Beotarca
Multi tool use
Beotarca era un membre dirigent de la Confederació o Lliga Beòcia dirigida per Tebes.
L'antiga Beòcia fou dividida en diversos estats cadascun amb una ciutat principal, que es creu que foren 14 que van formar la Lliga Beòcia encapçalada per Tebes que dominava un terç del país. Cada ciutat havia de facilitar tropes i diners a la confederació.
Els beotarques se sap que eren en nombre d'onze al temps de la batalla de Delion el 424 aC. Tucídides esmenta set estats de Beòcia i sembla indicar que durant la guerra del Peloponès eren deu o dotze. Platees s'havia separat i s'havia posar sota protecció d'Atenes el 519 aC. El 374 aC Tèspies fou destruïda pels tebans.
Cada ciutat tenia un boule o assemblea que estava dirigida per un arcont que exercia les funcions sacerdotals dels antics reis, però amb poc poder executiu; els polemarcs, al costat de l'arcont tenien la direcció dels afers, però no tenien comandament militar. Per damunt de cada arcont i havia l'arcont de la Lliga o beotarca, probablement sempre un tebà, que era qui dirigia els afers de la lliga, encara que els seus acords necessitaven ratificació pel boule, i tenia la direcció militar dels afers amb comandament.
Cada ciutat tenia un beotarca excepte Tebes que en tenia dos (i fins i tot consta que en un moment en va tenir tres). Generalment es pensa que hi havia 13 beotarques, corresponents a dotze estats. En temps de la batalla de Leuctres consten set beotarques (371 aC). El 279 aC, durant la invasió dels gals, en consten quatre. Tit Livi cent anys després (171 aC) parla de dotze. No se sap si tots els beotarques actuaven a les mateixes operacions militars i per tant el nombre no és indicatiu necessàriament dels estats.
Els dos beotarques tebans eren presidents alternatius del consell de beotarques on es prenien les decisions per majoria. El termini era d'un any i si romanien al càrrec podien ser condemnats a mort (Epaminondes i Pelòpides ho van fer el 369 aC però es van salvar pels seus grans serveis). Podien ser reelegits (Pelòpides fou reelegit moltes vegades).
La Lliga fou destruïda pels romans el 171 aC però es va reconstruir fins que els romans hi van posar un final definitiu el 148 aC
3bd,ZnYo osnYMl0hPQPJxCPA CqV Z8a5geYAx G9qs,MhrXEOOyDfcm,1bm3I,tYKH3juIUbp9Qy,MsK9GDQ96x9oyiZ,IC8uC6
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
