Ngtjyty

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Altsasu
Alsasua (es)
Momotxorro, personatge meitat home i meitat brau del carnaval d'Altsasu
Localització
42° 54′ 00″ N, 2° 09′ 55″ O / 42.89999°N,2.16516°O / 42.89999; -2.16516
Estat	Espanya
Autonomia	Navarra
Població
Total	7.407 (2018)
• Densitat	276,38 hab/km²
Zona lingüística	bascòfona
Geografia
Superfície	26,8 km²
Altitud	528 m
Limita amb	Olazti Urdiain Ataun
Merindad	Merindad de Pamplona
Organització política
• Alcalde	Garazi Urrestarazu Zubizarreta (2011)
Identificador descriptiu
Codi postal	31800
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	31010
Altres
Lloc web	http://www.alsasua.net/

Altsasu (en basc, oficialment bilingüe Altsasu/Alsasua) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.^[1] Limita al nord amb el municipi guipuscoà d'Ataun, a l'est amb Urdiain, al sud amb la serralada d'Urbasa i a l'oest amb Olazagutia i les muntanyes d'Altzania.

Demografia

Història

Aquest és un article traduït amb mancances. A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció.

• Es pot deduir que Altsasu va estar poblada des de molt antic, per les nombroses troballes de la serra d'Urbasa, als jaciments de Koskobilo, Atabo i Orobe. Podem trobar en el sector d'Altzania els dólmens de Balankaleku i Munaan I i II, el dolmen de Saratxakolegi en el sector d'Aratz-Altsasu i part de l'estació d'Ataun Burunda.


• La tradició conta que el primer rei de Navarra, García Ximénez, va ser coronat a Altsasu concretament en l'ermita de San Pedro, on hi ha una inscripció que recull aquesta dada. Encara que això està sense confirmar, forma part de les llegendes i tradicions que cal conservar.


• Amb la grafia d'Alssatssu i altres variants menors consta ja en el segle XII com un dels llocs de la Burunda de la qual no se segregà com a municipi propi fins a 1846. Era vila de senyoriu reialeng, que liquidava la seva percha globalment amb la de tot la vall, com es comprova ja en 1280. Això suposa que no havia tingut efecte el projecte de Sanç VII el Fort(1208) de reagrupar la població de la Burunda en un nucli més fàcilment defensable i organitzat. En la gran depressió del segle XIV el seu terme va haver de fagocitar els poblats propers d'Angustina, Argiñano, Erkuden, Saratsua i Ulayar. Encara que no va obtenir rang de bona vila i representació en les corts del regne, el seu emplaçament la va convertir primerencament al capdavant de vall. Els reis Caterina i Joan III la van alliberar en 1498 de la percha Gallurdea.


• Encara en el segle xvi es regia Altsasu per la junta de la vall de la Burunda al qual pertanyia i seguiria pertanyent durant els tres segles posteriors. Fins a 1846 la junta es reunia en Batzarramendia on estava la desapareguda ermita de santa Engracia d'Urdiain. Durant l'edat mitjana els habitants de Burunda vivien dispersos en més de 20 poblats però les contínues guerres, pillatges i incursions van motivar l'abandó de diversos poblats i ja en el segle XV de van establir els sis pobles actuals de Ziordia, Olazagutia, Altsasu, Urdiain, Iturmendi i Bakaiku.


• Alsasua i la vall de la burunda per la seva posició estratègica han estat escenari de nombroses guerres, sobretot des de finals del segle xviii i durant la primera meitat del XIX. Així en la guerra de la Convenció (1793-1795) les tropes franceses van ocupar el nord de Navarra i van saquejar Altsasu (1795).


• En 1813 durant la guerra de la Independència, Altsasu va ser arrasada pels soldats francesos en retirada després de la batalla de Vitòria. A l'abril de 1834 presencio una important victòria de l'exèrcit carlista, a les ordres de Tomás de Zumalacárregi.


• En 1863 es va inaugurar l'estació de ferrocarril i el 1907 Alfons XIII va convertir el lloc d'Alsasua en "Molt il·lustre Vila" sancionant així el seu ràpid creixement demogràfic i industrial.


• En la Guerra Civil, Altsasu va ser ràpidament ocupada pels colpistes, que eren principalment requetés de terra Estella-Lizarra. Molts alsasuarres van haver de fugir i uns altres van ser afusellats.

En el segle xx i més concretament en la dècada dels cinquanta, Alsasua experimentà un importantissim desenvolupament industrial. Això va suposar un gran procés d'immigració de persones procedents de diversos punts de l'estat, sobretot d'Extremadura. En conseqüència la població d'Altsasu es va incrementar espectacularment: dels al voltant dels 1000 habitants de 1850, pas als 7250 el 1981, estabilitzant-se la població a partir d'aquesta data.

Fills il·lustres

• 
  Agustín González Acilú (1929), compositor musical.

Administració

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altsasu

• - Ajuntament d'Altsasu


• - Sakanerria.com


• - Institut d'estadística de Navarra


• - Infraestuctura de Dades Espacials de Navarra


• - Ciclista professional Jorge Azanza

Vegeu també

• Cas Altsasu