Trip hop























Infotaula de gènere musicalTrip hop

Massive attack at stereoleto.jpg
Origen
Regne Unit
Creació
1992
Part de
dance electrònic
Modifica les dades a Wikidata

El trip hop és un gènere de música electrònica que es va originar a principis de la dècada de 1990 al Regne Unit, especialment a Bristol. Derivant del “post”-acid house,[1] el terme va ser utilitzat per primera vegada en els pels medis de música i premsa britànica com una manera de descriure la variant més experimental de breakbeat que contenia influències de soul, funk i jazz.[1] Ha estat descrit com l'"opció alternativa d'Europa de la segona meitat dels 1990" i com una "fusió de hip hop i electrònica fins al punt que cap dels dos gèneres són reconeguts".[2] La música trip hop fusiona diversos estils i té molt en comú amb altres gèneres; té diverses qualitats similars a la música ambient,[1] i els seus breakdowns basats en el timbal comparteixen característiques amb el hip hop.[1] També conté elements de R & B, dub i house, així com d'una altra música electrònica. El trip hop pot ser de naturalesa altament experimental.[1]



Principals grups i artistes



  • Air


  • Björk (principalment a Post i a Homogenic)

  • Hooverphonic

  • Jay-Jay Johanson

  • Lamb

  • Massive Attack

  • Moloko

  • Morcheeba

  • Portishead

  • Thievery Corporation

  • Tricky



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,31,4 Trip-Hop Electronic » Electronica » Trip-Hop. «Explore: Trip-Hop». AllMusic. [Consulta: 17 novembre 2011].


  2. ↑ «Slant Magazine Music Review: DJ Shadow: Endtroducing…». Slantmagazine.com. [Consulta: 2 febrer 2011].








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more