Ngtjyty

Guillem de Cabestany

Detall de BnF ms. 12473 fol. 89v
Biografia
Naixement	1162 (Gregorià) Cabestany
Mort	1212 (Gregorià) (49/50 anys)
Activitat
Ocupació	Trobador i compositor
Moviment	Música medieval
Obra
Obres destacables	Lo dous cossire

Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v

Guillem de Cabestany (1188-1212...) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama^[1] fou Saurimonda de Navata.

Vida i llegenda

La vida, molt probablement fictícia, que figura en els Cançoners va ser esmentada, repetida o ampliada per molts autors com Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., i encara actualment és matèria literària; per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la. A continuació la traducció de la vida del trobador que figura en els Cançoners:

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Seremunda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, perquè ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m'heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.

Que aquest relat és fals, ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua de Ramon de Castell Rosselló, es tornà a casar el 1210, i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb Ramon de Castell Rosselló (1197).

Obres

D'aquest trobador es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura trobadoresca: Lo dous cossire (La dolça tristesa). Aquesta cançó pot ser trobada, juntament amb la seua traducció al català, en l'article dedicat a la cançó trobadoresca. Altres dues cançons són d'atribució dubtosa.

Aparició en obres d'altres autors

La llegenda del trobador ha estat la base per a dues òperes:

• 
  The troubadour (1886), amb música d'Alexander Campbell Mackenzie
  


• 
  Written on skin (2012), amb música de George Benjamin i llibret de Martin Crimp, on Guillem apareix com a "Boy" i Ramon com a Protector.

Notes

• La informació per fer aquest article s'ha extret de Els trobadors catalans amb la seua autorització.

Referències

Bibliografia

• Montserrat Cots, Las poesías del trovador Guillem de Cabestany, Boletín de la RABLB 40 (1985-86), p. 227-330


• 
  Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 1063-1078


• 
  Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 95-101


• Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 197


• Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 292-303 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem de Cabestany

Vegeu texts en català sobre Guillem de Cabestany a Viquitexts, la biblioteca lliure.