Ngtjyty

Treviño
Localització
42° 44′ 05″ N, 2° 44′ 50″ O / 42.734722222222°N,2.7472222222222°O / 42.734722222222; -2.7472222222222
Estat	Espanya
Autonomia	Castella i Lleó
Província	província de Burgos
Municipi	Trebiñu
Geografia
Superfície	260,70 km²
Altitud	552 m
Organització política
• Cap de govern	María Inmaculada Ranedo Gómez (PP)
Identificador descriptiu
Codi postal	09215
Altres
Lloc web	Web no oficial

Trebiñu (en castellà Treviño) és un municipi pertanyent administrativament a la província de Burgos, a Espanya, tot i que es troba històricament a Àlaba, al País Basc, formant un enclavament.

Forma amb el municipi d'Argantzun, l'enclavament de Trebiñu.

Evolució administrativa

El municipi pertany al partit judicial de Miranda, a la comarca del Ebro de la província de Burgos, Espanya. A la fi del segle XVIII formava part del partit de Miranda de Ebro i estava format per la vila de Trebiñu i les seves quatre quadrilles:

• 
  Cuadrilla de Abajo.


• Cuadrilla de Río Somoayuda.


• Cuadrilla de Val de Lauri.


• Cuadrilla de Val de Tobera.

Com a pobles sols figuraven les viles d'Añastro, Pariza i Saseta, que van formar municipis independents al final de l'Antic Règim. Entre el Cens de 1857 i l'anterior, creix el terme del municipi perquè incorpora Pariza i Saseta. Entre el Cens de 1930 i l'anterior, creix el terme del municipi perquè incorpora Añastro.

Història

En la pedania de Laño encara es poden veure les coves artificials que van ser habitades per ermitans fa més de mil cinc-cents anys. El conjunt de Las Gobas conserva gravats de figures d'animals i inscripcions. La fundació oficial de Treviño es va realitzar en 1161 pel rei de Navarra Sanç VI el Savi, encara que el 1200 passa a poder de Castella després de la victòria que el rei castellà Alfons VIII va obtenir en la guerra que va mantenir contra el rei navarrès, sent des d'aquest moment Trebiñu una part més de Castella fins a l'actualitat.

A l'estar en un encreuament de camins durant l'Edat Mitjana, es va desenvolupar una aljama jueva pròspera. Sáseta és un dels llogarets que abans es va desenvolupar, a l'estar en l'entrada del "Camí del Vi i el Peix" (Camí ral que comunicava les valls de l'Ebre amb la costa cantàbrica) en el Comtat. El 8 d'abril de 1366, Enric II de Trastámara va concedir Pedro Manrique, com a pagament als serveis prestats, la vila de Treviño de Uda amb totes les seves llogarets i termes, pel que la comarca passa de ser zona de realengo a zona de senyoria.

Un besnét de Pedro, Diego Gómez Manrique, va rebre del rei Joan II de Castella el 1453 el títol de Comte de Treviño. Un fill d'aquest, Pedro Manrique de Lara, va rebre dels Reis Catòlics el títol de Duc de Nájera (títol que avui dia detenen). En el segle XVI els Comtes de Treviño, que eren ja des de 1483 Ducs de Nájera, van construir el seu palau, avui dia ajuntament de la Vila.

Demografia

1987: 1.109 habitants

1991: 1.035 habitants

1995: 910 habitants

1999: 915 habitants

2003: 1.127 habitants

2005: 1.345 habitants

Política

Les eleccions municipals de 2007 van donar, en el municipi de Trebiñu, cinc regidors al Partit Popular, quatre regidors a l'Agrupació Electoral Independent del Comtat de Treviño, un per al PSOE i altre per a ANV.
El 8 de març de 1998 el veïnat del poble fou consultat sobre si caldria fer un referèndum vinculant per segregar el municipi de la província de Burgos i integrar-se a Àlaba i un 67,4% s'hi va mostrar a favor.^[1]

Pedanies

Per escassesa de veïnat i de béns, que impedia el normal desenvolupament de les seves funcions, en 1974 es formalitzen expedients de dissolució de les Juntes Veïnals d'Ajarte, Araico, Ascarza, Burgueta, Dordoniz, Grandival, Meana, Mesanza, Moscador, Pedruzo, Samiano, San Martín de Galvarín, San Vicentejo, Saseta i Zurbitu. Per aquella època la despoblació de Treviño estava al punt àlgid, amb Vitòria com a fagocitador del veïnat, i un darrere un altre els pobles del disputat enclavament burgalès van anar caient, convertint-se en simples agregats de l'ajuntament trevinyès.

Pobles de Trebiñu que no són pedanies

Llocs d'interès

Boscos d'Obécuri i Bajauri; parc natural de Izki, amb la més extensa massa de Roure Rebollo d'Europa; congost del riu Ayuda: ruta des de Sáseta a Oquina, travessia Laño-Laguardia; travessia Aguillo-Ajarte pel mont Palogán; Viles de Pariza i Treviño; Cucho, amb rehabilitació i restauració de tots els seus edificis; Ermites romàniques: Sant Formerio, Sant Vicentejo, Ermita de Abaina, Ermita de Pariza...; Cuevas de Laño, d'origen medieval.

Patrimoni Històric

• Conjunt Històric-Artístic de la Vila de Trebiñu, declarat el 28-09-1983


• Coves de Laño, declarades el 23-06-1978


• Coves Prehistòriques del "Montico" a Albaina, declarada el 21-08-1976


• Ermita de la Purísima Concepción, a Sant Vicentejo, declarada l'11-03-1994.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trebiñu

• 
  (castellà) Web de la Diputació de Burgos sobre el Comtat de Treviño.


• 
  (castellà) Trevino-Online Foro, notícies i fotos dels pobles del Comtat de Treviño.


• 
  (castellà) Església de San Pedro a Treviño
  

Coord.: 42° 44′ 06″ N, 2° 44′ 49″ O / 42.735°N,2.747°O / 42.735; -2.747