Woody Harrelson
 Woody Harrelson (2009) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Woodrow Tracy Harrelson 23 de juliol de 1961 (1961-07-23) Midland, Texas (EUA) |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Educació | Hanover College  . Bachelor of Arts (–1983)Lebanon High School |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor de televisió, actor de cinema, dramaturg, actor de teatre, productor, director de teatre, director de cinema i guionista |
| Període d'activitat | 1985 – |
| Productora / Companyia | Kings Island |
| Obra | |
| Papers destacats | Indecent Proposal Natural Born Killers L'escàndol de Larry Flynt No Country for Old Men The Messenger Zombieland Hunger Games |
| Família | |
| Cònjuge | Nancy Simon (1985-1986) Laura Louie (1998-present) |
| Pare | Charles Harrelson |
| Germans | Brett Harrelson |
| Premis | |
| Premis Emmy | |
Millor actor secundari - Sèrie còmica 1989 - Cheers | |
    | |
 | |
Woodrow Tracy Harrelson, més conegut artísticament com a Woody Harrelson (Midland, Texas, 23 de juliol de 1961) és un actor estatunidenc.
Contingut
1 Biografia
2 Filmografia
2.1 Cinema
2.2 Televisió
3 Premis i nominacions
3.1 Premis
3.2 Nominacions
4 Referències
5 Enllaços externs
Biografia
Fill de l'assassí a sou Charles Harrelson (1938-2007), empresonat a perpetuïtat el 1979 al ADX Florence per l'homicidi d'un jutge federal a San Antonio, viurà des de 1973 (9 anys després del divorci dels seus pares) amb la seva mare Diane Lou (nascuda Oswald) a Lebanon (Ohio), ciutat natal d'aquesta última.
Després d'haver-se diplomat en anglès i art dramàtic a l'Hanover College a Indiana, Woody Harrelson comença la seva carrera a la pantalla petita. El 1982, forma part del repartiment de la reeixida sèrie estatunidenca Cheers. Després debuta en el cinema interpretant un estudiant i jugador de futbol americà, en la comèdia Wildcats (1986).
En aquesta primera pel·lícula, Woody Harrelson té com a company Wesley Snipes, a qui donarà de nou la rèplica a White Men Can't Jump i la pel·lícula policíaca Money Train. Es casa llavors amb Demi Moore a Indecent Proposal el 1993.
L'èxit li arriba després d'haver ocupat el cap de cartell de dues pel·lícules polèmiques: Natural Born Killers d'Oliver Stone, on encarna Mickey Knox, un assassí en sèrie, adepte a l'ultraviolència gratuïta, i L'escàndol de Larry Flynt de Milos Forman. La seva interpretació de nabab del porno americà li val una nominació a l'Oscar al millor actor.
Gaudint gràcies a aquestes dues pel·lícules d'un prestigi creixent, Woody Harrelson es gira cap a papers més «sensats»: periodista britànic commovedor fa causa per a una adolescent bòsnia a Welcome to Sarajevo, petit granger reivindicant la seva independència a The Hi-Lo Country, germà cornut de Matthew McConaughey a Edtv o boxejador, company d'Antonio Banderas a Play It to the Bone. Paral·lelament, no vacil·la a conformar-se amb petits papers o amb simples aparicions a La cortina de fum, Self Control, on interpreta un transvestit, i She Hate Me de Spike Lee.
El 2005, dóna la rèplica a Charlize Theron a North Country, després l'última pel·lícula de Robert Altman, The Last Show, així com A Scanner Darkly de Richard Linklater, al costat de Keanu Reeves i Robert Downey Jr.. Membre de l'obra orquestrada per Joel i Ethan Coen el 2007, No Country for Old Men, Woody Harrelson fa un salt, passant d'un drama centrat en les manifestacions antiOMC de 1999 a Battle in Seattle de Stuart Townsend a una comèdia sobre el basquet amb Will Ferrell en Semi-pro.
El 2008, actua a 2012, inspirada en una profecia Maia que dataria la fi de les nostres civilitzacions el 21 de desembre de 2012. El 2009, actua a la pel·lícula Zombieland en el paper d'un dels supervivents, Tallahassee.
