La Província Eufratense, (Provincia Eufratensiso Euphratensiso Augusta Eufratensis) en grec Euphratesia (Εὑφρατησία), va ser una província romana a la Gran Síria, part de la diòcesi d'Orient en l'Imperi Romà tardà.
Contingut
1Història
2Euphratensis I
3Euphratensis II
4Liste dels Comites Orientis (governadors de la diòcesi)
5Referències
Història
En algun moment entre els anys 330 i 350 (probablement vers el 341, al mateix temps que la provincia Augustamnica al Baix Egipte), la província Eufratense va ser creada a partir del territori de Celesíria al llarg de la riba occidental de l'Eufrates. que incloïa els territoris de Comagene i Cirrhestica.[1] La seva capital va ser Cirro[2] (Cyrro) o potser Hierápolis Bambice (moderna Manbidj).[1]
Més tard fou dividida en Prima i Secunda.
Euphratensis I
L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:
Barbalissus o Barbalissos,
Cyrrhus (podria haver estat un arquebisbat),
Doliche (Dülük),
Europus (Dura-Europos),
Germanícia,
Hieràpolis de Síria (Hieràpolis Eufratense o Hieràpolis Bambyce, Manbij), arquebisbat,
Neocesarea de Síria,
Perrhe (Adıyaman),
Samosata,
Sura, (Al-Suriyya)
Urima (Halfeti),
Zeugma de Síria, en front de Birecik
Euphratensis II
L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:
Agríppies (ruïnes de Saliliya),
Orisa (Tayibe),
Sergiòpolis (Resafa), arquebisbat,
Serigene (Isriyë),
Zenòbies (ruïnes de Halabiya),
Liste dels Comites Orientis (governadors de la diòcesi)
Lol·lià Mavorci (330–336)
Felicià (335–?)
Nebridi (354–358)
Domici Modest (358–362)
Iulianus o Julià (362–363)
Aradi Rufí (363–364)
Eutolmi Tatià (vers 370)
Tuscià (381)
Flavi Eparqui Filagri (vers 382)
Pròcul (383–384)
Icari (c. 384)
Irineu (431–435)
Efraim d'Amida (vers 522–525)
Asteri (587–588)
Baccus (588–589)
Bonòs (vers 609–610)
Referències
↑ 1,01,1Ed. Alexander Kazhdan, Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, 1991, ISBN 978-0-19-504652-6, página=748
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Eufratense
