Alejandro Sabella

Multi tool use
Alejandro Sabella

|
Biografia |
Naixement |
Alejandro Javier Sabella 5 de novembre de 1954 (1954-11-05) (64 anys) Buenos Aires, Argentina, |
Alçària |
1.71 m |
Pes |
70 kg |
Activitat |
Ocupació |
Futbolista i entrenador de futbol
|
Esport |
futbol
|
Posició a l'equip |
Migcampista (retirat) |
Equip actual |
Argentina (entrenador) |
Clubs professionals |
Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
1974–1978 |
River Plate
|
117 |
(11) |
1978–1980 |
Sheffield United FC
|
76 |
(8) |
1980–1981 |
Leeds United
|
23 |
(2) |
1982–1987 |
Estudiantes
|
149 |
(10) |
1985 |
→ Grêmio (cedit) |
10 |
(0) |
1987–1988 |
Ferro Carril Oeste
|
27 |
(2) |
1988–1989 |
Irapuato
|
31 |
(0) |
Selecció nacional |
Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
1983 |
Argentina
|
8 |
(0) |
Equips entrenats |
2009–2011 |
Estudiantes
|
2011–2014 |
Argentina
|
|
 |
Alejandro Javier 'Alex' Sabella (Buenos Aires, 5 de novembre de 1954), és un exfutbolista i entrenador de futbol argentí. Va ser el seleccionador de la selecció argentina de futbol entre 2011 i 2014.
Durant molt temps va ser ajudant de l'entrenador Daniel Passarella, amb qui va conformar el cos tècnic de diversos equips, com la selecció argentina de futbol, la selecció uruguaiana de futbol, el Parma Football Club, el Monterrey mexicà, el SC Corinthians brasiler i el River Plate del seu país natal.
L'any 2009 fou nomenat director tècnic de l'Estudiantes de la Plata[1] en la que seria la seva primera experiència com a màxim responsable tècnic d'un equip. Al comandament de l'equip de la ciutat de La Plata va aconseguir títols de bona envergadura, com la Copa Libertadores d'aquell any o el Torneig Apertura de 2010.
Aquests èxits el portarien a la selecció argentina de futbol,[2] després de la sortida de Sergio Batista.
Amb la selecció argentina, quedà primer a les eliminatòries de classificació per a la Copa del Món de Futbol de 2014.[3] i va arribar a la final del mundial.[4]
Referències
↑ Diario Epoca. «Estudiantes: Sabella fue el elegido y asume hoy», 15-03-2009. [Consulta: 8 desembre 2013].
↑ Diari Clarín. «Sabella, confirmado como nuevo DT de la Selección», 02-08-2011. [Consulta: 8 desembre 2013].
↑ Telam. «Argentina cayó ante Uruguay en el cierre de las Eliminatorias 2014», 15-10-2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
↑ «L'Argentina supera Holanda als penals i s'enfrontarà amb Alemanya en la final del Mundial del Brasil». 324.cat. [Consulta: 10 juliol 2014].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandro Sabella 
|
Fitxa i anàlisi tàctica (portuguès)
Selecció de futbol de l'Argentina – Copa del Món de Futbol 2014
|
1 Romero •
2 Garay •
3 Campagnaro •
4 Zabaleta •
5 Gago •
6 Biglia •
7 Di María •
8 Pérez •
9 Higuaín •
10 Messi •
11 Rodríguez •
12 Orión •
13 A. Fernández •
14 Mascherano •
15 Demichelis •
16 Rojo •
17 F. Fernández •
18 Palacio •
19 Álvarez •
20 Agüero •
21 Andújar •
22 Lavezzi •
23 Basanta •
Seleccionador: Sabella
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
LCCN: nb2018011282
VIAF: 453145857912523021191
ISNI: 0000 0004 5700 3931
|
YqfDvANWW5THzxAad4KHPAm 8z gUK2VEOnzhRcTpnBo,jLdtUO,P6 apWdqt4
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...