Filmografia
Cinema
- 1978: Harper Valley P.T.A. de Richard C. Bennett (figuration)
- 1986: Wildcats de Michael Ritchie: Krushinski
- 1991: Ted and Venus de Bud Cort: el veterà del Vietnam sense domicili
- 1991: L.A. Story de Mick Jackson: el cap de Harris
- 1991: Doctor Hollywood (Doc Hollywood) de Michael Caton-Jones: Hank Gordon
- 1992: Els blancs no la saben ficar (White Men Can't Jum)] de Ron Shelton: Billy Hoyle
- 1993: Indecent Proposal d'Adrian Lyne: David Murphy
- 1994: I'll Do Anything de James L. Brooks: Ground Zero Hero
- 1994: The Cowboy Way de Gregg Champion: Pepper Lewis
- 1994: Nascuts per matar (Natural Born Killers) d'Oliver Stone: Mickey Knox
- 1995: Assalt al tren dels diners (Money Train) de Joseph Ruben: Charlie
- 1996: The Sunchaser de Michael Cimino: Dr. Michael Reynolds
- 1996: Kingpin de Peter Farrelly, Bobby Farrelly: Roy Munso
- 1996: L'escàndol de Larry Flynt (The People vs. Larry Flynt) de Milos Forman: Larry Flynt
- 1997: Welcome to Sarajevo de Michael Winterbottom: Flynn
- 1997: La cortina de fum (Wag the Dog) de Barry Levinson: Sergent William Schumann
- 1998: Palmetto de Volker Schlöndorff: Harry Barber
- 1998: The Thin Red Line de Terrence Malick: Sergent Keck
- 1998: The Hi-Lo Country de Stephen Frears: Big Boy Matson
- 1999: EDtv de Ron Howard: Ray Pekurny
- 1999: Play It to the Bone de Ron Shelton: Vince Boudreau
- 1999: Austin Powers 2 de Jay Roach: Ell mateix
- 2003: Self Control de Peter Segal: Galaxya/Guàrdia de seguretat
- 2003: Scorched de Gavin Grazer: Woods
- 2004: She Hate Me de Spike Lee: Leland Powell
- 2004: El gran cop (After the Sunset) de Brett Ratner: Stan Lloyd
- 2005: Un cop de sort (The Big White) de Mark Mylod: Raymond
- 2005: En terra d'homes (North Country) de Niki Caro: Bill White
- 2005: The Prize Winner of Defiance, Ohio de Jane Anderson: Kelly Ryan
- 2006: A Scanner Darkly de Richard Linklater: Luckman
- 2006: A Prairie Home Companion de Robert Altman: Dusty
- 2007: The Walker de Paul Schrader: Carter Page III
- 2008: Battle in Seattle de Stuart Townsend: Dale
- 2008: Surfer, Dude de S.R. Bindler: Jack Mayweather
- 2008: Transsiberian de Brad Anderson: Roy
- 2008: No Country for Old Men d'Ethan Coen, Joel Coen: Carson Wells
- 2008: Love Manager de Stephen Belber: Jango
- 2008: Sleepwalking de Bill Maher: Randall
- 2008: The Grand de Zak Penn: One Eyed Jack Faro
- 2008: Semi-pro de Kent Alterman: Monix
- 2009: Set ànimes (Seven Pounds) de Gabriele Muccino: Ezra Turner
- 2009: 2012 de Roland Emmerich: Charlie Frost
- 2009: Zombieland de Ruben Fleischer: Tallahassee
- 2009: The Messenger d'Oren Moverman: Tony Stone
- 2010: Defendor de Peter Stebbings: Arthur Poppington / Defensor
- 2010: Bunraku de Guy Moshe: The Bartender
- 2011: Friends with Benefits de Will Gluck: Tommy
- 2012: The Hunger Games de Gary Ross: Haymitch Abernathy
- 2012: Rampart d'Oren Moverman: Dave Brown
- 2012: Game Change de Jay Roach: Steve Schmidt
- 2012: Seven Psychopaths de Martin McDonagh: Charlie
- 2013: Now You See Me de Louis Leterrier: Merritt Osbourne
- 2013: Out of the Furnace de Scott Cooper: Curtis DeGroat
- 2013: The Hunger Games: Catching Fire de Francis Lawrence: Haymitch Abernathy
- 2018: Solo: A Star Wars Story de Ron Howard: Tobias Beckett
Televisió
- 1985-1993: Cheers: Woody Boyd
- 1987: Bay Coven: Slater
- 1988: Cool Blue: Dustin
- 1988: Killer Instinct: Charlie Long
- 1990: Cheers: 20th Anniversary Special: Woody
- 1990: Mother Goose Rock 'n' Rhyme: Lou the Lamb
- 1993: Cheers: Last Call!: Woodrow Tiberius 'Woody' Boyd
- 1994: The Simpsons - temporada 6, episodi: Woody Boyd (veu)
- 1996: Spin City - temporada 1, episodi 9: Tommy Dugan
- 2001: Will and Grace - Temporada 3 i 4, 7 episodis: Nathan
- 2014: True Detective - Temporada 1: detectiu Martin Eric
Premis i nominacions
Premis
- 1989. Primetime Emmy al millor actor secundari en sèrie còmica per Cheers
- 1993. Premi Razzie al pitjor actor secundari per Indecent Proposal
- 1994. Premi MTV Movie al millor petó amb Demi Moore per Indecent Proposal
Nominacions
- 1987. Primetime Emmy al millor actor secundari en sèrie còmica per Cheers
- 1988. Primetime Emmy al millor actor secundari en sèrie còmica per Cheers
- 1990. Primetime Emmy al millor actor secundari en sèrie còmica per Cheers
- 1991. Primetime Emmy al millor actor secundari en sèrie còmica per Cheers
- 1997. Oscar al millor actor per L'escàndol de Larry Flynt
- 1997. Globus d'Or al millor actor dramàtic per L'escàndol de Larry Flynt
- 1999. Primetime Emmy al millor actor convidat en sèrie còmica per Frasier
- 2010. Oscar al millor actor secundari per The Messenger
- 2010. Globus d'Or al millor actor secundari per The Messenger
- 2012. Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per Game Change
- 2013. Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm per Game Change
Referències
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Woody Harrelson |
Woody Harrelson a Internet Movie Database (anglès)
Woody Harrelson a Internet Broadway Database (anglès)
Woody Harrelson a TCM Movie Database (anglès)
Woody Harrelson a Allmovie (anglès)
Woody Harrelson a TV.com (anglès)
