Llac Argentino

Multi tool use
Llac Argentino
 Front de la glacera Perito Moreno sobre el llac Argentino
|
Tipus |
Llac glacial
|
Àrea protegida |
Parc Nacional Los Glaciares
|
Ubicació |
Països de la conca |
Argentina
|
|
Estat |
Argentina |
Província |
Província de Santa Cruz |
|
50° 14′ 00″ S, 72° 46′ 00″ O / 50.233333333333°S,72.766666666667°O / -50.233333333333; -72.766666666667
|
|
Afluents |
glacera Perito Moreno, glacera Upsala, La Leona River
|
Efluent |
Santa Cruz River 
|
Característiques |
Altitud |
187 m |
Profunditat màxima |
150 m |
Superfície |
1.415 km² |
Superfície de la conca |
17.000 km² |
Mesures i indicadors |
Capacitat |
219,9 hm³ |
|
 |
El llac Argentino és el més gran i més austral dels grans llacs patagònics de l'Argentina. És a la província de Santa Cruz, a 187 metres sobre el nivell del mar; cobreix una superfície de 1.415 km²[1] i té una profunditat mitjana de 150 m; arriba en alguns punts fins als 500 m; el seu volum total assoleix els 219.900 milions de m³. Als braços occidentals, desguassen diverses glaceres, entre les quals destaquen la glacera Perito Moreno i la glacera Upsala. A la seva riba, en part al Parc Nacional Los Glaciares, hi ha la ciutat d'El Calafate, base turística habitual per a l'exploració de la regió. És proper al volcà Aguilera, ja dins de Xile.
Referències
↑ Principales lagos de la república Argentina, Instituto Geográfico Nacional (IGN)
Coord.: 50° 2′ S, 72° 4′ O / 50.033°S,72.067°O / -50.033; -72.067
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac Argentino 
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
GND: 4218465-4
LCCN: no2014056869
VIAF: 240877156
|
Bases d'informació |
OSM: 2426420
GEC: 0005065
|
a9gy XQuaBKxivvao72Ns1ZGusD,yZc8P5bu9m4iDepSyo9,gToX
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...