vogkaW6O,gkRJc4i3,B3RFVBHF X,8Wn3WR3vEcwSe
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
PDF
